Bimbo frustrat.

Avui segon intent de fer un bimbo: la fotja banyuda que volta aquests dies pel delta de l'Ebre. Com tothom diu, cal anar-hi a la tarda, al matí, amb el contrallum i la distància, no hi ha manera. Malgrat els telescopis, avui n'hi havia tres. Hi tornarem, però a la tarda.

Corb marí pigmeu.

Aquest corb marí pigmeu, Microcarbo pygmeus, ja fa dies que atrau ornitòlegs d'arreu des que té el costum d'anar a dormir cada dia a la joca de capons i esplugabous del Violí, al Delta de l'Ebre. Si teniu una guia vella cerqueu-lo com a Phalacrocorax pygmeus, que ja se sap, els taxònoms...

Èider.

Des de novembre de 1988, quan un exemplar jove restava al port de Cambrils, no havíem vist èider a la vora de casa, pràcticament al Camp de Tarragona. Aquest preciós exemplar adult ens ha delectat -i encara ho fa- amb la seva presència també a un port, aquest cop al de la Cala, és a dir, a l'Ametlla de Mar. Encara hi sou a temps, és un ocell molt maco!

Corredor saharià!

Sorpresa! Una veritable raresa a la vora de casa; un bimbo Km 0. Ha aparegut un corredor saharià, Cursorius cursor, ni més ni menys que a Reus, a encara no 10 Km de casa. Òbviament hi hem anat a veure'l. I no solament nosaltres, molta gent vinguda d'arreu n'ha gaudit, perquè s'ha deixat veure molt bé. Segur que molts han aprofitat que baixaven per al DeltaBirding i han passat pel Camp de Tarragona. Un goig, un moixó ben elegant i que fa honor al seu nom.

Xarxet marbrenc.

Un bon regal per al dia del nostre aniversari; no tenia fotos d'aquesta preciosa espècie. El xarxet marbrenc, Marmaronetta angustirostris. Una preciositat.

Dubte.

Aquestes fotos d'un, d'entrada, papamosques gris, Muscicapa striata, han despertat una certa polèmica.

Quan el vam veure ja ens va semblar estrany, més gros que un papamosques "normal", i amb un bec i un cap més prominent.

Difícil i molt rar, però a alguns els ha semblat una mena de flycatcher americà, un Tyranus.

Bé, jutgeu vosaltres mateixos.

Aquestes altres, baixades del web, són de Tyranus melancholicus...

I aquestes altres del papamosques gris, baixades també d'internet.

No sé, jo no ho tinc clar, perquè quan l'he vist al camp ja no m'ha semblat un papamosques "normal".

Bimbo sorpresa.

Sí, l'estiu de 2015 vam fotografiar a Forès, a la Conca de Barberà, aquests ànecs. No hi vam parar massa atenció, els vam catalogar de collverds domèstics, de fet, el primer n'és un mascle.

Però els supervisors d'Ornitho.cat s'han adonat que els altres dos ànecs del darrere són ànecs de bec pintat de l'Índia, és a dir, Anas poecilorhyncha.

Això fa que no sols sigui espècie nova per a la nostra modesta llista (vulgarment Bimbo), sinó que fins i tot és la primera dada d'aquesta espècie a Catalunya.

Comença 2020!

I comença bé, la primera raresa d'enguany apareix ben aviat, aquesta preciosa oca de collar, Branta bernicla, present des del 1r dia de l'any al Goleró, al delta de l'Ebre, està fent gaudir a molts ornitòlegs vinguts d'arreu. I és que, a més a més, es deixa veure molt bé.

Vinga, que alguna cosa havia d'anar bé.

Més rareses.

Dos dies ben aprofitats pel que fa a rareses. Al Prat de Llobregat hi cria una parella de cornelles emmantellades, Corvus cornix, enmig de la ciutat. Hi hem anat a veure-la. é, no hi hem anat expressament, hem aprofitat un viatge a Barcelona per altres motius. Aquesta espècie ja l'havíem observat a Irlanda, on és força corrent, però mai a Catalunya.

I al Delta, que sempre està disposat a oferir-nos sorpreses agradables, en Manolo Sàmchez ha trobat un martinet dels esculls, Egretta gularis, absolutament pur -hi ha molts híbrids- i també hem anat a veure'l. Preciós ocell, sens dubte.

Genial!

Còlit del desert.

Fotografia del web Salidun (J.A.Barba i T. Peral)

L'any va acabar molt bé pel que fa a rareses ornitològiques. Doncs sembla que els reis volen que el 2017 comenci també molt bé.

De moment, segueixen l'ànec glacial i la fredeluga gregària al mateix lloc. Però, a més a més, ara un Còlit del desert, Oenanthe deserti, ha aparegut a la Banya, al delta, és clar.

La foto no és d'aquest exemplar, és clar, nosaltres no hi hem anat...encara?

Ja ha començat a passar gent...
I si no sou tan viciosos dels ocells, no voleu deixar tanta empremta de carboni i només voleu veure una preciositat de moixó; teniu altre cop l'ànec mandarí a la riera de Riudoms de Cambrils.

Que potser ens hem portat molt bé, enguany?

