Papamosques gris ; Muscicapa striata; P, E; NR;
Identificació: 14 cm.
Insectívor de la mida d’un pardal. Color gris, molt més clar per sota que per damunt. Finament llistat al ventre, al front i a la gola. Comportament i postura característica, quan l’haguem vist un cop, el coneixerem per sempre.
Situació:
No rar, però tampoc abundant, encara menys com a estival i niador.
Itineraris recomanats:
Sol criar en construccions humanes, ponts, edificis i fins i tot cases habitades.
Papamosques de collar ; Ficedula albicollis; P; AC;
Identificació: 13 cm.
Pràcticament igual que el mastegatatxes, però amb el collaret complet i la taca blanca del front més gran. De tota manera, cal estar molt atent, ja que els mastegatatxes meridionals –F. hypoleuca iberiae, els nostres- tenen el collaret quasi complet, a més, tenen la taca del front gran i, per acabar de complicar-ho, hi ha híbrids.
Situació:
Excepcional, sols ha estat vist un cop a Rojals. Però és interessant, ja que fa pensar un cop més que una millor i més acurada prospecció pot donar resultats. En aquest cas, fixem-nos que les diferències amb l’espècie més corrent són molt subtils, ¿Cal mirar amb els binocles tots els mastegatatxes per a estar segur que no és aquest? ¿Es podria citar el de mig collar?
Mastegatatxes ; Ficedula hypoleuca; P, E; NR;
Identificació: 13 cm.
Com un papamosques gris una mica més petit i de coloració fortament contrastada, pel que fa als mascles, negre al damunt, amb taques blanques a les ales i una de petita al front. Blanc per sota.
Situació:
Prou abundant en migració, aleshores serà fàcil de veure. Però força més escàs com a niador, gairebé rar en aquesta fenologia.
Itineraris recomanats:
Boscos de ribera, rouredes humides, castanyers, etc
