L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

divendres, 22 de juliol del 2011

Llarga vida.



Molts cops, a les xerrades que fem a escoles o instituts, una de les preguntes que ens fan és quants anys viuen els ocells.


La resposta ja la sabeu la majoria dels que seguiu aquest bloc. Depèn de cada espècie. Les més petites viuen pocs anys, tallarols o mallerengues, per exemple.


Però d’altres viuen força anys, els exemples que posem més sovint són els psitàcids –lloros- rapinyaires i corbs. També els ocells marins, com ara gavians. Els dos foscos de la foto poden tenir unes quantes desenes d'anys.


Però aquí en tenim un cas demostrat, de gran longevitat, un rècord:


http://cs.birdwatchingdaily.com/BRDCS/blogs/field_of_view/archive/2011/03/08/oldest-known-wild-bird-returns-to-midway-atoll-to-raise-chick.aspx


Més de seixanta anys, i criant, extraordinari, no?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...