Els passerells comuns, Linaria cannabina, són uns fringíl·lids curiosos. A diferència de la majoria de la resta, no viuen a zones amb molts arbres. A ells, el que els agrada de debó són els matollars, les màquiesm garrigues, etc. Fins al punt que, certament, es veuen beneficiats pels incendis forestals.
El seu cant és força bonic, aflautat, i és molt apreciat sobretot a la zona central de Catalunya. A aquestes comarques centrals, Osona, Berguedà i voltants, hi ha una gran tradició de caçar vius passerells i fer-ne compteticions de cant, fins i tot molt més que la cadernera, més utilitzada a les nostres comarques meridionals.
És molt espectacular d'observar les taques roges del pit dels mascles en època de zel, i què diferents són de les discretes femelles.
Però al Camp, a la nostra terra, també en tenim, de passerells comuns. Precisament aquests dies he aconseguit fotografiar-ne mascles i femelles, mitjançant el digiscoping.
En una de les fotos es pot apreciar el que en podriem dir efecte Jonsson, és a dir, el perquè les siluetes dels ocells de la guia de Jonsson són tan diferents de les que il·lustren els dibuixants mediterranis. A Suècia hi fa fred, i aquí es pot veure perfectament quina diferència més gran té la silueta d'un ocell quan la temperatura és alta -les fotos són fetes aquest mes de juliol- i, en canvi, quan s'estarrufa, sovint degut al fred de forma perllongada en el temps, però en aquest cas sols momentàniament, com per a estirar-se.
El que no he acabat d'entendre mai és per què s'asocia el Passerell, el seu nom, amb un caràcter fàcil d'enredar. És a dir, per què als que són ingenus, que no ténen malícia i se'ls pot enganyar fàcilment, se'n diuen passerells. Jo no he notat pas que els C. cannabina siguin més ingenus que altres ocells. En canvi, els Pit-roigs i els Tallarols de casquet sí que m'ho sembla, i el seu nom no s'ha associat mai a aquest caràcter...seguirem investigant.
