I un altre!

Encara no hem acabat de llegir totalment el llibre del Pedro que truca a casa un missatger i ens porta aquest. Un altre llibre d'amics i en el que hi hem col·laborat; un petit granet de sorra, però existeix. Aquest molt diferent, original, amb molta càrrega emocional, per a passar estones aprenent coses noves o recordant coses que ja sabíem.

Un regal de Nadal.

No hi ha satisfacció més semblant a treure a les llibreries un llibre propi com que el tregui un amic. Aquests dies hem anat al parc del Foix i ens hem trobat l'amic Pedro Torres, que ens regala el seu llibre. Un llibre que resum vint-i-cinc anys de feina d'agent mediambiental, vaja, com si fos un Agent Rural, però de la Diputació. Ens agrada, un llibre molt complert que demostra un gran amor innat i un gran coneixement adquirit sobre la Natura de casa nostra. Ens sentim molt identificats amb en Pedro, per feina, per edat i per vocació. Una gran aportació a la nostra biblioteca, moltes gràcies!

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Dia gris, tapat, no gaire fred, però. Ha tocat fer SOCC, i ha estat realment pobre. No sabem si és la continuacio d'una tendència o, simplement, que el dia gris no porta a veure massa ocells. Ni gralles hem vist. En fi, el mes vinent comprovarem si la tendència continua.

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Som a començament de desembre, encara tardor, 9 graus, no fa fred. El primer recorregut del SOCC de 2026 confirma el que estem sospitant d'aquest hivern; és molt pobre. Pocs moixonets, passa arreu, i Arbolí no se n'escapa. A veure què passa el cap de setmana proper al Prat.

Grans ocells.

Ja és a les llibreries el darrer llibre de tres autors que tenim el goig de conèixer personalment: Martí Boada, Jaume Marlès i Jordi Sargatal. Encara no l'hem vist i, per tant, no el podem criticar. De ben segur que un cop llegit li farem una crítica destructiva total ;-)

Aniversari de l'ICO.

Aquests dies l'ICO està celebrant el 50è aniversari. No hi som des del primer dia, però sí des de fa molts anys, quan encara no era ICO, era Grup Català d'Anellament. Aleshores (anys 80) ens vam fer anelladors. Han passat els anys, i hi ha hagut bones notícies, bons moments, però també alguna cosa trista: aquestes dues fotografies il·lustren dues males notícies. En el nostre inici com a anelladors vàrem poder anellar mallerengues de bigotis a l'Encanyissada, al delta de l'Ebre, (qui hi hagi estat podrà deduir que el fons verd de la foto és la casa de fusta) i també merles d'aigua al riu Montsant, de la subespècie meridional (Cinclus cinclus gularis), es pot apreciar perfectament a la foto. Totes dues coses són avui impossibles; la merla d'aigua ha desaparegut fa anys dels rius del Camp de Tarragona i el Priorat, i la presència de mallerenga de bigotis al Delta és a dia d'avui més que excepcional. I les bones notícies? Bé, les campanyes i les accions de l'ICO demostren que cda dia hi ha més interès i més sensibilitat per als nostres ocells, la gavina corsa, el capó reial, el trencalòs, el falcó pelegrí i l'agró blanc, per exemple, són avui molt més abundants que quan vam començar a mirar moixons. Encara hi ha molta feina per a fer, però. Per molts anys ICO!

Daurades grosses.

No teníem fotos acceptables de daurada grossa, Pluvialis apricaria. Doncs vet ací que dos exemplars ben macos s'han deixat fotografiar tant com hem volgut a la platja de la Pineda, a Vila-seca. Moltes gràcies, Jesús, que ens ha indicat que hi eren.

Noves aportacions a la biblioteca.

Un llibre, dues miniguies i el calendari per a 2026 amb les magnifiques il·lustracions del Toni Llobet. Més paper, malgrat els temps van en direcció contrària.

Èider.

