Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Després de la pluja, sol i vent. Molta visibilitat, pocs moixons, com a Arbolí. La sorpresa no ha estat cap ocell, ha estat una escultura dedicada a en David Aldomà. Encara no ho sabem del cert, però per les dates i el nom creiem que es tracta d'un jove ornitòleg a qui vàrem conèixer fa anys i que va morir d'accident a Barcelona. Ho esbrinarem. P.S. Misteri resolt; efectivament, aquesta escultura és l'homenatge de l'escultor, pintor i autor de còmics Artur Aldomà al seu fill. Aquest, en David Aldomà, era ornitòleg i va morir jove d'accident de trànsit a Barcelona, on vivia. El Món és petit!

Cens d'hivernals.

Entre SOCC i SOCC tenim temps de col·laborar amb el cens d'aqüàtiques hivernals, ens han tocat la Sallida, a Montblanc, l'embassament de Siurana, la resclosa del riu Gaià al Catllar, la Torre d'en Dolça i, és clar, els Aiguamolls del Pla, a l'Alt Camp. Excepte a Siurana, el nivell d'aigua no és diferent d'altres anys, malgrat la sequera. La sorpresa ha estat un agró blanc a la Sallida, i, malgrat no ser un dels llocs que ens tocava de fer, una visita a l'embassament de Riudecanyes, amb tan poca aigua que també ens ha saltat una sorpresa, que no és precisament un ocell.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Avui havíem pensat que seria el dia ideal per a fer el segon recorregut del SOCC d'Arbolí. De fet, el dia sí que ha estat bé. Però el resultat ha estat amb diferència el més pobre de tots els recorreguts SOCC que hem fet mai. La causa, ni idea, potser el temps meteorològic, potser la sequera -vegeu com està l'embassament- o el que sigui, el cas és que hem vist -i sentit- menys moixons que mai. Bé, aquest és el sentit del SOCC, veure com evolucionen els ocells "corrents". Continuarem!

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

I també a Pratdip, és clar. Un tomb pel torrent de la Dòvia, un paratge espectacular del Camp de Tarragona. A punt d'acabar l'any, gaudim de la comarca i de la Natura en general.

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Comença la temporada de SOCC, avui el primer a Arbolí. També primer dia de fred, 3 graus. Poques sorpreses, una mica pobre, vaja, però quatre lluers ens han fet trencar la rutina de 15 anys. Això sí, ens ha acompanyat el bordar dels cabirols i el cant del gamarús.

Un llibre americà.

Per aquells atzars de la vida m'han regalat (moltes gràcies Cossetània) aquest magnífic llibre. L'autor és un gran ornitòleg americà, autor de guies i molts altres llibres. El llibre és molt maco, el text molt interessant i ben escrit i documentat. I les il·lustracions genials. El problema des de Catalunya és que el 98% de les espècies que tracta només les podem trobar a Amèrica. És una llàstima que cap autor europeu -probablement seria britànic- hagi fet un llibre així amb espècies europees. Com a curiositat personal, l'autor explica a la introducció que la primera intenció en fer aquest llibre era publicar una mena de guia d'iniciació per a joves o no tan joves, però novells en la ornitologia. Vaja, que volia fer la versió americana del nostre "Guia d'ocells per a nois i noies". En definitiva, una petita joia més a la nostra biblioteca naturalística.

Delta Birding Festival.

Enguany no hem faltat a l'esdeveniment que reuneix més ornitòlegs -de tota mena- dels Països Catalans. Convidats per Cossetània i Lynx, hem signat llibres i hem presentat la 2a edició de "Guia d'ocells per a nois i noies". Si us agraden els moixons, i la natura en general, i no hi heu estat mai a aquest festival, no us el perdeu l'any que ve.