Aligot vesper.

Ahir la Natura em va regalar una estona fantàstica fotografiant un àguila pescadora a Riudecanyes. Avui un altre regal: mai havia fotografiat un aligot vesper posat, solament en vol. I als aiguamolls del Pla un que era a terra s'ha posat en un arbre a certa distancia, l'he pogut observar bé i també fer fotos, encara que testimonials, però per a mi, un goig.

Àguila pescadora.

Un altre exemple que demostra que calen uns bons binocles. Com, sinó, hauria trobat aquesta àguila pescadora des de tan lluny. Era un simple puntet blanc, podria ser una pedra, però amb els binocles veig com mou el cap. Un animal preciós.

Foto a l'EBCC Newsletter.

Al núm. de tardor del Newslwtter de la EBCC surt una foto de guatlla feta a la vora dels aiguamolls del Pla, un plaer col·laborar amb l'ICO, com sempre. Inclouré la traducció al català del text per qui no domini l'anglès. La guatlla comuna (Coturnix coturnix) és una au de caça molt estesa de les zones agrícoles i d'alta preocupació per a la conservació. Tanmateix, la seva detectabilitat baixa i altament variable, juntament amb la seva ecologia i comportament específics, fa que l'estimació de les tendències poblacionals sigui difícil. En un estudi recent publicat al Journal for Nature Conservation, els autors van avaluar com el biaix de detectabilitat afecta les estimacions d'abundància i els indicadors de població a llarg termini derivats del seguiment general a Catalunya i d'un estudi específic per espècie dissenyat per maximitzar la detectabilitat de la guatlla comuna. Tot i que les tendències generals a llarg termini eren força similars entre els enfocaments de seguiment, van sorgir diferències substancials en els hàbitats d'alta qualitat, on el biaix de detectabilitat era més fort. L'estudi també va desenvolupar un marc per derivar índexs d'abundància a partir de recomptes obtinguts mitjançant esquemes de seguiment genèrics, tenint en compte les condicions de detecció específiques de l'hàbitat, per produir tendències poblacionals més precises.

Protegint el corriol camanegre.

El nostre pa de cada dia.

Gralla de bec roig.

He hagut de recórrer a una diapositiva vella escanejada per a tenir una imatge de prop de gralla de bec roig, Phyrrhocorax pyrrhocorax, i això que en tenim força al Baix Camp.

Pablo Neruda.

És una altra lliga, em trec el barret. Del llibre "Arte de pájaros", de Pablo Neruda.

Els ocells del Manel.

És el que tenen els dies que plou, que vas cap a la biblioteca i mires llibres. I mirant llibres i més llibres m'adono d'una gran injustícia: no havia parlat mai del llibre de l'amic Manel Concernau. Sí, fa exactament vint anys -ja en teníem més de vint, tots dos- el Manel, suposo que per encàrrec de Cossetània, va escriure i editar aquest preciós llibre. "100. ocells fàcilment identificables". És exactament això, un llibre preciós, deliciós, textos i il·lustracions del mateix Manel, amic des de la infantesa. Crec que no cal que el recomani, ja que sembla que, vint anys després, encara es ven, i jo el vaig veient a totes les biblioteques públiques de Cataluya. Si us cau a les mans, no el deixeu de seguida, gaudiu-lo, no us en penedireu.