Alectoris rufa.

La nostra Perdiu roja, Alectoris rufa, tan important com desconeguda.

Singing in the rain?

Avui he sentit per primer cop cantar el Xot, Otus scops, mentre corria per la Boca de la Mina, a Reus mateix.

No sé si és que acaben d'arribar -ho dubto, per la data- o és que no cantaven perquè plovia. En qualsevol cas, jo no els havia sentit encara.

Aythya ferina nidificant al Camp.

Ja fa temps que ho sabia, que el Morell, Aythya ferina, criava a algunes basses i aiguamolls litorals del Camp de Tarragona, però enguany m'he decidit a fer-ne fotos que siguin ben clares.

Aquests dies n'he fet alguna, encara no hi ha pollets, però quan n'hi hagi, també espero que hi hagi fotos.

Clamator glandarius al Parc Samà.

Avui el primer Cucut reial, Clamator glandarius, al Parc Samà. També dues perdiueres, diversos xoriguers, una Tallareta vulgar, Sylvia communis, banyant-se i dos Mastegatatxes, Ficedula hypoleuca.

Orenetes i altres ocells del mas.

Ja tenim al Mas les orenetes, Hrundo rustica, a veure si enguany crien i fan companyia als todons i gafarrons.

Abellerols.

Ja han arribat els abellerols, Merops apiaster, al Camp. Potser fa dies que hi són, però avui n'he vist la primera volada gran, localitzada ràpidament gràcies al seu cant aflautat.

Aix galericulata al Pla.

Avui, atenent als resultats de la darrera sessió d'anellament als Aiguamolls del Pla, hi he anat a comprovar amb els meus propis ulls -i aparells- la presència de la parella d'Ànec mandarí, Aix galericulata, que explicava el Raül, ja que això representaria una nova espècie, fins i tot possiblement reproductora, al Camp de Tarragona.

Doncs, efectivament, i malgrat que jo esperava trobar un moixonet refiat -segurament deu ser escapat de captivitat- i fàcil de fotografiar, per la qual cosa sols portava el 400 i la càmera, he pogut veure solament la femella. A més, era força fugissera i estava amagada, la qual cosa fa pensar encara més amb la intenció de criar.

I no ha esta això sol, també un Martinet blanc, Egretta garzetta, preciós se m'ha aixecat i m'ha sobrevolat una estona. I una Xivita, Tringa ochropus se m'ha exhibit xisclant. En un moment donat, he viscut un veritable concert de granotes verdes i alguna reineta.

Llàstima que tot està molt abandonat, l'aguait segueix essent totalment inútil, rodejat de vegetació. I la llacuna ja és a menys de la meitat de la seva superfície d'aigües lliures. és evident que cal urgentment una mica de gestió d'aquest espai, que ofereix unes potencialitats increïbles.

Migració.

La migració ja és en el seu punt àlgid. Ahir, mentre corria per Reus, a la tarda, em va sobrevolar a molt poca alçada un Aligot vesper, Pernis apivorus, en una de les poques ocasions en què no porto binocles, ja que els plegables m'acompanyen sempre...excepte quan surto a córrer, és clar.

A més a més, al migdia, quan tornàvem de Cambrils, un vol en formació d'uns cent vint-i-cinc corbs marins, Phalacrocorax carbo, també va sobrevolar la ciutat, cosa que em va explicar la Coia que també va veure, realment era un grup espectacular, en formació més o menys disciplinada.

No hi ha dubte, doncs, que ja som a la millor època per a veure ocells rars i fins i tot excepcionals a la nostra comarca, caldrà estar a l'aguait.

Ocells dels Països Catalans.

Aquesta guia la presento amb molt de goig, i per molts motius.

De primer, perquè una guia en català i d'àmbit dels Països Catalans era necessària, una assignatura pendent per tal que l'ornitologia catalana accedís a la majoria d'edat.

Ja era rar que amb el gran desenvolupament de l'estudi dels ocells a casa nostra encara no existís una obra com aquesta. Una guia complerta, feta i pensada en català i des de Catalunya.

No oblidem que, per exemple, el famós "Handbook" també s'ha editat al nostre país.

També perquè, realment, està molt ben feta, les il·lustracions, encara que són a molta distància de la d'Svensson per quantitat, estan molt i molt bé. Vull dir que no hi ha tantes variacions d'edats i sexes, és clar. I els textos són clars, entenedors i prou actualitzats.

En tercer lloc, qui ho ha fet és gent ben coneguda, també personalment, i són de solvència contrastada.

A nivell més personal, m'ha fet especialment gràcia que hi surti la cita de cria de Morell de plomall, la qual cosa demostra l'esforç per l'actualització de les dades.

