Arpelles.

Confirmat! Hem pogut veure com quatre preciosos pollets d'Arpella han volat del niu de la parella dels aiguamolls del Pla. Queda clar que aquest espai no para de donar-nos sorpreses i alegries.

Excel·lent notícia!

Sí, una notícia molt i molt bona, ja feia dies que ho anàvem seguint, i ara, amb aquesta (i altres) fotos del Biel Rull es confirma del tot: les Arpelles comunes, Circus aeruginosus, han criat als aiguamolls del Pla, un mínim de tres joves volantons es poden veure voltant per la zona, el niu era al mig del canyissar, és clar. Ho acaberem de confirmar, però quasi segur mai a la història aquesta espècie havia nidificat al Camp de Tarragona. Això només fa que augmentar encara més el valor d'aquest espai singular.

Comparativa.

Vaja, sembla que s'hi han posat expressament. Podem comparar el gavià argentat de pota groga, Larus michaellis, amb la gavina corsa, Ichthyaetus audouinii.

Segon SOCC de primavera a Pratdip.

Dia perfecte per a fer SOCC, avui al Prat, el barranc de la Dòvia. Quant a moixons força normal, una mica com sempre, però sense veure cap rapinyaire, cosa rara. En canvi, diverses "meravelles": una furgoneta estavellada, que hi és des de fa força temps, la nevera i la caravana també, ja ni les hem fotografiades, cabres mig ensalvatgides també des de fa anys i una camper d'algú que s'hi ha quedat a dormir. Sembla poca cosa, però cal recordar que és un Espai d'Interès Natural, la serra de Llaberia, degudament senyalitzat.

Xarxet marbrenc.

Un bon regal per al dia del nostre aniversari; no tenia fotos d'aquesta preciosa espècie. El xarxet marbrenc, Marmaronetta angustirostris. Una preciositat.

Binocles.

Un exemple clar de si paga la pena o no tenir uns bons binocles. De quina forma, si no, hauríem pogut veure un àguila perdiuera posada a 2,5 Km de distància? Ep! que no l'hem vist volar primer, l'hem trobat ja posada. La foto de sota és feta amb la Coolpix P1000 al màxim de zoom, la identificació final ha estat amb el telescopi.

Festa dels Falciots.

Avui hem posat el nostre granet de sorra a la festa dels falciots, amb una visita guiada als aiguamolls del Pla. Un lloc excepcional a l'Alt Camp. Tothom ha pogut conèixer aquest espai i esperem que el comenci a estimar, a més ens ho hem passat força bé. A veure si ho repetim!

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Avui feina doble a Arbolí...o triple? Cal fer el primer recorregut de primavera del SOCC, anar a votar (eleccions catalanes) i comprovar si hi torna a haver aquesta mena de "pseudoaurora" boreal que ha pogut veure molta gent a Europa la nit passada. Bé, doncs tot assolit, el SOCC força bé, 30 espècies d'ocells i dos cabirols, malgrat el plugim, podem dir que ha tingut força èxit. Votar ho hem pogut fer, els segons a la mesa. I això de l'aurora, bé, una mica de color sí que hi havia al cel. A més a més un parell d'orquídies baixant i comprovar que a casa tenim ocupes; una parella de mallerengues blaves torna a criar al niu artificial de la façana. Genial!

Primer SOCC de primavera a Pratdip.

Dia amb magnífica meteorologia per a fer el SOCC de primavera, el primer recorregut. Les dades han estat increïblement comparables al meateix cens de l'any passat, fet el dia 7. Solament moltes més gralles i cap rapinyaire, continuem!

Sorpresa.

Sí, el que menys esperàvem mentre signàvem llibres per Sant Jordi al passeig marítim de Cambrils és que ens passéssin per damunt una dotzena de martinets de nit. Però ja se sap, la natura les té, aquestes sorpreses.

La Duquessa.

La nostra duquessa cova. Sí, una mica tard, a veure si podem veure'n els pollets.

La saviesa dels mussols, de Jennifer Ackerman.

Gràcies a Cossetània, de nou podem gaudir en català de la darrera meravella de Jennifer Ackerman: La saviesa dels mussols. Un llibre ben documentat, interessantíssim i molt ben escrit, fàcil de llegir i que ens ensenyarà moltes coses, com els altres dos de l'autora: L'enginy dels ocells i l'enigmàtic tarannà dels ocells.

I més.

Encara més llibres, aquest amb unes delicioses il·lustracions de Sandra Lefrançois que complementen els textos d'Antoine Isambert. Una meravella.

Ha mort el paper?

Ni parlar-ne, augmentem la nostra llibreria amb més i més treballs sobre moixons, en francès o en català. Cossetània treballa incansablement perquè aquestes joies no desapareguin sota la dictadura de la digitalització. I nosaltres que ho celebrem! Els acabem de rebre, no els hem llegit encara, per tant, no us els podem valorar. Potser més endavant i d'un en un, així es digereix millor.

Una aparició inesperada.

Sí, mai no ens hauríem pensat que una preciosa parella d'ànecs canyella, Tadorna ferruginea, s'aturés a la llacuna gran dels aiguamolls del Pla. Una més de les espècies d'ocells que a l'Alt Camp sols ha estat vista als aiguamolls.

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Després de la pluja, sol i vent. Molta visibilitat, pocs moixons, com a Arbolí. La sorpresa no ha estat cap ocell, ha estat una escultura dedicada a en David Aldomà. Encara no ho sabem del cert, però per les dates i el nom creiem que es tracta d'un jove ornitòleg a qui vàrem conèixer fa anys i que va morir d'accident a Barcelona. Ho esbrinarem. P.S. Misteri resolt; efectivament, aquesta escultura és l'homenatge de l'escultor, pintor i autor de còmics Artur Aldomà al seu fill. Aquest, en David Aldomà, era ornitòleg i va morir jove d'accident de trànsit a Barcelona, on vivia. El Món és petit!

Entre SOCC i SOCC tenim temps de col·laborar amb el cens d'aqüàtiques hivernals, ens han tocat la Sallida, a Montblanc, l'embassament de Siurana, la resclosa del riu Gaià al Catllat, la Torre d'en Dolça i, és clar, els Aiguamolls del Pla, a l'Alt Camp. Excepte a Siurana, el nivell d'aigua no és diferent d'altres anys, malgrat la sequera. La sorpresa ha estat un agró blanc a la Sallida, i, malgrat no ser un dels llocs que ens tocava de fer, una visita a l'embassament de Riudecanyes, amb tan poica aigua que també ens ha saltat una sorpresa, que no és precisament un ocell.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui havíem pensat que seria el dia ideal per a fer el segon recorregut del SOCC d'Arbolí. De fet, el dia sí que ha estat bé. Però el resultat ha estat amb diferència el més pobre de tots els recorreguts SOCC que hem fet mai. La causa, ni idea, potser el temps meteorològic, potser la sequera -vegeu com està l'embassament- o el que sigui, el cas és que hem vist -i sentit- menys moixons que mai. Bé, aquest és el sentit del SOCC, veure com evolucionen els ocells "corrents". Continuarem!