L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 20 de desembre de 2020

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Vaja, quin embolic, tot plegat, això del coronavirus! Confinats a la comarca, no en podem sortir. Però el SOCC sí que el podem fer, primer, perquè és dins del Baix Camp, i segon, perquè l'ICO ens ha fet uns certificats per si ens atura la policia. No ha passat, no ens ha aturat ningú, i hem pogut fer la feina com sempre. Ara de debò, un privilegi, viure a aquesta comarca, des de la mar i el port de Cambrils, fins als més de 1000 m sobre el nivell de la mateixa Mediterrània a Prades. Podem observar en un mateix dia baldrigues o becs de serra i àligues daurades o pela-roques. No sabem la sort que tenim!

dimarts, 8 de desembre de 2020

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Aquest cop han calgut dos intents; dilluns pugem a Arbolí mentre a Cambrils plovisca, amb l'esperança que pari. I no para, a Arbolí també plou, cap a casa. Ep, però la pujada ha pagat la pena, un ramadet de quatre mascles joves de cabirol ens fan parar al mig de la carretera per no atropellar-los, quins animals més macos! Però dimarts el dia és clar, fred, amb vent, però es pot fer. Correcte, els resultats perfectament assimilables als dels altres anys. Ja hem començat doncs una nova temporada, el SOCC continua, i això és el més importants, aquest treball té tot el sentit en una continuïtat. Per ara fem SOCC cada any des que va néixer aquest projecte.

divendres, 16 d’octubre de 2020

Àguila daurada.



El rapinyaire més gran d'Europa, impressionant!
 

dissabte, 26 de setembre de 2020

Llenties d'aigua.



 Teníem un veritable problema amb la llentilla d'aiguaLemna minor, havia cobert totalment la superfície de la llacuna gran als aiguamolls del Pla. Els ocells que passaven volant no podien veure aigua lliure.

Doncs bé, avui entre el vent i un parell de pales de netejar piscines, hem aconseguit que sols cobreixi aproximadament la setena part de la llacuna.

Caldrà anar fent manteniment.

diumenge, 20 de setembre de 2020

Arpella als aiguamolls del Pla.


 Els aiguamolls del Pla sempre ens donen noves oportunitats. Com hauríem pogut tenir una foto com aquesta sense ells?

Una femella d'Arpella, Circus aeruginosus, amb el pble de Miramer al fons.

dimecres, 16 de setembre de 2020

L'experiència compta a l'hora de fer fotos a la Natura.



 Arribes a un lloc, en aquest cas a la Torre d'en Dolça, a Vila-seca, i veus això.

Més concretament, això.
I no et passa desapercebut, el detall...

T'atances una mica i fas unes primeres fotos, prou bé.

I, poc a poc, amb molt de compte i paciència, t'hi vas atançant. Aconsegueixes veritables retrats.
És clar, que també compta que s'hi posi bé, perquè de la mateixa manera hauria pogut amagar-se en el canyís al primer intent d'aproximació, que és el que sol passar.

La Natura és molt agraïda.

dilluns, 3 d’agost de 2020

Així no.


És molt decebedor obrir un llibre sobre rapinyaires publicat fa molt poc (2017), i trobar-te una fotografia com aquesta.
L'àliga perdiuera és catalogada com a espècie molt sensible per la legislació catalana, és prohibit d'observar-la o fotografiar-la sense permís, sobretot en la seva àrea de nidificació. Precisament aquesta parella ha fracassat diversos anys en els seus intents de criar per molèsties humanes.
El primer punt del codi ètic dels fotògrafs associats a la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura diu que la conservació de la tranquil·litat dels éssers vius serà més important que l'obtenció d'imatges. No sembla que fotografiar una parella d'àligues quan estan arranjant el niu sigui la millor forma de preservar la seva tranquil·litat.
En general, els fotògrafs de natura hauríem de deixar d'un cop de fer, i encara més de publicar, fotografies de nius. Especialment d'espècies sensibles o molt sensibles, com és aquest cas. Sense parlar que si la fotografia ha estat obtinguda sense permís estaríem parlant d'un delicte contemplat en el Codi Penal. Imaginem que per aquesta s'hauran obtingut els permisos necessaris, si més no.

dissabte, 1 d’agost de 2020

Notícies noves.



Novetats pel que fa a dos apunts de fa pocs dies: l'ou del corriol que covava la femella fa dies que ha eclosionat, i d'ell ha sortit aquest preciós pollet. Sens dubte una segona posta. Confirmat; un bon any pels corriols camanegres catalans.
I desfet el dubte del papamosques "rar", ja no hi ha cap dubte, és un papamosques gris, l'hem pogut fotografiar millor, ara es veu ben bé.

dimecres, 29 de juliol de 2020

Dubte.



