Lluers.

S'ha acabat l'any 2024,i hem volgut penjar les darreres fotos de moixons que hi hem fet. Aquests lluers, Spinus spinus, sembla que han volgut ser ells els protagonistes, s'hi han posat bé, els hem fotografiat al voral sense baixar del cotxe. Doncs au, ja ho teniu, els darrers ocells fotografiats el 2024.

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Ben d'hora ben d'hora ens endinsem als 6 graus de temperatura a Arbolí (a Cambrils 13); el primer recorregut del SOCC d'hivern ha estat dels més reeixits, amb sorpresa inclosa. Trenta-tres espècies i prou quantitat de casdascuna. La sorpresa: cinquanta-quatre gavians argentats en migració, potser de la costa cap a algun embassament de Lleida. Com sempre, un paisatge fantàstic i molta, molta tranquil·litat. Tenim molta sort amb els recorreguts de SOCC que fem, tos dos són una meravella per a gaudir.

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Una mica tard per a fer el primer recorregut del SOCC d'hivern, però enguany ha anat així. A més, força vent, quasi a punt de deixar-ho córrer. Però finalment hem fet el cens. Dels dies més pobres, lògic. El lloc, com sempre, fantàstic, un cop més, i solament ho hem vist dos anys, s'ha omplert la resclosa del torrent. I ens hem fixat en com lluiten per a sobreviure alguns arbres. Sempre paga la pena la Dòvia.

Els Clots de la Barquera.

Després de molts anys (potser més de 20) de sequera, anys en els quals els clots eren totalment secs, no sabem ben bé per què, tornen a estar ben plens d'aigua, tan plens com quan els vàrem descobrir. En aquella època hi havia polles d'aigua, rasclons, cabussets i dues parelles nidificadores de matinet menut, per exemple. Sempre eren plens d'aigua, vam aconseguir que el lloc fos inclòs a l'inventari de zones humides de Catalunya. Doncs bé, ara hi ha exactament la mateixa quantita d'aigua, encara que sembla que els ocells no se n'han adonat encara. Alguns sí; hi hem vist repicatalons i un cabusset. A veure si dura i tornen a ser un lloc fantàstic per a l'avifauna com ho van ser els anys 90.

Repicatalons.

Com cada any, ja tenim als aiguamolls del Pla els repicatalons hivernals. Són una preciositat! Ara, que mentre gaudim dels repicatalons no podem fir el mateix de l'estat de l'aguait: pintades, la porta rebentada, el terra ensorrat...ningú no en fa manteniment. És una llàstima, justament quan cada cop més gent de tot el país coneix els aiguamolls del Pla com un lloc fantàstic per a observar ocells.

El xoriguer atrapat.

Amb l'ajuda dels treballadors de l'empresa, alliberem la femella de xoriguer que havia quedat atrapada a la lletra P de la nau. Ja vola sense problemes.

El Saler.

Sempre s'ha dit; d'una crisi n'has de treure una oportunitat. Això ha passat fa un parell d'anys a l'estany Gelat, a Mont-roig. Des que el tren ja no passa per l'antiga via, prop de la mar, i ara passa pel corredor mediterrani, el lloc per on passava abans el tren és ara la millor talaia per a observar ocells a l'estany, ja que és enlairat i prou lluny. Doncs ara està passant el mateix a l'estany del Saler, als aiguamolls de Torredembarra i el Creixell. Encara que per un període indefinit de temps, els trens no passen per la via vora la mar, ja que el túnel de Roda no és operatiu. Així, la via ha esdevingut, si més no de moment, el millor lloc per a observar ocells a l'estany, ja que no s'hi fa cap mena de gestió i aquest és l'únic punt enlairat per damunt del canyís que et permet veure el què hi ha a la làmina d'aigua. Avui mateix, per exemple, una polla blava, que mai no l'hauria vista si no fos per aquest lloc privilegiat, impossible d'aprofitar fins ara...si no et volies jugar la vida.