L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 3 d’agost del 2020

Així no.


És molt decebedor obrir un llibre sobre rapinyaires publicat fa molt poc (2017), i trobar-te una fotografia com aquesta.
L'àliga perdiuera és catalogada com a espècie molt sensible per la legislació catalana, és prohibit d'observar-la o fotografiar-la sense permís, sobretot en la seva àrea de nidificació. Precisament aquesta parella ha fracassat diversos anys en els seus intents de criar per molèsties humanes.
El primer punt del codi ètic dels fotògrafs associats a la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura diu que la conservació de la tranquil·litat dels éssers vius serà més important que l'obtenció d'imatges. No sembla que fotografiar una parella d'àligues quan estan arranjant el niu sigui la millor forma de preservar la seva tranquil·litat.
En general, els fotògrafs de natura hauríem de deixar d'un cop de fer, i encara més de publicar, fotografies de nius. Especialment d'espècies sensibles o molt sensibles, com és aquest cas. Sense parlar que si la fotografia ha estat obtinguda sense permís estaríem parlant d'un delicte contemplat en el Codi Penal. Imaginem que per aquesta s'hauran obtingut els permisos necessaris, si més no.

dissabte, 1 d’agost del 2020

Notícies noves.



Novetats pel que fa a dos apunts de fa pocs dies: l'ou del corriol que covava la femella fa dies que ha eclosionat, i d'ell ha sortit aquest preciós pollet. Sens dubte una segona posta. Confirmat; un bon any pels corriols camanegres catalans.
I desfet el dubte del papamosques "rar", ja no hi ha cap dubte, és un papamosques gris, l'hem pogut fotografiar millor, ara es veu ben bé.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...