Delta Birding Festival.

Enguany no hem faltat a l'esdeveniment que reuneix més ornitòlegs -de tota mena- dels Països Catalans. Convidats per Cossetània i Lynx, hem signat llibres i hem presentat la 2a edició de "Guia d'ocells per a nois i noies". Si us agraden els moixons, i la natura en general, i no hi heu estat mai a aquest festival, no us el perdeu l'any que ve.

Tallarols

Tallareta cuallarga ; Curruca undata; S, P, H; NR;
Identificació: 13 cm.

Tallarol típic, és a dir, petit insectívor d’aspecte fi i delicat, amb bec primet i cant fort i xisclant, com renyant algú. En aquest cas, els trets diagnòstics de l’espècie són la cua llarga, desproporcionada, i la coloració molt fosca, gris per damunt i vermell vinós per sota, amb anell ocular vermell, que es veu prou bé si el tenim a prop.
Situació:
Fa temps era dels tallarols més freqüents, actualment, és gairebé excepcional. De les poques sedentàries, paga la pena tenir-ho en compte.
Itineraris recomanats:
Garrigues i matollars, clarianes de bosc.

Tallarol trencamates ; Curruca conspicillata; P, E; NR;
Identificació: 12 cm.
Dels més bellament acolorits, gris blavós pel cap i al damunt de la cua, ventre vinós, gola blanca i parts superiors de les ales rovelloses. Anell ocular blanc. Femelles molt més apagades i descolorides.
Situació:
De les més escasses, estival i niador molt poc freqüent. Una mica més fàcil de veure con a migrador. Molts tallarols canten també en les migracions, la qual cosa en facilita la localització i la identificació.
Itineraris recomanats:
Matollars i garrigues seques a més de 700 m. sobre el nivell del mar. Molt selectiu a l’hora de criar.

Tallarol de garriga ; Curruca iberiae; P, E; NR;
Identificació: 12 cm.
De la mateixa mida i, de vegades, recorda una mica al trencamates. Gris cendrós per damunt, vermellós al pit i blanquinós al ventre. Bigoti blanc i anell ocular vermell. Com en altres casos, femelles més apagades i críptiques
Situació:
Molt més abundant que el trencamates, també estival, però més adaptable a a l’hora de niar i també com a migrador.
Itineraris recomanats:
Qualsevol mena de garriga i matollar, clarianes de bosc, vores de pistes i carreteres, bardisses, tallafocs i fins i tot jardins i parcs.

Tallarol capnegre ; Curruca melanocephala; S, P, H; NR;
Identificació: 13 cm. 444 Jon, 284 Sve.
El nom ho diu tot, tallarol una mica més gran que el de garriga, tot ell d’un color gris cendra degradat, negre al cap i clar sota la cua. Anell ocular vermell molt visible i gola molt clara, ben contrastada. Femella amb el mateix disseny però descolorida, excepte el ventre, més marronós.
Situació:
El tallarol més corrent, a més present com a sedentari.
Itineraris recomanats:
Molt adaptable, en general, garrigues i matollars, però li agrada d’ocupar jardins, parcs, boscos de ribera i bardisses entre conreus.

Tallarol emmascarat ; Curruca hortensis; P, E; R;
Identificació: 15 cm.

Tallarol gran, més que un pardal, sembla un tallarol capnegre, però sense l’anell ocular vermell.
Situació:
Molt escàs com a estival i, per tant, niador. Molt més probable de veure’l en migració. Recordem el que hem dit amb el trencamates.
Itineraris recomanats:
Garrigues i matollars, sotabosc d’alzinars, boscos de ribera i rouredes.

Tallarol xerraire ; Curruca curruca; P; AC;
Identificació: 12 cm.

Si el veiem, cosa realment difícil, el reconeixerem fàcilment, petit tallarol gris per damunt, amb gris molt clar per sota. Cant molt característic.
Situació:
Veritable raresa, sols l’hem observat un parell de cops a l’Alt Gaià.

Tallareta ; Curruca communis; P, E; NR;
Identificació: 13 cm.

