L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dissabte, 28 de febrer del 2009

Guies


A dia d'avui, ningú en el Món ornitològic dubta que la guia de referència, la preferida pels ornitòlegs europeus, és la d'Sevensson i Mullarney, amb Zetterström i Grant.
Jo hi estic bàsicament d'acord, passada l'etapa llarga de la Peterson, fins a l'aparició de la Jonsson, amb els ocells més grassos que s'han dibuixat mai, ara és l'època d'Svensson.
Realment la guia és bona, molt bona, boníssima, vaja. Els dibuixos són encertadíssims, els textos ratllen la perfecció, i, encara més, els petits dibuixets d'a més a més, aquells que volen il·lustrar el moment en què detectes l'espècie, són realment ideals, acostumen a ser diagnòstics.
Defectes...és clar, en té, un, el més important, és que no ha estat traduïda al català. Els d'Omega sembla que consideren que amb la traducció al castellà ja n'hi ha prou. Jo me la veig comprar de seguida que va sortir en anglès, idioma original. Més tard, me n'he comprat una altra quan ha sortit en castellà, i ara sembla que hi haurà aquesta primavera -o estiu?- una segona edició que corregirà els petits errors de la primera i, a més, ampliarà informació. Per cert, es pot aconseguir en format DIN-A4 de manera que es gaudeix encara més dels dibuixos.
De tota manera, encara hi ha incondicionals de la Peterson, de la Jonsson i fins i tot d'altres guies que no han tingut tant d'èxirt, com la de Bruun i Singer o la de Heinzel, Fitter i Parslow.
En general, no ténen massa acceptació les guies que en lloc d'Il·lustracions, es basen en fotografies, així és que no solen ser massa utilitzades, si més no amb finalitats d'identificació.
Tot això quant a guies, un altre dia ja parlarem d'Atles, guies especialitzades, monografies, etc.
Un tema també molt interessant són els llibres comarcals. Avui he acabat una feina que fa temps volia fer, i és digitalitzar completament el nostre primer llibre "Els Ocells a l'Alt Camp" que vam publicar emb il·lustracions del Manel Concernau aquell llunyà 1982, quan tots dos teniem vint anys. Va tenir un èxit que va superar àmpliament les nostres espectatives, i es va exhaurir en poc temps. Molta gent ens ha anat demanant com es pot aconseguir, i l'IEV no n'ha volgut saber res mai, de reeditar-lo.
Afortunadament, la tecnologia d'avui ens permet de posar-lo a l'abast de tothom en un format diferent, en un àlbum de Picasa, l'enllaç el teniu directament en aquest bloc, senzillament clicant a la seva portada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...