Moixons del Camp i la Conca de Barberà.: Psittacidae

L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Psittacidae. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de març del 2017

Cotorres.

Ja tenim aquí les dues espècies de cotorres nidificant. Des de fa molt de temps, la cotorreta de pit gris, Myiopsitta monachus, cria a molts llocs del amp de Tarragona, i és especialment abundant a Cambrils, a les palmeres del passeig marítim. Les tres primeres fotos ho són.

Ara també, a Reus -la foto de sota no és d'allí- també tenim la cotorra de Kramer, Psittacula krameri, de moment sols a un lloc molt concret, però la de pit gris també va començar així.

Espècies invasores!

dilluns, 9 de setembre del 2013

Ara ararauna.

Aquest Guacamai ararauna feia anys que volava per la zona de La Selva del Camp i Alcover. Però ja semblava una llegenda urbana, quan algú referia la presència d'un gran ocell blau, de la mida d'un rapinyaire, volant prop de la carretera.

Finalment, ha estat cert, el gran moixó blau era aquest espectacular guacamai, en perfecte estat de salut, que s'ha deixat agafar aquest cap de setmana.

Probablement, a partir d'ara viurà altre cop en captivitat, d'on segurament es va escapar fa temps.

dimarts, 3 de març del 2009

Cotorres.

Cotorreta de pit gris. Myopsitta monachus. S, NR.
Identificació: 30 cm.
Ocell absolutament únic a la nostra fauna. Una mena de lloro verd lluent amb cua llarga i punxeguda. Front, ventre i pit grisos. Molt cridanera.
Situació:
Localitzat, però no rar. Evidentment escapat de captivitat.
Itineraris recomanats:
Cria a alguns jardins, sobretot als que hi ha palmeres, per exemple als passejos marítims de Cambrils, Salou o jardins a Reus i Riudoms.

La foto és de la colònia dels voltants de Riudoms, el gener de 2010, en vaig comptar 21 exemplars.