Com una mena de tallarol trencamates gran passat per la rentadora, molt més descolorit. El color rosat del pit dels mascles, tot i que és pàl·lid, es veu si el podem observar bé.
Situació:
Malgrat el nom científic, no és precisament el més corrent dels tallarols, potser ho era quan Latham el va batejar.
Itineraris recomanats:
Bardisses entre conreus, sotabosc de boscos de ribera, rouredes i alzinars.

Tallarol gros ; Sylvia borin; P, E; NR;
Identificació: 14 cm.
Malgrat el seu nom, no és pas més gran que altres tallarols. Si alguna cosa podem destacar és, precisament, las manca de trets distintius. És un insectívor mitjà amb un plomatge uniformement gris bru, una mica rabassudet.
Situació:
No és especialment corrent, però tampoc el podem qualificar de rar, estival i migrador, caldrà paciència per a veure’l, ja que és molt discret.
Itineraris recomanats:
Nosaltres l’hem vist quasi sempre a boscos de ribera, tot i que a la bibliografia sempre se’l cita a vegetació baixa, herbassars i matollars.

Tallarol de casquet ; Sylvia atricapilla; S, P, H; NR;
Identificació: 14 cm.

Un dels tallarols més fàcils d’identificar, i el fet de ser força corrent el fa ser, també, molt conegut. De tonalitats grises als mascles i castanyes a les femelles, tant els uns com les altres tenen un capell molt característic, que en els mascles és negre i en les femelles i els joves és marró.
Situació:
Dels tallarols més freqüents, encara que darrerament ha davallat molt. A més, és dels pocs sedentaris, per la qual cosa en podrem veure tot l’any.
Itineraris recomanats:
Matollars i zones de vegetació mitja o baixa. Li agraden especialment els marges ben constituïts entre conreus.

Lectures moixonaires.

Tres lectures molt diferents que ens han caigut darrerament a les mans. Sembla que no està de moda llegir més de 280 caràcters, però és possible, i molt gratificant i instructiu, segur. Aquests tres llibres en són un bon exemple; cadascun amb el seu estil molt diferent, ens faran passar una bona estona i n'aprendrem moltes coses. La petita filosofia us la podreu llegir en un matí o una tarda, i de petita només en té la mida, realment és força profunda i interessant. El cap ple d'ocells és una mica més llarg, però es llegeix molt bé, qualsevol amant dels moixons s'hi pot sentir identificat. I, finalment, l'enginy és més científic, fins i tot hi ha les referències bibliogràfiques a cada postulat que llegirem, res és gratuït. Molt i molt interessant i instructiu. Bona distracció per les vacances.

Segon SOCC de primavera a Pratdip.

Un dia molt primaveral, amb bona temperatura, gens de vent, bona visibilitat...un bon SOCC, vaja, i amb la samarreta nova! El més destacat, que han estat 37 espècies diferents i un grup molt maco d'unes 30 gralles de bec vermell. Per cert, hem pogut veure i fotografiar un esquirol, una porqueria de foto, però testimonial. Pratdip no decep mai!

Segon SOCC de primavera a Arbolí.

Sí, les fotos són molt dolentes, però el dia no ho ha estat, de dolent; bona temperatura, sols (com sempre) i molta varietat. Ni més ni menys que trenta-sis espècies diferents, entre les quals destacaria els trencapinyes, perquè és molt rar a la zona, l'astor, l'aligot i els de sempre. Molts moixonets, molt cantaires i molt macos. Ah, i tres cabirols, vistos de lluny amb els binocles pasturant tranquil·lament, fins i tot un s'ha ajagut una estona. Arbolí no decep mai.

Primer SOCC de primavera a Pratdip.

El barranc de la Dòvia sempre porta sorpreses; avui hi hem pogut fer el primer recorregut del SOCC de primavera, com cada cop, un goig gaudir d'aquest excepcional indret. Vint-i-nou espècies, les habituals, però amb un convidat que encara no havíem vist mai, una valenta àguila calçada, que ha estat foragitada per una gralla de bec vermell. També hi hem pogut veure la parella d'àguiles daurades. De mamífers de l'espècie Homo sapiens no n'hem trobat cap en tot el matí. Ja fa disset anys que fem aquest recorregut, i no ens en cansem mai. A la foto podem apreciar ben clarament com molts d'aquests boscos, i de molts altres llocs de Catalunya, no fa pas massa anys que havien estat conreus.

