Moixons del Camp i la Conca de Barberà.: de juliol 2020

L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimecres, 29 de juliol del 2020

Dubte.

Aquestes fotos d'un, d'entrada, papamosques gris, Muscicapa striata, han despertat una certa polèmica.

Quan el vam veure ja ens va semblar estrany, més gros que un papamosques "normal", i amb un bec i un cap més prominent.

Difícil i molt rar, però a alguns els ha semblat una mena de flycatcher americà, un Tyranus.

Bé, jutgeu vosaltres mateixos.

Aquestes altres, baixades del web, són de Tyranus melancholicus...

I aquestes altres del papamosques gris, baixades també d'internet.

No sé, jo no ho tinc clar, perquè quan l'he vist al camp ja no m'ha semblat un papamosques "normal".

dijous, 23 de juliol del 2020

El corriol.

No tot havien de ser efectes negatius, els del Covid19, per als corriols camanegres, Charadrius alexandrinus catalans, ha estat un bon any, un dels millors. Han pogut criar a moltes platges, la majoria de les quals els havien estat vetades des d'en feia molts i molts.

Aquest preciós moixonet, que passa desapercebut per la mida i pel camuflatge, enguany ha tirat endavant molts més pollets que mai.

Tant de bo es pugui repetir els anys que venen. Ep! el virus no, l'èxit reproductor dels corriols!