L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 18 de febrer del 2015

La vista de la becada.



Sovint expliquem quan parlem en públic d'ocells que les becades, Scolopax rusticola, tenen tanta o més visió estereoscòpica per darrere que per davant.
Això s'ho poden permetre perquè el seu bec disposa d'una sensibilitat tàctil que els permet de cercar menjar sense haver-lo de mirar gaire.
En canvi, aquesta visió més perfecta cap enrere els permet d'estar sempre a l'aguait de predadors mentre mengen.
Doncs bé, a quests dies hem tingut ocasió de fer un parell de fotografies que il·lustren perfectament això.
El cap de la becada vist des de la seva esquena ens mostra perfectament com es veuen els seus dos ulls. Sembla talment que estigui de cara, si no fos perquè veiem el bec a l'altre costat.
Mentre que en el Gratapalles o el pinsà, per exemple, no en veiem cap, d'ull, des del mateix angle.
Haurem d'utilitzar aquestes fotografies en els propers power-points.

diumenge, 15 de febrer del 2015

Lanius cristatus, finalment!

Finalment, com se sol dir, a la tercera va la vençuda.
Hi hem hagut d'anar tres cops, a la finca del Sorrapa, a Deltebre, per a poder veure, a plaer, el Capsigrany fosc -bru segons Ornitho.cat- Lanius cristatus.
Però ha pagat la pena, hi havia una colla de gent que ens trobem massa poc i fins i tot ha vingut la tele.
Mireu quin vídeo més maco n'ha fet el Ricard Gutiérrez:

Http://youtu.be/fVB0nxWHycE



divendres, 13 de febrer del 2015

Les òlibes es fan grans.

Aquests dies les òlibes d'Alforja ja están força grans, surten de la caixa a menjar i a fer exercici.
Les podeu veure aquí:


dilluns, 2 de febrer del 2015

Menú de cap de setmana.







Això d'ajudar als moixons és molt més rendible del que ens pensàvem. 
Posar aigua i menjar a disposició per a evitar que pateixin en els moments meteorològicament difícils no sols els ajuda a ells, també a nosaltres.
Amb l'aguait que ja havíem ensenyat, hem aconseguit aquest cap de setmana fotos que milloren les que teníem d'algunes espècies i, en algun cas, fins i tot són les primeres amb prou qualitat.
Aquí teniu una mostra de pit-roig, cotxa fumada, gaig, verdum, pinsà, mallerenga carbonera i gratapalles.
Una veritable simbiosi.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...