L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Procellariidae. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Procellariidae. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de maig del 2012

Sortida amb barca davant del Camp de Tarragona.













Una mostra representativa de les espècies que vam observar a la sortida des del port de Tarragona, fins al límit de la plataforma dimecres passat.
S’hi pot veure a les fotos: Gavià argentat, Larus michahellis, Gavina corsa, Larus audouinii, Gavina vulgar, Chroicocephalus ridibundus i Gavina capnegraLarus melanocephalus. També tres espècies de Baldrigues, la Balear, Puffinus mauretanicus, la Mediterrània, P. yelkouan i la Cendrosa, Calonectris diomedea diomedea.
Molt més difícils de fotografiar, els Ocells de tempesta, Hydrobates pelagicus. Dos espècies de Xatracs, el Bec llarg, Sterna sandvicensis, i el Comú, Sterna hirundo.
També dos Paràsits, un preciós i generós en proximitat Cuaample, Stercorarius pomarinus, i un més fugisser Gros, Stercorarius skua.
A més a més, sense fotos, també cal comptar amb un Gavià fosc, Larus fuscus, una Oreneta vulgar, un Falciot, dues cueretes i un moixonet que els gavians es van cruspir immediatament. Crec que no m’he deixat res, bé, a banda dels peixos lluna i els tres Dofins mulars, però aquests han de sortir a l’altre bloc, és clar.

divendres, 16 de gener del 2009

Baldrigues.


8. Baldriga cendrosa, Calonectris diomedea; AC.
Identificació: 45-56 cm.
Fàcil d’identificar si el veiem de prop, la més gran de totes i la més clara per damunt. De la mida d'una gavina riallera. Vola sempre a tocar de l'aigua, amb les ales "penjant" i decantada, de forma que una de les puntes sembla tocar l'aigua.
Situació:
Rara en migració i a l'hivern.
Itineraris recomanats:
Estrictament marí.

9. Baldriga pufí, Puffinus puffinus; R.
Identificació: 30-35 cm.

La més fosca per damunt i més clara per sota, de lluny, sembla blanca i negra, també la més petita de les que podem veure aquí.
Situació:
Molt ocasional,

Itineraris recomanats:
Sempre al Mar.


10. Baldriga mediterrània. Puffinus yelkouan; R.

Baldritxa.
Identificació: 34-39 cm.

Una mica més gran que la pufí, més rabasuda i amb la cua més curta. Però, sobretot, no tan marcadament contrastada, és a dir, no tan blanca per sota.
Situació:
Rar en migració i a l'hivern.
Itineraris recomanats:
Sempre exclusivament al Mar.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...