Aquestes fotos d'un, d'entrada, papamosques gris, Muscicapa striatahan despertat una certa polèmica.
Quan el vam veure ja ens va semblar estrany, més gros que un papamosques "normal", i amb un bec i un cap més prominent.
Difícil i molt rar, però a alguns els ha semblat una mena de flycatcher americà, un Tyranus.
Bé, jutgeu vosaltres mateixos.

Aquestes altres, baixades del web, són de Tyranus melancholicus...



I aquestes altres del papamosques gris, baixades també d'internet.

No sé, jo no ho tinc clar, perquè quan l'he vist al camp ja no m'ha semblat un papamosques "normal".

dijous, 23 de juliol de 2020

El corriol.



No tot havien de ser efectes negatius, els del Covid19, per als corriols camanegres, Charadrius alexandrinus catalans, ha estat un bon any, un dels millors. Han pogut criar a moltes platges, la majoria de les quals els havien estat vetades des d'en feia molts i molts.
Aquest preciós moixonet, que passa desapercebut per la mida i pel camuflatge, enguany ha tirat endavant molts més pollets que mai.
Tant de bo es pugui repetir els anys que venen. Ep! el virus no, l'èxit reproductor dels corriols!

dijous, 25 de juny de 2020

Estiu als aiguamolls del Pla.




Sort de la nova llacuna! Ara mateix, als aiguamolls del Pla, la "llacuna de tota la vida", la primera que vam fer, és gairebé seca i totalment coberta de llenties d'aigua.
Fa temps que passa això, i no trobem la manera de solucionar-ho.
Però per sort fa poc vam fer la llacuna nova, més gran, i de moment sense llenties d'aigua, creuem els dits!
Fins i tot totes les tortugues s'hi han traslladat, i , és clar, s'hi veuen molts més ocells.
Dues parelles de cames-llargues i una de cabussets hi crien. I des de l'aguait nou podrem veure tòrtora europea, xixella, trist, tota mena de fringíl·lids, cueretes, etc. etc.

diumenge, 14 de juny de 2020

Segons SOCC de primavera a Arbolí i a Pratdip.


Pels pèls, però hem fet dins del període correcte els dos SOCC de Pratdip i Arbolí. 
Dissabte, Pratdip, el de sempre, si fa no fa, però amb una gran sorpresa, una espècie que mai no hi havíem vist: Pica-soques blau!
Diumenge, sortint de casa directament, sense vehicle, Arbolí, un dia magnífic i també les espècies de sempre, fins i tot alguna que s'ha deixat fotografiar a plaer, com aquest Sit negre.
Un bon cap de setmana de moixonejar.

dijous, 4 de juny de 2020

Veïns.

Sorpresa! després d'uns anys en què els moixons que criaven al niu artificial de casa eren mallerengues carboneres, enguany són mallerengues blaves. 
Tan se val, el que importa és ajudar a aquests incansables insectívors, que aquests dies es fan un fart de viatges a portar menjar als pollets.

diumenge, 31 de maig de 2020

Duc EPD.

Sempre és trist trobar animals morts a la carretera, passa sovint, però impressiona més quan el que et trobes és tot un Duc, Bubo bubo.
Una veritable llàstima.

dijous, 28 de maig de 2020

Gavina corsa.


Anys enrere una espècia rara, en perill d'extinció, pràcticament.
Avui la podem veure a aquelsevol lloc de la costa, o fins i tot cap a l'interior. La gavina corsa, Larus audouinii, una gavina preciosa i elegant.

diumenge, 17 de maig de 2020

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Espectacular, no sabem si és pel confinament o no, però el cas és que el recorregut d'avui a Arbolí ens ha semblat el més reexit des que ho fem.
Dos cabirols, una guineu, i gairebé totes les espècies que hem vist en tots els recorreguts de primavera, a més a més en bon nombre.
Per cert, no ens hem trobat ni creuat absolutament ningú, tranquil·litat total. Aquests dies la Natura ens ofereix el millor.
Al matí, relativament fred (9º) i tapat, emboirat, però s'ha anat obrint i al final un dia preciós.
A més a més, per acabar millor encara, paradeta per a comprovar si hi havia orquídies, i sí, en cinc minutets tres espècies. 

dissabte, 16 de maig de 2020

Primer SOCC de Primavera a Pratdip.

