Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Vaja, quin embolic, tot plegat, això del coronavirus! Confinats a la comarca, no en podem sortir. Però el SOCC sí que el podem fer, primer, perquè és dins del Baix Camp, i segon, perquè l'ICO ens ha fet uns certificats per si ens atura la policia. No ha passat, no ens ha aturat ningú, i hem pogut fer la feina com sempre. Ara de debò, un privilegi, viure a aquesta comarca, des de la mar i el port de Cambrils, fins als més de 1000 m sobre el nivell de la mateixa Mediterrània a Prades. Podem observar en un mateix dia baldrigues o becs de serra i àligues daurades o pela-roques. No sabem la sort que tenim!

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Aquest cop han calgut dos intents; dilluns pugem a Arbolí mentre a Cambrils plovisca, amb l'esperança que pari. I no para, a Arbolí també plou, cap a casa. Ep, però la pujada ha pagat la pena, un ramadet de quatre mascles joves de cabirol ens fan parar al mig de la carretera per no atropellar-los, quins animals més macos! Però dimarts el dia és clar, fred, amb vent, però es pot fer. Correcte, els resultats perfectament assimilables als dels altres anys. Ja hem començat doncs una nova temporada, el SOCC continua, i això és el més importants, aquest treball té tot el sentit en una continuïtat. Per ara fem SOCC cada any des que va néixer aquest projecte.