El barranc de la Dòvia.

L'altre SOCC que fem cada any és al Prat, és a dir, a Pratdip.

Es tracta del barranc de la Dòvia, amb final de recorregut al racó de la Dòvia. És un indret fascinant, desconegut per la majoria de la gent, però, pel que es veu, molt conegut per a la resta d'animals.

Com ja hem dit al coll de la Creu, els resultats dels diferents SOCC que hem anat fent es poden consultar fàcilment al SIOC de l'ICO, enllaçat al costat, per la qual cosa no cal repetir-los.

I el recorregut, és molt fàcil i intuïtiu, símplement consisteix a anar pujant cap al cim de la vall per la pista forestal des del seu enllaç amb la  carretera de Santa Marina. Si no estem lligats a la feina del cens, poden trencar a l'esquerra a mig camí i pujar sota el cingle, cap al camí dels Forestals, aleshores podem establir un recorregut circular baixant pel PR cap al racó, on acabaríem el recorregut estricte del cens.

Un dels llocs més interessants i salvatges de la comarca del Baix Camp, ben segur.

El coll de la Creu.

Seguint amb els bons llocs que tenim per a observar ocells al Camp de Tarragona, ja potser només queda esmentar els que a dia d'avui tenim establerts per a realitzar el programa SOCC de l'ICO.

Després d'haver iniciat i seguit SOCC's a Poblet, Querol, Farena i la Selva del Camp, ara mateix en fem dos, un a Pratdip, al barranc de la Dòvia, i un a Arbolí, concretament començant des del mateix poble i anant per la carretereta que ens porta a Cornudella, acabant una mica més enllà del coll de la Creu.

En aquests dos casos, no cal explicar massa els recorreguts, ni tampoc els ocells que hi podem observar, ja que només cal anar al SIOC de l'ICO, que trobareu fent clic al llibre del Camp de Tarragona i totes aquestes dades les podem obtenir fàcilment.

Només dir en cada cas algun altre aspecte paral·lel.

En el cas concret del coll de la Creu, direm que el paisatge és magnífic, amb la vista sobre el pantà de Siurana, el poble de Siurana i caminant entre els massissos de les muntanyes de Prades i el Montsant.

La vegetació, entre alguna resta de conreu d'avellaners i poca cosa més, és dominada per boscos de pi blanc i alzinars, amb molts cingles i la vegetació de ribera al lluny.

El recorregut del SOCC és totalment asfaltat, una carretera, però amb molt poc trànsit. Si hi anem entre setmana, és possible que fem el trajecte complert , d'anada i tornada, sense trobar-nos absolutament ningú.

Però si sols hi anem de visita, sense les  limitacions d'una feina de transsecte, podem allargar-nos per alguna de les pistes que ens surten a dreta i esquerra, potser la més recomanable és la que baixa just des del coll cap a l'embassament. O la que puja fins a l'ermita de Sant Pau.

Val a dir que el disseny del SOCC no el vaig fer jo mateix, el vaig heretar de la Nat Argullós.

Torlits puntuals.

Exactament al mateix lloc que l'any passat, i amb el mateix nombre, la qual cosa fa pensar que siguin els mateixos exemplars, han tornat la colla d'uns cinquanta Torlits, Burhinus oedicnemus, a Montbrió del Camp.

Aquest any, però, els hem vist abans, l'any passat era a finals de desembre, però ara només és el començament de novembre.

Un grup força interessant d'observar.