Nota del 13.1.2017:
Hi hem anat i hem pogut veure tot, bé, la fredeluga ja no es veu, però la resta sí. A més de dos ànecs negres, Melanitta nigra, a l'Ampolla

Fredeluga gregària.

Doncs sembla que l'any vol acabar amb sobredosi de rareses. Fa pocs dies, el Capsigrany pàl·lid i l'Ànec glacial, i ara la Fredeluga gregària, Vanellus gregarius.

I tots en pocs Km de distància. 

Ah! i també descoberts pel Manolo: un geni!

Ànec glacial i capsigrany pàl·lid.

No som pas bimberos -o twitcheros- si de cas només de proximitat. És a dir, el màxim desplaçament que fem per a observar una espècie nova a la nostra llista és la que separa casa del Delta de l'Ebre, és a dir, menys de 100 Km. I això passa molt de tant en tant.

Però aquests dies això ha  passat dos cops en poc temps. El primer va ser un Capsigrany pàl·lid, Lanius isabellinus, que potser encara hi és ara als erms de la Tancada.

I el segon, avui mateix, una femelleta d'Ànec glacial, Clangula hyemalis, que acabem de poder fotografiar a plaer al desaiguador dels gossos, a la zona de la Nòria.

Preciosos moixons, sens dubte, i tots dos localitzats gràcies a l'amic Manolo Sànchez, un veritable geni que es coneix els ocells del Delta com ningú.

Gràcies, amic!

Pinsà carminat al Pla.

Una cita força interessant, un Pinsà carminat Carpodacus erythrinus, als Aiguamolls del Pla.

Dissabte passat, i també diumenge.
També en aquest cas podem parlar de premi a la constància, ja que ha vingut a la menjadora que hi anem mantenint a l'hivern.

Esparver d'espatlles negres al Baix Camp.

Ja fa temps que es comenta que l'Esparver d'espatlles negres, Elanus caeruleus, un bell rapinyaire propi del sud de la península i del nord d'Àfrica és cada cop més freqüent a Catalunya.

De tota manera, encara no en teníem cap cita al Baix Camp, solament a l'Alt Camp, i el 2006, és a dir, fa quasi deu anys.

Doncs aquesta setmana hem pogut gaudir de la presència d'un exemplar al Baix Camp, concretament a Cambrils. Les fotos són molt dolentes perquè no anàvem preparats per a fer fotos, però són prou clares per a testimoniar la presència de l'esparver.

A veure si tenim sort i s'hi queda. 

Àguila d'estepa, Aquila nipalensis.

Aquests dos dies són els de recollir rapinyaires, sens dubte. Ahir una Àguila calçada dèbil, una perdiuera morta i dos aligots. Avui una Àguila d'estepa, Aquila nipalensis, i un astor mort.

Ens estimem més veure'ls volant!

Territ pectoral.

Sí, ha estat l'amic i expert ornitòleg Xavier Riera el que ens ha donat la segona alegria de la tardor. Fa pocs dies, al Delta de l'Ebre, i mercès al Josep Tantull i a la Roser Solé, vam poder observar un Territ culblanc, Calidris fuscicollis. I ara, a la Pineda, i gràcies al Xavier, un preciós exemplar de Territ pectoral, Calidris melanotos, solament és la segona vegada que se'n veu algun a Tarragona.

Fixeu-vos quanta gent va convocar en poques hores.

Lanius cristatus, finalment!

Finalment, com se sol dir, a la tercera va la vençuda.

Hi hem hagut d'anar tres cops, a la finca del Sorrapa, a Deltebre, per a poder veure, a plaer, el Capsigrany fosc -bru segons Ornitho.cat- Lanius cristatus.

Però ha pagat la pena, hi havia una colla de gent que ens trobem massa poc i fins i tot ha vingut la tele.
Mireu quin vídeo més maco n'ha fet el Ricard Gutiérrez:

Http://youtu.be/fVB0nxWHycE

Voltor negre al Baix Camp.

És ben bé mala sort, que per un cop que ens visita un Voltor negre, Aegypius monachus, al Camp de Tarragona, hagi de caure mort.

Concretament ha estat aquesta mateixa setmana a Mont-roig. 
Essent a la platja, i venint molt probablement de França, fa pensar que realment ha caigut mort al mar i els corrents ens l'han portat.

Una llàstima!

Abellerol persa.

Fotografia: Lluc Semis

Constantí em fa patir?

No, als ornitòlegs, si més no, ens dona força alegries. L'any passat, la cotxa diademada la va poder veure tothom. Eguany, apareix aquest preciós moixó,  un Abellerol persa, Merops persicus, encara que aquest cop només l'ha vist el que l'ha trobat, en Lluc Semis,  que no tinc el goig de conèixer encara, i que comença en el món de l'ornitologia amb una gran sort.

Felicitats, Lluc!

Festival de limícols.

Aquests dies els aiguamolls del Camp de Tarragona són un festival de limícols migradors, avui, a la Torre d'en Dolça, hi havia un territ menut, tres territs de Temminck -gràcies, Camilo!- una gamba verda, una gamba roja pintada, unes quantes gambes roges vulgars -una d'elles amb una sola pota- dues valones, un parell o tres de xivitones, un becadell, alguna xivita i uns quants cames llargues.