Pels pèls. Sí, pels pèls hem pogut fer el recorregut del SOCC a Pratdip, al barranc de la Dòvia.
S'han ajuntat un parell de condicionants que han fet que això sigui possible; el fet que el Prat sigui a la nostra àrea sanitària, el Camp de Tarragona, i que haguem entrat a la fase1 del desconfinament.
Doncs bé, amb dos certificats al cotxe, anem cap a Pratdip i de bon matí comencem a cercar, identificar i comptar ocells comuns.
Poca variació, el de sempre. Només que hi havia una boira a la part alta que ha impedit de veure cap rapinyaire ni tampoc gralles de bec vermell. La resta igual, el torrent de la Dòvia és solitari amb confinament i sense confinament, sempre.
Per cert, el barranc aquests dies és un veritable riu, amb resclosa plena i salts d'aigua i tot, totalment excepcional, això.

dimecres, 6 de maig de 2020

Gangues.

No em pregunteu per què, deu ser efecte del confinament, que et fa remenar arxius.
He trobat aquesta foto de dues gangues, Pterocles alchata, que vaig fer el 1988 a Alfés, i ves, m'ha fet gràcia de publicar-la.

dimarts, 21 d’abril de 2020

Trencalòs.

Una més de les conseqüències del confinament; quan tornarem a veure el trencalòs?
El votor-àguila amb barba, segons el seu nom científic.
Perquè per aquí baix costa una mica, tot i que al Port del País Valencià l'han reintroduït, allí en diuen el crebalòs. I de tant en tant ens visita a Catalunya.
Però a la Ribera encara no l'hem vist mai.
Bé, paciència, com en moltes altres coses.

dissabte, 18 d’abril de 2020

Confinament.

El Guacamai jacint, Anodorhynchus hyacinthinus, un dels més grans del Món, una espècie en perill d'extinció, i que probablement compta amb més exemplars en captivitat que ocells en llibertat.
Llàstima que aquest ocell tan preciós, impressionant (fa més d'un metre de llarg) i intel·ligent hagi d'estar tancat en una petita gàbia.
El que ens està passant aquests dies ens hauria de fer reflexionar sobre el que suposa la captivitat en animals intel·ligents.

divendres, 10 d’abril de 2020

Bimbo sorpresa.

Sí, l'estiu de 2015 vam fotografiar a Forès, a la Conca de Barberà, aquests ànecs. No hi vam parar massa atenció, els vam catalogar de collverds domèstics, de fet, el primer n'és un mascle.
Però els supervisors d'Ornitho.cat s'han adonat que els altres dos ànecs del darrere són ànecs de bec pintat de l'Índia, és a dir, Anas poecilorhyncha.
Això fa que no sols sigui espècie nova per a la nostra modesta llista (vulgarment Bimbo), sinó que fins i tot és la primera dada d'aquesta espècie a Catalunya.

dimecres, 29 de gener de 2020

La Palma d'Ebre.

Un lloc remot i desconegut per la majoria de catalans i no catalans. L'embassament de la Palma d'Ebre és un indret sorprenent i especial, molt interessant.
Enmig d'un entorn molt més que secà, una bona extensió d'aigua, amb una tranquil·litat única.
Hi podreu veure cabussons emplomallats en plena època de cria, hi nidifiquen, sí. També cabussets, bernats pescaires, ànecs coll-verds, corbs marins -a l'hivern- corbs de secà, voltors, reinetes, i fins i tot alguna àguila pescadora!
Espectacular. Ara, que us agradi de conduir, sobretot.

diumenge, 26 de gener de 2020

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.




Després del pas de Glòria (paradoxal nom), magnífic temps per a fer el SOCC a la Dòvia, a Pratdip. El barranc, com es pot veure a la foto, ha omplert la resclosa, i baixava aigua com mai no ho havíem vist. Un parell d'arbres han caigut al camí, i només s'hi pot passar a peu.
Però com hem dit, bon temps, gens de fred, vent ni pluja. El resultat, l'habitual, cap sorpresa, un esparver, algun lluer i les gralles de bec vermell amb els seus vols acrobàtics.
Un indret sempre agraït.

diumenge, 19 de gener de 2020

Trobada a Plegadis.

El mal temps anunciat des de fa dies no ha pogut desfer la trobada del grup de fauna del Camp i de l'Ebre a la fundació Plegadis.
Al final no hem estat molts, (ep, a la foto falta gent que ha marxat abans) però la magnífica paella i el lloc, ideal per a aquesta mena de trobades, han fet que ens ho haguem passat molt bé. I alguns hem posat cara a gent que encara no coneixíem. 
Caldrà fer-ne una més a la primavera, amb millor temps.
Els que van quedar per a la foto, d'esquerra a dreta i de dalt a baix:
Pablo, Eli, Edu, Marc, Inès, Pau, Jaume, Xavi Jiménez, Màrius, David, Sergi, Xavi Subirats, Jordi, Quim i Emiliano.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...