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Dia perfecte per a fer el SOCC de primavera, toca matinar; ni més ni menys que 34 espècies. La sorpresa agradable el colltort, i poder observar amb la vista i l'oIda un picot garser gros tamborinant. I la desagradable l'estat de l'embassament de Siurana, mai l'havíem vist tan sec.

Aguait al Glorieta.

Ja tenim un nou aguait des del qual fer fotografies a l'Alt Camp. A Alcover, al riu Glorieta, la fundació GINAC amb la col·laboració de diferents voluntaris, ha instal·lat un magnífic toll amb la seva corresponent caseta de fusta i vidre espia. Tot a punt per a fotografiar mallerengues, pit-roigs, picots, pardals de bardissa...i fins i tot algun rapinyaire. Ho anirem veient.

Aus de rapinya, el llibre.

Ja tenim a casa el llibre de l'amic Pep Aguadé. És el privilegi d'haver-hi col·laborat amb un petit granet de sorra. El llibre és petit, realment petit, però les fotos, com és lògic venint de qui venen, són fantàstiques, excel·lents. Una joia, petita joia, imprescindible a la bilioteca de qualevol afeccionat als moixons.

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

No sempre es té tota la sort; pel segon SOCC a Arbolí el temps va ser fantàstic: sol, no massa fred i ni gota de vent. Per al de Pratdip avui vent, potser massa i tot, i 2 graus. Però s'havia de fer, no sabem quan hi podrem tornar, per si de cas, ja està. De fet, els resultats no han estat tan diferents d'altres anys. Potser el que més hem trobat a faltar és la gralla de bec vermell, però, quant a rapinyaires, tres espècies, a més, l'aligot ha sortit d'un pi on era posat a menys de dos metres del camí. El que cada cop és més clar és que la neteja de prevenció d'incendis, clarament excessiva, ha fet molt de mal: cap tallarol i moltes menys mallerengues que altres dies. En fi, esperem que el matollar torni a créixer i que els arbres facin bones capçades. A la primevera ho comprovarem.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui un dia fantàstic, meteorològicament parlant, per a fer el segon recorregut d'hivern a Arbolí; fred el justet (5 graus), cap núvol i visibilitat molt bona. El resultat, homologable al de cada any, molts més pinsans que l'any passat i un esparver. El paisatge, com sempre, increïble, encara que l'embassament fa por, mai l'havíem vist tant sec. A veure si plou.

Cens d'aqüàtiques hivernals.

Com cada any, participem del cens d'aqüàtiques hivernals a Catalunya. Enguany hi contribuïm amb uns quants indrets: els aiguamolls del Pla, la Sallida, l'embassament de Siurana, la Torre d'en Dolça i la resclosa del Gaià al Catllar. A més a més, hem volgut arrodonir amb l'embassament del Gaià i la resclosa vora el pont de Goi al Francolí. Poca cosa, no són hàbitats massa grans, però t'hi pots trobar espècies interessants, encara que pocs exemplars de cadascuna, és clar. La sorpresa més agradable ha estat comprovar que a la Sallida hi ha finalment algú que hi fa gestió; s'ha canviat de lloc la caseta d'observació que hi vam fer posar fa anys. Ara té una ubicació millor, més enlairada. També hi ha molts nius artificials, per a moixons i per a ratpenats. En definitiva, hi ha gent que se'n preocupa, de la zona, i se n'ocupa. Haurem d'esbrinar qui és per a col·laborar si s'escau.

Calàbria petita.

A aquestes alçades, ja costa força de veure espècies noves a Catalunya. Però avui hem tingut el regal de Reixos: una calàbria petita, Gavia stellata, ni més ni menys que Km 0, a la Pineda. Avisa l'amic Edu Gràcia, de seguida hi anem i la veiem. Lluny, però bé. Un goig.

Report anual ICO.

L'ICO acaba de publicar un report anual de les activitats dutes a terme el 2022. És una publicació breu, senzilla, però amb molt de contingut; 2022 ha estat un any de molta activitat i demostra l'auge de l'ornitologia al nostre país. Hi ha moltes novetats i molt interessants i el resum és molt clar: cada cop hi ha més persones que ens dediquem a observar moixons, estudiar-los i protegir-los. Això només pot ser bo!