L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 18 de gener del 2017

Anellats.



Comença a fer-se evident la feina que fem anellant ocells als aiguamolls del Pla. I hi ha uns quants moixons que no marxen, els agraden els aiguamolls i hi volen viure.
Tres exemples, un pardal de bardissa, un verdum i, és clar, no podia faltar el pit-roig que ve cada dia.

dilluns, 16 de gener del 2017

Aus del Port i de Menorca.



Definitivament, no es pot passar per Oryx sense firar-se.
Tres llibres ben interessants de diferent estil: dos estudis locals ben fets i molt documentats i una miniguia amb les il·lustracions de la qualitat que ens té acostumats en Toni llobet han estat aquest cop els que han omplert de nostra motxilla.
Celebrem que encara hi ha llibres en paper, i gaudim-ne!

dijous, 5 de gener del 2017

Còlit del desert.

Fotografia del web Salidun (J.A.Barba i T. Peral)
L'any va acabar molt bé pel que fa a rareses ornitològiques. Doncs sembla que els reis volen que el 2017 comenci també molt bé.
De moment, segueixen l'ànec glacial i la fredeluga gregària al mateix lloc. Però, a més a més, ara un Còlit del desert, Oenanthe deserti, ha aparegut a la Banya, al delta, és clar.
La foto no és d'aquest exemplar, és clar, nosaltres no hi hem anat...encara?
Ja ha començat a passar gent...
I si no sou tan viciosos dels ocells, no voleu deixar tanta empremta de carboni i només voleu veure una preciositat de moixó; teniu altre cop l'ànec mandarí a la riera de Riudoms de Cambrils.
Que potser ens hem portat molt bé, enguany?

Nota del 13.1.2017:
Hi hem anat i hem pogut veure tot, bé, la fredeluga ja no es veu, però la resta sí. A més de dos ànecs negres, Melanitta nigra, a l'Ampolla

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...