Moixons del Camp i la Conca de Barberà.: d’abril 2014

L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 27 d’abril del 2014

Primers SOCC de primavera a Arbolí i Pratdip

Avui, a set graus de temperatura començàvem a les set el recorregut. Força reeixit, bona visibilitat, molts ocells, els de sempre, una preciosa parella de merles blaves cantant, tallarols, mallerengues, el xoriguer de sempre…i la marcenca, encara que ja de tornada, no compta.
El de Pratdip el vam fer el dia 18 i hi havia tretze graus, també amb les espècies habituals, un falcó pelegrí, un parell de gralles de bec vermell entrant a un niu i molta tranquil·litat, com sempre. Vaig trobar a faltar l'Àguila daurada…un altre dia serà.

dimecres, 16 d’abril del 2014

Problemes a ca les òlibes.

Sembla ser que des del dia que la femella va pondre el primer ou, ara en fa més de deu, no ha aparegut més el mascle pel niu, ni portant preses, ni entrant a dormir, ni res.

Molt probablement, deu haver tingut un accident, de cacera o atropellat per un cotxe, com molts altres moren cada dia.

La femella, és clar, ha estat intentant de covar i alimentar-se tota sola, però no ha pogut.

Comprovant les gravacions, hem pogut veure que el dia 10 encara s'hi va posar, a covar, però després ja va a dormir al niu però sense covar.

Consultant als experts, hem decidit que calia treure els ous i intentar de covar-los artificialment, potser amb una mica de sort en podem treure alguna cosa. Si més no, d'aquesta manera podem incitar la femella a trobar un altre mascle i tornar a intentar la cria enguany, encara s'hi és a temps.

Aquesta nit hem anat a recollir-los, i la femella ja els ha mogut, un era trencat i l'altre a l'extrem oposat del niu, ara són a la incubadora.

Definitivament, la vida de les òlibes és molt difícil.

A veure si en podem treure algun pollet.