L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dissabte, 4 de juny de 2022

Segon SOCC de primavera a Arbolí.

Darrer recorregut dels SOCC de la temporada; el segon a Arbolí. Una mica més pobre que altres anys, 36 espècies, però menys exemplars de cadascuna. Com a curiositat, una bosqueta cantant exactament al mateix lloc on la vam fotografiar cantant el 2019, també al segon recorregut del SOCC d'aquell any.

dijous, 2 de juny de 2022

Abellerols.

Perdoneu. no me n'he pogut estar. Són tan macos!

dijous, 26 de maig de 2022

Papamosques

Papamosques gris ; Muscicapa striata; P, E; NR; Identificació: 14 cm. Insectívor de la mida d’un pardal. Color gris, molt més clar per sota que per damunt. Finament llistat al ventre, al front i a la gola. Comportament i postura característica, quan l’haguem vist un cop, el coneixerem per sempre. Situació: No rar, però tampoc abundant, encara menys com a estival i niador. Itineraris recomanats: Sol criar en construccions humanes, ponts, edificis i fins i tot cases habitades. Papamosques de collar ; Ficedula albicollis; P; AC; Identificació: 13 cm.
Pràcticament igual que el mastegatatxes, però amb el collaret complet i la taca blanca del front més gran. De tota manera, cal estar molt atent, ja que els mastegatatxes meridionals –F. hypoleuca iberiae, els nostres- tenen el collaret quasi complet, a més, tenen la taca del front gran i, per acabar de complicar-ho, hi ha híbrids. Situació: Excepcional, sols ha estat vist un cop a Rojals. Però és interessant, ja que fa pensar un cop més que una millor i més acurada prospecció pot donar resultats. En aquest cas, fixem-nos que les diferències amb l’espècie més corrent són molt subtils, ¿Cal mirar amb els binocles tots els mastegatatxes per a estar segur que no és aquest? ¿Es podria citar el de mig collar? Mastegatatxes ; Ficedula hypoleuca; P, E; NR; Identificació: 13 cm. Com un papamosques gris una mica més petit i de coloració fortament contrastada, pel que fa als mascles, negre al damunt, amb taques blanques a les ales i una de petita al front. Blanc per sota. Situació: Prou abundant en migració, aleshores serà fàcil de veure. Però força més escàs com a niador, gairebé rar en aquesta fenologia. Itineraris recomanats: Boscos de ribera, rouredes humides, castanyers, etc

Pela-roques

Pela-roques ; Tichodroma muraria; P, H; R; Identificació: 13 cm.
Completament inconfusible, únic i espectacular. Quan és posat, sembla un petit insectívor molt normal, amb el bec molt llarg i un bonic color gris blavós, amb un to vermell sang a les ales que es veu molt poc. Però quan vola és quan ens sorprèn amb tota la seva espectacularitat, una mica com la Puput, ja que sembla una enorme papallona vermella, gris, negra i blanca. Preciós. Situació: Hivernal i migrador molt escadusser. Com més fred sigui l’hivern, més fàcil serà que el veiem. Itineraris recomanats: Molt selectiu pel que fa a l’hàbitat, sols el trobarem als cingles.

Reietó i bruel.

Reietó ; Regulus regulus; P, H; NR; Identificació: 9 cm. El nom d’aquest ocell, excepcionalment, es refereix al seu aspecte, no pas a la seva veu. Se’n diu reietó perquè sembla que tingui corona. Sí, aquest és el tret distintiu més espectacular d’aquest petit i discret moixonet, al cap hi té una taca groga en les femelles i taronja en els mascles, envoltada de negre que li dóna un aspecte únic i simpàtic. A banda d’això, sols cal destacar que és molt petitó, un dels més petits que en podem trobar. Situació: A l’hivern o en migració, és força corrent en els hàbitats que li són adients. Itineraris recomanats: Boscos de tota mena, però és ben clar que serà més fàcil de localitzar a boscos formats per arbres de gran talla. Una visita hivernal a la pineda de Pi roig del Bosc de Poblet és gairebé una assegurança de veure’n. Bruel ; Regulus ignicapillus; S, P, H; NR; Identificació: 9 cm. Gairebé podríem repetir el mateix comentari que per al reietó, però en aquest cas s’ha d’afegir una cella blanca força vistent i una ratlla negra a l’ull. Tot plegat, fa un disseny força més elaborat a la cara. De tota manera, en ser nidificadora, la fenologia ens farà distingir-lo més fàcilment segons l’època de l’any. Situació: A l’hivern i en migració, tan corrent com el Reietó, però a la primavera i a l’estiu, serà l’únic que podrem veure als nostres boscos. Itineraris recomanats: El mateix que per al reietó, encara que el bruel no és tan selectiu, és freqüent a qualsevol mena de bosc.

Teixidor

Teixidor ; Remiz pendulinus; S, P; R; Identificació: 11 cm.
També és una mallerenga, però molt especial. A banda de l’hàbitat, que ja comentarem, presenta altres diferències amb els seus parents. Aspecte dominant clar, amb les parts del damunt més fosques, però amb una màscara negra totalment diagnòstica. Reclam molt peculiar, metàl·lic, nasal. Situació: Molt escàs, sobretot com a niador. Itineraris recomanats: Estretament lligat a zones humides, més concretament, necessita arbres del gènere Populus per a instal·lar el seu espectacular niu.
Cria a la conca del Francolí i també, encara que més escassament, al Gaià.

Pardals de bardissa

Pardal de bardissa ; Prunella modularis; H, P; NR; Identificació: 14 cm. Insectívor d’aspecte molt discret, sense trets distintius aparents. Podriem descriure’l com una mena de pit-roig pigallat, amb la meitat del cos per avall vermellosa i la meitat per amunt grisa. Situació: Gens rar com a hivernal i encara menys com a migrador. No cria a la comarca. Itineraris recomanats: Molt adaptable, en general, zones de vegetació baixa, matollars, garrigues, però prop de l’aigua o amb molta humitat. Cercavores ; Prunella collaris; H, P; R; Identificació: 17 cm.
Com un gra n pardal de bardissa, però molt menys discret, tant visualment com auditiva ja que té un cant i un reclam que se senten força i es reconeixen en pocs temps. De lluny, ja ho hem dit, un pardal de bardissa gran. de prop, plomatge molt més detallista i contrastat, pitet gris, bec amb taca groga i vora de la cua blanc. Realment bonic, dins de la discreció. Situació: Rar, molt escàs em migració i gairebé excepcional com a hivernal. Itineraris recomanats: Cims rocallosos, altiplans. A les Muntanyes de Prades i l’Alt Gaià, però a les parts més altes i a l’hivern.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...