Capó reial.

Avui només n'hi havia un, de Capó reial, a la Torre d'en Dolça, però l'hem pogut veure més bé, més de prop.

A més a més, una valona, un esplugabous, un martinet blanc, un xarxet, una fredeluga, un becadell...un de cada de moltes espècies.

Bany de formigues.

Al bloc de l'amic Abel Julien, hi ha un interessant apunt sobre el bany de formigues a diverses espècies d'ocells.

Comenta el fet i un estudi que intenta explicar les possibles causes.

Particulament, només ho he observat un cop, i portava la càmera, per la qual cosa vaig poder fer fotos. Aquesta n'és una.

Jo no vaig observar que la Puput es mengés cap formiga, i crec que ni tan sols aquesta fos la seva intenció. Més aviat tot plegat tenia l'aparença d'una mena de massatge, que l'animal experimentava veritable plaer.

L'escena, que va durar una mitja hora, es va acabar quan va aparèixer un gat, que va fer fugir immediatament abellerols, garses i la puput.

Arpella vulgar.

Aquest mascle d'Arpella vulgar, Circus aeruginosus, ha caigut a Reus i el CAR l'ha dut al CRFS. Aparentment, només està desnerit, probablement el viatge migratori se li ha fet més difícil del compte.

Esperem que es recuperi.

Capons al Camp.

Una dotzena de Capons reials, Plegadis falcinellus, volant pel Camp de Tarragona.

La migració no s'atura.

Sí, en falta un, anava una mica enrere.

Ara ararauna.

Aquest Guacamai ararauna feia anys que volava per la zona de La Selva del Camp i Alcover. Però ja semblava una llegenda urbana, quan algú referia la presència d'un gran ocell blau, de la mida d'un rapinyaire, volant prop de la carretera.

Finalment, ha estat cert, el gran moixó blau era aquest espectacular guacamai, en perfecte estat de salut, que s'ha deixat agafar aquest cap de setmana.

Probablement, a partir d'ara viurà altre cop en captivitat, d'on segurament es va escapar fa temps.

Migració.

La migració ja assoleix el seu moment més àlgid.

Els aligots vespers passen el massa, com sempre, se'n veuen grups de centenars. I a les zones humides, cada dia una sorpresa o altra.

Avui, a la Torre d'en Dolça, encara hi havia el Tètol cuanegre que va venir a veure en Ponç Feliu, el de la foto del darrer apunt. Però també hi havia un ànec blanc, diversos corriols, gambes, ànecs, cames-llargues, xivites, xivitones i un territ becllarg.

Una visita a la Sèquia Major o a la Torre d'en Dolça aquests dies és força rendible, segur.