La guia nova.

Fa poc vam aprofitar el viatge de la presentació del llibre de rapinyaires a la botiga Oryx per a comprar-ne un parell, entre ells la nova edició de la guia que tenia com a assignatura pendent des de feia temps, l'edició nova i en català -finalment- de l'Svensson, Mullarney i Zetterström.

Finalment, dic, tenim en català la que a dia d’avui es considera la "Biblia” dels ornitòlegs europeus. Una guia que no és bona, és molt bona, boníssima.

Han passat molts anys, des d’aquell llunyà 1977, en que vam comprar la nostra primera guia, la famosa Peterson, en la seva quarta edició en castellà. Aleshores, era considerada la millor, encara que no l’única, ja que hi havia també les de Brunn i Singer i la de Heinzel, Fitter i Parslow.

Posteriorment, va anar millorant, va sortir en català. Més tard, la de Larsson, també en català, la va deixar una mica de costat. I, finalment, aquesta d’Svensson, Mullarney i Zetterström va fer un pas decisiu endavant, millorant moltíssim tant quant a il·lustracions com en el text.

Només tenia un problema, per als ornitòlegs catalans que no dominessin l’anglès; no estava traduïda al català.

Ara ja ho tenim tot; una guia complerta, molt bona i en català.

Si hi hem de trobar algun però –sempre és bo de trobar-ne, cal ser crític- és que la traducció no m’acaba de convèncer. M’explicaré:

Per exemple, quan fa molts i molts anys que tothom ens hem posat d’acord que els Xoriguers –entre d’altres- quan cacen fan l’aleta, expressió que recorda als castells. Ara resulta que a aquest llibre fa l’àngel.

Per què, aquest canvi?

Que no estava bé, això de l’aleta?

Però això és un concepte subjectiu, que pot agradar o no. El més greu és que hi ha errors gramaticals.

Em refereixo, per exemple, a l’ús dels imperatius.

Es tradueix sempre l’imperatiu vegi’s. Quan en català l’imperatiu més correcte en aquest cas seria vegeu o també veieu.

En fi, ningú no és perfecte. Encara que en aquest cas, gairebé.

En definitiva, molt i molt recomanable, com a regal o autoregal.