Moixons del Camp i la Conca de Barberà.
L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.
Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.
Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.
diumenge, 29 de març del 2026
Corriol petit.
El corriol petit, o corriol anellat petit, Charadrius dubius, és un moixonet que sovint passa desapercebut; potser precisament perquè és petit, o potser pel la seva gran capacitat críptica. En l'ambient en que se sol moure, rodejat de còdols, costa de veure'l. O tambe perquè, com ens diu el seu nom, corre molt. Ara, si aconseguim de veure'l bé i d'aprop, ens n'adonarem que és ben bonic, amb una elegant distribució de colors i una elegància de moviments ben destacable. Hem aconseguit de fotografiar-lo prou bé, aquí el teniu.
dimecres, 18 de març del 2026
dilluns, 16 de març del 2026
Les basses del Pedret.
No tot han de ser males notícies. A Reus, acaben d'inaugurar aquest dissabte les basses del Pedret. Això s'enmarca en la iniciativa RENATUReus, i es tracta de crear un espai humit, uns aiguamolls, aprofitant les aigües que surten de la depuradora municipal.
Això ens sona molt...i és una acció molt interessant, que augmenta molt la biodiversitat de l'entorn i que molts ajuntaments podrien imitar amb poc cost i resultats sorprenentment bons.
Reus ho ha fet, i nosaltres els felicitem, aquest Ajuntament sembla que està a anys llum en aquest aspecte d'altres no massa llunyans. A Reus, per exemple, han partit pràcticament de zero per a crear aquest espai, igual que ha passat al Pla de Santa Maria fa anys. En canvi, a Torredembarra i el Creixell, per citar els exemples que ens semblen més colpidors, tenen un espai natural que sols caldria gestionar una mica, ja que en aquest cas no es parteix de zero, i el seu estat d'abandonament és deplorable.
És cert que falta alguna cosa a millorar, com ara que el camí cap a les pantalles d'observació fos separat de la vista de les llacunes d'alguna manera, preferentment natural, amb vegetació, però sens dubte que aquest indret esdevé, a partir d'ara, una visita obligada per als naturalistes i afecccionats de la zona, que fins i tot poden venir a peu des de la ciutat.
Moltes gràcies i moltes felicitats per aquesta iniciativa.
dissabte, 28 de febrer del 2026
Espais del Penedès.
Darrerament visitem força els espais naturals del Penedès -el gran Penedès: Alt, Baix i Garraf- i algun altre més al nord. Aquí la bassa dels Alous, a Rupit, les Madrigueres, al Vendrell, la desembocadura del Foix, a Cubelles, i l'embassament del Foix, a Castellet i la Gornal. La biodiversitat hi és molt diferent a cada espai, però tots són prou interessants.
dimecres, 28 de gener del 2026
Binocles.
Per què cal comprar uns bons binocles?
Com, sinó, veuríem aquesta griva com canta des de tant lluny?
Per cert, també; per què comprar la Nikon Coolpix P1000?
Bé, les dues fotos fetes des del mateix lloc i sense trespeus. No cal dir res més.
diumenge, 25 de gener del 2026
Segon SOCC d'hivern a Pratdip.
Amb un gener excepcionalment plujós, i nevat, fem el segon recorregut al barranc de la Dòvia; néu al capdamunt de la serra de Llaberia i aigua a la resclosa del torrent. Els ocells, com sempre, més aviat pobre, solament dues gralles i molt pocs pinsans. La sorpresa ha estat trobar una altra persona humana observant ocells. Sí, un ornitòleg afeccionat el matí de diumenge observant ocells al torrent de la Dòvia, a Pratdip. Això sí que no ho havíem vist mai.
divendres, 16 de gener del 2026
Pèrdua de biodiversitat a Torredembarra.
Una llàstima i/o una vergonya: mentre a d'altres llocs no llunyans s'està renaturalitzant i fent un esforç per a augmentar la biodiversitat, a Torredembarra la pèrdua és evident. Aquestes ortofotos demostren com en pocs anys, del 2008 a avui, els quatre estanys més importants dels Muntanyans pràcticament han desaparegut per manca total de gestió. El que podria ser (i ha estat) un espai importantíssim de biodiversitat i un refugi per a ocells migradors és ara un canyissar pràcticament impenetrable amb una minúscula superficie d'aigua, on hi viuen unes poques espècies. A dalt, el Saler, a sota, Sol, Clarà i el Gaianet. Però bona notícia: té solució fàcil, sols cal una mica de voluntat.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)















