Sembla que els ornitòlegs en general tenim una obsessió per les espècies empblemàtiques, protegides, escasses, en perill d'extinció. Encara millor si són grans, rapinyaires, etc.
Però la bellesa en el món dels ocells no hi és solament en aquests grans ocells. Els petits moixonets també són bells, molt bells. De dalt a baix:
Aquí en teniu uns quants exemples; la cotxa fumada, Phenicurus ochruros, molt corrent a l'hivern i molt refiat, de vegades.
El blauet, Alcedo atthis, lligat als rius i masses d'aigua, gran pescador i dotat de bellíssims colors, el podrem veure tot l'any amb relativa facilitat.
Molt més discret, el teixidor, Remiz pendulinus, un autèntic arquitecte de nius molt ben edificats, a més a més de ser mol bonic.
I finalment, una espècie exòtica invasora que s'ha establert com anidificador a alguns indrets del nostre País: el bec de corall senegalès, Estrilda astrild. Molt petit i bonic, malgrat que¡, a dreta llei, no n'hi hauria d'haver en llibertat a Catalunya.
