Mallerenga blava.

Teníem moltes fotos de mallerenga carbonera, però poques de la seva parenta petita, la mallerenga blava, que ara es diu Cyanistes caeruleus. Doncs bé, avui hem pogut salvar una mica aquesta carència, vet ací unes quantes imatges prou reeixides.

Mallerengues

Mallerenga cuallarga ; Aegithalos caudatus; S, P, H; NR;
Identificació: 14 cm.
En l’apartat de les mallerengues, aquesta n’és una de molt especial. Cos molt petit i cua llarguíssima, totalment desproporcionada. La seva silueta recorda una cullera. Coloració contrastada, blanquinosa, gris, negra i rosada. Un tret distintiu del seu caràcter és el fet d’anar quasi sempre en petits grups, rarament en veurem una de sola.
Situació:
N’hi ha prou, però és un moixonet molt exigent pel que fa a l’hàbitat. Sedentària, com totes les nostres mallerengues.
Itineraris recomanats:
Boscos de tota mena, especialment obagues i pi roig.

Mallerenga d’aigua ; Poecile palustris; P; R;
Identificació: 12 cm.
Recorda una mica la mallerenga petita però amb la barba retallada com una perilla i sense patilles, és a dir, molt més “pija”. També pot semblar una emplomallada que hagi perdut la cresta.
Situació:
Molt rara, amb diferència, la més cara de veure de les mallerengues que hem citat a la Conca.
Itineraris recomanats:
Boscos obacs, de ribera i altres on hi hagi força caducifolis i humitat.

Mallerenga emplomallada ; Lophophanes cristatus; S, P, H; NR;
Identificació: 11 cm.
De la mida de la blava, però de coloració molt discreta, marró per damunt i clara per sota. Inconfusible amb la seva cresta gris i blanca. Molt cridanera, amb un reclam i un cant que reconeixerem de seguida. En general, val a dir que les mallerengues es detecten bé per la veu, paga la pena d’intentar conèixer-les i identificar-les totes.
Situació:
Com la cuallarga, corrent, però sempre lligada al bosc.
Itineraris recomanats:
Tota mena de boscos, malgrat que li agrada de criar a clarianes o a prop d’elles.

Mallerenga petita ; Periparus ater; S, P, H; NR;
Identificació: 11 cm.
Si li coneixem la veu, la trobarem i la distingirem ben aviat, ja que és inconfusible i omnipresent. Petitona i rabassuda, incansable i hiperactiva, cap blanc i negre i cos gris per damunt i marronós claret per sota.
Situació:
Abundant, sobretot a les pinedes de pi roig, però també als altres boscos.
Itineraris recomanats:
Si volem estar ben segurs de veure-la, anirem al bosc de Poblet a la primavera, és clar que ni hi és endèmica, però és una visita prou recomanable en qualsevol cas.

Mallerenga blava; Cyanistes caeruleus; S, P, H; NR;
Identificació: 11 cm.

Blava i blau verdosa per damunt, groga per sota, cap blanc i blau, amb unes galtes emmarcades que li donen un aspecte molt característic.
Situació:
Amb la carbonera, la més detectable de les mallerengues, i probablement de les més abundants.
Itineraris recomanats:
Parcs i jardins, també conreus i qualsevol mena de bosc. Molt adaptable.

Mallerenga carbonera ; Parus major; S, P, H; NR;
Identificació: 14 cm.
La més gran, com ens indica el seu nom en llatí. La ratlla negra que travessa de dalt a baix el gros de les parts inferiors, des del bec i fins la base de la cua, és del tot diagnòstica, i es veu molt bé en els mascles. Mentre que en les femelles és primeta i s’acaba al ventre.
Situació:
Molt corrent, possiblement la primera que utilitzarà un niu artificial que col·loquem per a mallerengues.
Itineraris recomanats:
Extraordinàriament adaptable, però la podem cercar prop de casa, a parcs, jardins i horts, ja que cria prop de l’home.