L'oriol.

De totes les espècies que estem intentant d'aconseguir fotos acceptables, l'oriol és el que més ens està costant; no baixa a l'aigua dels aguaits i menys encara a les menjadores, i té el bonic costum de posar-se als arbres enmig de les branques. Bé, continuarem intentant-ho.

El colltort.

Continuem resolent tems pendents, espècies de les quals no en teníem fotografíes, diguemne...decents. Aquest cop al mas de Forès, a Alcover, i sobretot gràcies al Juan Muñoz i a la seva perseverancia mantenint actiu l'aguait.

Segon SOCC de primavera a Pratdip.

Un dia excel·lent per a fer el SOCC, solament 9 graus en començar, temperatura quasi d'hivern. Destaca el cens més pel que no hem vist que pel que hem vist; ni un falciot, ni un ballester, és clar, amb aquesta temperatura no hi ha ni un insecte volador, bé, alguna papallona i prou.

Civisme?

Aquest cartell hi és a diverses platges del nostre país. Els corriols camanegres tenen el vici de voler criar a la platja, a la sorra, on els humans s'estiren gairebé -o del tot- despullats per a agafar càncer de pell. Bé, això no és gaire nociu per als corriols, el que sí que ho és és passejar els gossos deslligats per la platja, cosa que és totalment prohibida, i hi ha cartells que ho indiquen. Doncs res, la gent ni cas. És un miracle que cada any aconsegueixin créixer alguns pollets d'aquesta espècie catalogada en perill. Un moixonet preciós, per cert.

Corbs marins.

Avui aquests dos cobs marins se m'han posat bé per a explicar les diferències entre les nostres dues espècies. Al davant, un corb marí gros, Phalacrocorax carbo, i, al darrere, no se li veu el cos perquè és sensiblement més petit, un corb marí enmplomallat, Gulosus aristotelis. Es veu clar, no?

El cucut.

Avui hem resolt una assignatura pendent, gràcies al Rafa de Corbnatur, hem pogut fotografiar com cal el Cucut, Cuculus canorus, un moixó fàcil de sentir però per a nosaltres difícil de fotografiar. Ha estat un goig, i el resultat, prou reeixit.

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Fer un SOCC de vegades no és fàcil; no tots els moixons -i encara menys els mamífers- s'hi posen bé i es deixen veure de prop. S'han d'identificar moltes veus d'animals que no els veuràs, i també alguns es deixen veure, però de molt lluny. Aquí un cabirol i una marcenca.

Primer SOCC de primavera a Pratdip.

Si ens llevem ben d'hora ben d'hora, concretament a 2/4 de 6, podem fer un magnífic SOCC a Pratdip, per exemple. I gaudir de l'excel·lent torrent de la Dòvia amb tota la seva fauna, flora i paisatge.

Protecció del corriol camanegre.

Zona humida de les Madrigueres, on intenta de criar el corriol camanegre, espècie catalogada en perill.

Corriol petit.

El corriol petit, o corriol anellat petit, Charadrius dubius, és un moixonet que sovint passa desapercebut; potser precisament perquè és petit, o potser pel la seva gran capacitat críptica. En l'ambient en que se sol moure, rodejat de còdols, costa de veure'l. O tambe perquè, com ens diu el seu nom, corre molt. Ara, si aconseguim de veure'l bé i d'aprop, ens n'adonarem que és ben bonic, amb una elegant distribució de colors i una elegància de moviments ben destacable. Hem aconseguit de fotografiar-lo prou bé, aquí el teniu.

Més espais del Penedès.

Petits aiguamolls a la vora del Port esportiu de Segur de Calafell.

Les basses del Pedret.

No tot han de ser males notícies. A Reus, acaben d'inaugurar aquest dissabte les basses del Pedret. Això s'enmarca en la iniciativa RENATUReus, i es tracta de crear un espai humit, uns aiguamolls, aprofitant les aigües que surten de la depuradora municipal. Això ens sona molt...i és una acció molt interessant, que augmenta molt la biodiversitat de l'entorn i que molts ajuntaments podrien imitar amb poc cost i resultats sorprenentment bons. Reus ho ha fet, i nosaltres els felicitem, aquest Ajuntament sembla que està a anys llum en aquest aspecte d'altres no massa llunyans. A Reus, per exemple, han partit pràcticament de zero per a crear aquest espai, igual que ha passat al Pla de Santa Maria fa anys. En canvi, a Torredembarra i el Creixell, per citar els exemples que ens semblen més colpidors, tenen un espai natural que sols caldria gestionar una mica, ja que en aquest cas no es parteix de zero, i el seu estat d'abandonament és deplorable. És cert que falta alguna cosa a millorar, com ara que el camí cap a les pantalles d'observació fos separat de la vista de les llacunes d'alguna manera, preferentment natural, amb vegetació, però sens dubte que aquest indret esdevé, a partir d'ara, una visita obligada per als naturalistes i afecccionats de la zona, que fins i tot poden venir a peu des de la ciutat. Moltes gràcies i moltes felicitats per aquesta iniciativa.

Espais del Penedès.

Darrerament visitem força els espais naturals del Penedès -el gran Penedès: Alt, Baix i Garraf- i algun altre més al nord. Aquí la bassa dels Alous, a Rupit, les Madrigueres, al Vendrell, la desembocadura del Foix, a Cubelles, i l'embassament del Foix, a Castellet i la Gornal. La biodiversitat hi és molt diferent a cada espai, però tots són prou interessants.

Binocles.

Per què cal comprar uns bons binocles? Com, sinó, veuríem aquesta griva com canta des de tant lluny? Per cert, també; per què comprar la Nikon Coolpix P1000? Bé, les dues fotos fetes des del mateix lloc i sense trespeus. No cal dir res més.

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Amb un gener excepcionalment plujós, i nevat, fem el segon recorregut al barranc de la Dòvia; néu al capdamunt de la serra de Llaberia i aigua a la resclosa del torrent. Els ocells, com sempre, més aviat pobre, solament dues gralles i molt pocs pinsans. La sorpresa ha estat trobar una altra persona humana observant ocells. Sí, un ornitòleg afeccionat el matí de diumenge observant ocells al torrent de la Dòvia, a Pratdip. Això sí que no ho havíem vist mai.

Pèrdua de biodiversitat a Torredembarra.

Una llàstima i/o una vergonya: mentre a d'altres llocs no llunyans s'està renaturalitzant i fent un esforç per a augmentar la biodiversitat, a Torredembarra la pèrdua és evident. Aquestes ortofotos demostren com en pocs anys, del 2008 a avui, els quatre estanys més importants dels Muntanyans pràcticament han desaparegut per manca total de gestió. El que podria ser (i ha estat) un espai importantíssim de biodiversitat i un refugi per a ocells migradors és ara un canyissar pràcticament impenetrable amb una minúscula superficie d'aigua, on hi viuen unes poques espècies. A dalt, el Saler, a sota, Sol, Clarà i el Gaianet. Però bona notícia: té solució fàcil, sols cal una mica de voluntat.

Àguiles cuabarrades.

Ja som al gener, comença la temporada de nidificació de les àguiles cuabarrades: ja s'aparellen i podem gaudir d'escenes de marcatge de territoris, aportació de branques al niu, còpules, etc. Ep! sempre amb permís, és clar, les àligues cuabarrades són catalogades com a molt sensibles al decret que regula les activitats fotogràfiques, científiques i esportives.