Primera cigonya.

Ahir, una Cigonya va caure ferida a Mont-roig del Camp, molt probablement pel col·lisió amb una línia elèctrica.

Ha fet cap, de moment, al centre de recuperació, esperem que pugui tornar a la Natura.

Els primers vespers.

Ara sí, ja hem vist passar els primers Aligots vespers, Pernis apivorus, concretament tres a Gavadà, un dels nuclis de Vandellòs, al Baix Camp.

A punt per a la migració.

Enguany per a la migració estreno binocles. No sóc massa entusiasta de Nikon pel que fa a binocles,  i encara menys dels de vuit augments de qualsevol marca, però en un comerç d'electrònica i electrodomèstics he trobat aquests per menys de seixanta euros i no m'he pogut resistir.

Ja els he estrenat amb diverses àligues, falcons, arpelles i molts altres ocells no rapinyaires. I van prou bé. Trobo a faltar els dos augments més que tinc habitualment, però costa menys de trobar els ocells amb el major angle.

En fi, crec que fins i tot pagant el que valen habitualment, no haurien estat una mala compra.

Dia internacional dels voltors.

S'ha organitzat una jornada internacional en defensa dels voltors, curiosament, a l'Estat espanyol no hi ha cap acte programat ni cap organització, administrativa o no, que s'hi hagi adherit.

Més información aquí:

http://www.vultureday.org/

Comença la migració?

Ben aviat començarà la migració, i els de Santa Coloma no ho esperen creuats de braços, l'amic Martí Sendra m'explica que ja han organitzat una sortida per a observar ocells en pas el diumenge, 26 d'agost, tot el matí. 

L'objectiu és anar a Montargull, molt a prop de Santa Coloma, i allí hi haurà esmorzar. Qui hi vulgui anar que porti guies, binocles, càmera i telescopi, si és que té tot això, si no, el que tingui.

Ahir, a les Muntanyes de Prades, ja vaig escoltar grups d'abellerols que semblava que s'agrupaven per a marxar.

Niu d'Oreneta cua-rogenca.

El Pep Aguadé m'envia una foto més del seu amic Josep M. Llurba. Aquest cop és un típic niu d'Oreneta cua-rogenca, que ha fotografiat a la comarca de les Garrigues.

L'Oreneta cua-rogenca, Hirundo daurica, és una de les poques espècies d'ocells que ha experimentat -i està experimentant- un gran augment poblacional a Catalunya.

Entre els dos Atles d'ocells nidificants hi ha un augment comprovat del 629%. I és un fet que jo mateix he pogut notar, ja que he participat en l'elaboració dels dos atles.

Algunes teories apunten al canvi climàtic com a causa d'aquest augment, i no és una mala idea, ja que la cua-rogenca és una oreneta més típicament meridional, de zones més càlides.

El que sí que és ben cert és que aquest preciós moixó, que abans era força difícil de veure, ara el podem observar i escoltar fàcilment a molts pobles del Camp de Tarragona. 

Ultra el carpó, la coloració per sota i la silueta força diferent de l'Oreneta  vulgar, Hirundo rustica, a mi el que em fa adonar de seguida de la seva presència és la seva veu, que s'assembla una mica a la dels pardals comuns, i és molt diferent de la de l'altra oreneta.

Altre cop moltes gràcies per enviar-me fotos i notícies.

Còlit negre al Montsant.

Per motius que desconec, el Còlit negre, Oenanthe leucura, és cada cop més escàs. Avui, el Pep Aguadé m'envia una foto que ha fet el seu amic Josep M. Llurba, de Cal Guitarreta, d'Ulldemolins, feta ahir mateix al congost de Fraguerau.

Una bona notícia, que encara es pugui fotografiar aquest bonic moixonet a les nostres comarques.

Moltes gràcies a tots dos!