També és molt i molt interessant, amb els temps que corren, que té un preu del tot assequible a tothom, dada que assegura l'èxit, també.

En definitiva, una gran obra, imprescindible llibre per a qualsevol afeccionat -de qualsevol nivell- als moixons a les terres de parla catalana.

Naturalment, es pot perfeccionar, i de segur que passarà, però això no treu que cal tenir-la a casa, tenir-la i fer-la malbé a base d'usar-la.

Gràcies, Joan, Francesc i Toni, bona feina, com sempre.

Anellaments als Aiguamolls del Pla.

El passat cap de setmana, hi ha hagut curset d'anellament als Aiguamolls, el Raül Aymí és tan amable d'enviarme'n els resultats:

Només parar i obrir una estona les xarxes abans de fer-se foscvan fer 10 captures: 1 L svecica, 2 P collybita, 1 E calandra, 1 P domesticus, 1 S melanocephala, 3 C cettia i 1 C juncidis.

El dissabte es preveia un dia molt bo i va ser just el contrari. A la primera batuda, amb els 13 cursillistes, només vam capturar un C cetti i ja pensaven que no faríen gairebé res. Al final, 14 captures, pràcticament tot ocells residents ja anellats: 4 C cetti, 3 T merula, 1 C juncidis, 1 S atricapilla, 2 P domesticus, 1 R pendulinus i 2 S melanocephala.

Observacions d'interès: darrers hivernants (1 A pratensis, 1 E schoeniclus), alguns rapinyaires (1 F tinnunculus, 3 B buteo, 1 A fasciata), van escoltar C canorus i també van veure reineta i tortuga d'aigua.

A la bassa del costat de l'observatori hi ha una parella dànec mandarí.

Altres ocells escoltats: fotja, polla d'aigua i rascló.

En definitiva, una jornada prou positiva, encara que lluny dels resultats d'altres dies.

SOCC

Ja som a l'abril, a partir del dia 15 ja es pot començar a fer el SOCC de primavera. Com cada any, en farem dos al Baix Camp, el de La Selva i el de Pratdip.

Fa pocs dies el SOCC va ser notícia al Punt diari, això només fa que confirmar que aquest projecte de monitoratge periòdic a tot el País cada cop és més important, i, com més temps passi i més itineraris es cobreixin, més útil serà, ja que les dades a comparar seran moltes més.

Cal destacar de forma clara que aquest treball, com molts altres que es fan sobre ocells a Catalunya, és realitzat de forma voluntària per més de dues-centes persones, que dediquen, si més no, quatre dies de feina l'any per al millor coneixement de les nostres poblacions d'ocells.

La guia nova.

Fa poc vam aprofitar el viatge de la presentació del llibre de rapinyaires a la botiga Oryx per a comprar-ne un parell, entre ells la nova edició de la guia que tenia com a assignatura pendent des de feia temps, l'edició nova i en català -finalment- de l'Svensson, Mullarney i Zetterström.

Finalment, dic, tenim en català la que a dia d’avui es considera la "Biblia” dels ornitòlegs europeus. Una guia que no és bona, és molt bona, boníssima.

Han passat molts anys, des d’aquell llunyà 1977, en que vam comprar la nostra primera guia, la famosa Peterson, en la seva quarta edició en castellà. Aleshores, era considerada la millor, encara que no l’única, ja que hi havia també les de Brunn i Singer i la de Heinzel, Fitter i Parslow.

Posteriorment, va anar millorant, va sortir en català. Més tard, la de Larsson, també en català, la va deixar una mica de costat. I, finalment, aquesta d’Svensson, Mullarney i Zetterström va fer un pas decisiu endavant, millorant moltíssim tant quant a il·lustracions com en el text.

Només tenia un problema, per als ornitòlegs catalans que no dominessin l’anglès; no estava traduïda al català.

Ara ja ho tenim tot; una guia complerta, molt bona i en català.

Si hi hem de trobar algun però –sempre és bo de trobar-ne, cal ser crític- és que la traducció no m’acaba de convèncer. M’explicaré:

Per exemple, quan fa molts i molts anys que tothom ens hem posat d’acord que els Xoriguers –entre d’altres- quan cacen fan l’aleta, expressió que recorda als castells. Ara resulta que a aquest llibre fa l’àngel.

Per què, aquest canvi?

Que no estava bé, això de l’aleta?

Però això és un concepte subjectiu, que pot agradar o no. El més greu és que hi ha errors gramaticals.

Em refereixo, per exemple, a l’ús dels imperatius.

Es tradueix sempre l’imperatiu vegi’s. Quan en català l’imperatiu més correcte en aquest cas seria vegeu o també veieu.

En fi, ningú no és perfecte. Encara que en aquest cas, gairebé.

En definitiva, molt i molt recomanable, com a regal o autoregal.