Aligot vesper.

Ahir la Natura em va regalar una estona fantàstica fotografiant un àguila pescadora a Riudecanyes. Avui un altre regal: mai havia fotografiat un aligot vesper posat, solament en vol. I als aiguamolls del Pla un que era a terra s'ha posat en un arbre a certa distancia, l'he pogut observar bé i també fer fotos, encara que testimonials, però per a mi, un goig.

Foto a l'EBCC Newsletter.

Al núm. de tardor del Newslwtter de la EBCC surt una foto de guatlla feta a la vora dels aiguamolls del Pla, un plaer col·laborar amb l'ICO, com sempre. Inclouré la traducció al català del text per qui no domini l'anglès. La guatlla comuna (Coturnix coturnix) és una au de caça molt estesa de les zones agrícoles i d'alta preocupació per a la conservació. Tanmateix, la seva detectabilitat baixa i altament variable, juntament amb la seva ecologia i comportament específics, fa que l'estimació de les tendències poblacionals sigui difícil. En un estudi recent publicat al Journal for Nature Conservation, els autors van avaluar com el biaix de detectabilitat afecta les estimacions d'abundància i els indicadors de població a llarg termini derivats del seguiment general a Catalunya i d'un estudi específic per espècie dissenyat per maximitzar la detectabilitat de la guatlla comuna. Tot i que les tendències generals a llarg termini eren força similars entre els enfocaments de seguiment, van sorgir diferències substancials en els hàbitats d'alta qualitat, on el biaix de detectabilitat era més fort. L'estudi també va desenvolupar un marc per derivar índexs d'abundància a partir de recomptes obtinguts mitjançant esquemes de seguiment genèrics, tenint en compte les condicions de detecció específiques de l'hàbitat, per produir tendències poblacionals més precises.

Binocles.

Per què cal comprar uns bons binocles? Com, sinó, veuríem aquesta griva com canta des de tant lluny? Per cert, també; per què comprar la Nikon Coolpix P1000? Bé, les dues fotos fetes des del mateix lloc i sense trespeus. No cal dir res més.

Daurades grosses.

No teníem fotos acceptables de daurada grossa, Pluvialis apricaria. Doncs vet ací que dos exemplars ben macos s'han deixat fotografiar tant com hem volgut a la platja de la Pineda, a Vila-seca. Moltes gràcies, Jesús, que ens ha indicat que hi eren.

Sorpresa.

Sí, una sorpresa de veritat. No es veu cada dia que els carrers d'una ciutat estiguin plens de fotografies de moixons. Reus amb cartells del festival Terrer Priorat a cada cantonada. I encara més sorpresa que les fotos siguin teves!

Festival Terrer Priorat.

Els organitzadors del festival Terrer Priorat han tingut la feliç (?) idea de confiar en les meves fotografíes d'ocells per a fer el cartell d'enguany. Tot un honor, espero haver estat a l'alçada. Ep! i que hi haurem d'anar.

Més espècies "noves".

Un passeig pel camí del Rec a la Selva del Camp ens permet de fotografiar dues espècies de les quals en teníem poques fotos; el colltort i el cargolet. Una sort.

Lluers.

S'ha acabat l'any 2024,i hem volgut penjar les darreres fotos de moixons que hi hem fet. Aquests lluers, Spinus spinus, sembla que han volgut ser ells els protagonistes, s'hi han posat bé, els hem fotografiat al voral sense baixar del cotxe. Doncs au, ja ho teniu, els darrers ocells fotografiats el 2024.

Aguait al Glorieta.

Ja tenim un nou aguait des del qual fer fotografies a l'Alt Camp. A Alcover, al riu Glorieta, la fundació GINAC amb la col·laboració de diferents voluntaris, ha instal·lat un magnífic toll amb la seva corresponent caseta de fusta i vidre espia. Tot a punt per a fotografiar mallerengues, pit-roigs, picots, pardals de bardissa...i fins i tot algun rapinyaire. Ho anirem veient.

Abellerols.

Perdoneu. no me n'he pogut estar. Són tan macos!

Oriol, Oriolus oriolus.

No són les millrs fotos d'oriol que hom pot trobar, però si més no, ens en podem fer una idea de com és aquest ocell.

Els repicatalons.

Els repicatalons o picampalls, Emberiza schoeniclus, ja els havíem fotografiat abans. De fet, és una espècie encara corrent com a hivernal als aiguamolls del Pla. Però és que son tan bonics! No ens hem pogut resistir de posar aquí un parell de fotos més.

Pinsà mec.

Un cop més, l'alegria d'aconseguir fotos decents d'una espècie de la qual no en teníem. Un exemplar sol, però molt ardit, s'ha presentat als aiguamolls del Pla i ha acaparat les pipes, tot fent fora tots els altres pinsans comuns. Un moixonet ben bonic!

Gaudint dels Accipiter.

Mercès a l'excel·lent feina de l'amic Edgar Celada, de Somaguait, hem pogut passar un matí espectacular, gaudint de la presència, a dos metres escassos de distància, de tres mascles i dues femelles d'esparver, Accipiter nisus, i un mascle d'astor, Accipiter gentilis. Les dues espècies de rapinyaires forestals, difícils de veure aturats en condicions normals, a tocar del nostre aguait. Tot fent fotos fins a esgotar les bateries de les càmeres. Una recomanació segura, no em farà quedar malament.

Més Miramar de fons.

Fa uns mesos vam penjar una foto de les que sols ens poden facilitar els aiguamolls del Pla, una arpella volant amb el poble de Miramar al fons. Doncs avui en tenim una altra encara més sorprenent, un agró roig, Ardea purpurea, també amb Miramar de fons. Sorpreses de la natura.

Més espècies noves al nostre arxiu.

Doncs ara en dos dies, dues espècies que noves al nostre arxiu. Bé, en realitat una ja la teníem, el gall fer, però del temps de les diapositives i no pas amb la qualitat de les imatges que vam obtenir dilluns. I l'altre, el mussol pirinenc, un veritable privilegi poder veure'l de dia, de tan a prop i poder-lo fotografiar. És un moixonet preciós, i molt escàs, a més a més, nocturn. Un goig poder-lo compartir.

Xoriguer.

Particularment, m'encanten aquestes fotografies on l'ocell no ocupa el 85% del fotograma, sinó que està integrat en el seu ambient característic. Com aquesta femella de xoriguer comú, Falco tinnunculus, prop del niu que té en un cingle a les terres de l'Ebre.

Àguila daurada.

El rapinyaire més gran d'Europa, impressionant!

 

Multiculturalitat.

Ves, teníem ganes de titular una entrada amb una paraula ben llarga. I l'excusa és clara, ara potenciem la diversitat cultural, ja que creiem que és bona.

Doncs sí, és bona, la diversitat. No tot han de ser llibres d'ocells. Aquest cop hem participat en un llibre totalment diferent; sobre un santuari, el de Montserrat a Montferri.

I per què el trobeu a aquest bloc? Doncs perquè hi ha ni més ni menys que trenta (30) fotos d'ocells.

Si no el compreu, és un llibre-regal molt maco, podeu si més no fullejar-lo, en coneixereu el poblament ornitològic de l'Alt Camp vora el riu Gaià.