Des de novembre de 1988, quan un exemplar jove restava al port de Cambrils, no havíem vist èider a la vora de casa, pràcticament al Camp de Tarragona. Aquest preciós exemplar adult ens ha delectat -i encara ho fa- amb la seva presència també a un port, aquest cop al de la Cala, és a dir, a l'Ametlla de Mar. Encara hi sou a temps, és un ocell molt maco!

Sorpresa.

Sí, una sorpresa de veritat. No es veu cada dia que els carrers d'una ciutat estiguin plens de fotografies de moixons. Reus amb cartells del festival Terrer Priorat a cada cantonada. I encara més sorpresa que les fotos siguin teves!

Ajuntaments Vs Medi Ambient.

Aquesta és la sensibilitat ambiental de la majoria dels ajuntaments...i altres administracions. No calen paraules.

Moixonets del Baix Camp.

Dèiem que els ornitòlegs de Catalunya ens podem considerar privilegiats, i els del Baix Camp encara més; mireu quins moixonets ens hi podem trobar. Són emús, Dromaius novaehollandiae, si no erro, és que a la guia d'Svensson no surten.

Afortunats.

Sí, els ornitòlegs d'aquest país, Catalunya, és clar, som uns afortunats. A quin altre lloc podríem observar en un mateix dia i sense gastar tot el dipòsit de gasolina gall ger, Tatrao urogallus, i Flamenc, Phoenicopterus roseus? Una sort, sens dubte.

Festival Terrer Priorat.

Els organitzadors del festival Terrer Priorat han tingut la feliç (?) idea de confiar en les meves fotografíes d'ocells per a fer el cartell d'enguany. Tot un honor, espero haver estat a l'alçada. Ep! i que hi haurem d'anar.

Segon SOCC de primavera a Pratdip.

Segon SOCC de primavera a Arbolí.

Sembla que ha començat la calor; divuit graus en començar el SOCC a Arbolí. Comparat amb l'any passat, una mica més en quantitat, molt similar en qualitat. Destacable la presència, mai abans detectada en aquest recorregut, de tallareta cuallarga. Tambe molta tranquil·litat, com sempre.

Festa dels falciots.

L'Enric ens ha tornat a enredar, hem tornat a participar de la festa dels falciots. Com l'any passat. Això està agafant força, molt maco i engrescador. A més a més, els aiguamolls del Pla no van decebre i ens van oferir un bon matí.

Més espècies "noves".

Un passeig pel camí del Rec a la Selva del Camp ens permet de fotografiar dues espècies de les quals en teníem poques fotos; el colltort i el cargolet. Una sort.

Guatlla.

Encara mai no havíem pogut fotografiar guatlles salvatges amb càmera digital, sols teníem fotos velles, fetes amb diapositiva. Avui cop de sort, se'ns ha posat bé. Coturnix coturnix: vuit per vuit!

Primer SOCC de primavera a Pratdip.

Sempre és un goig poder gaudir de la natura al barranc de la Dòvia, i aquesta primavera, després de pluges generoses, més. Fins a 36 espècies d'ocells, amb una piuladissa que fa treure fum al bolígraf. Un veritable plaer. Ah! i malgrat ésser Setmana Santa, quan pràcticament tothom té vacances, no ens hem trobat absolutament ningú. Per cert, fixeu-vos en la segona foto, la del margalló; el que es veu a sota a la dreta és l'aigua del torrent, baixa abundant i sorollosa, omplint la represa que hi ha una mica més avall.

S'han mirat el darrer llibre.

Ostres, ha entès l'esperit del llibre. Moltes gràcies.

Dimecres que ve.

Primera presentació.

Dues edicions.

Dues edicions, dues portades; en català a Cossetània, en castellà Lectio. Mai un llibre nostre havia estat traduït, a veure si agrada fora del nostre país.

Segon SOCC d'hivern a Arbolí.

Semblan que després de la setmana dels barbuts s'ha acabat el fred. Fem el SOCC quasi a 9 graus, a Arbolí, a més de 700 m, això és molt al gener. El resultat bo, vint-i-nou espècies, i bona quantitat. Continuem.

Nou llibre.

Ostres, encara no l'he vist i ja surt anunciat al web de forma que ja es pot comprar! Què faig, el demano? ;-)