Àguiles pescadores.

Sembla ser que és la setmana de les àguiles pescadores. Ahir fins a tres alhora a l'embassament del Foix, i una d'elles ha pescat un enorme peix just davant nostre. Un espectacle!

Alliberament, fotos del Pep Aguadé.

Ahir vaig poder col·laborar amb els Agents Rurals, amb el David Rullo vam anar a l'escola Vitxeta, de Reus, per a alliberar un aligot que ha passat pel Centre de Recuperació de Vallcalent. Gràcies a que també va venir el Pep Aguadé, tenim aquestes fotos de qualitat. Un goig poder ensenyar a l'alumnat com cal cuidar la Natura.

Un llibre més.

Avui, amb el CAR i l'escola la Vitxeta, hem alliberat un aligot. El David m'ha portat un regal de Vallcalent, aquest llibre tan maco. Em dono per pagat, no solament pel llibre, sobretot per les cares dels nens i nenes que han pogut veure com volava l'aligot un cop curat i lliure de nou pel Camp de Tarragona. Un goig! Per cert, el llibre està molt bé, dona a conèixer uns ecosistemes que poca gent ha visitat, i que paga molt la pena de trepitjar, una obra coral amb bons textos i espectaculars fotografies. Un 10.

Aligot vesper.

Ahir la Natura em va regalar una estona fantàstica fotografiant un àguila pescadora a Riudecanyes. Avui un altre regal: mai havia fotografiat un aligot vesper posat, solament en vol. I als aiguamolls del Pla un que era a terra s'ha posat en un arbre a certa distancia, l'he pogut observar bé i també fer fotos, encara que testimonials, però per a mi, un goig.

Àguila pescadora.

Un altre exemple que demostra que calen uns bons binocles. Com, sinó, hauria trobat aquesta àguila pescadora des de tan lluny. Era un simple puntet blanc, podria ser una pedra, però amb els binocles veig com mou el cap. Un animal preciós.

Foto a l'EBCC Newsletter.

Al núm. de tardor del Newslwtter de la EBCC surt una foto de guatlla feta a la vora dels aiguamolls del Pla, un plaer col·laborar amb l'ICO, com sempre. Inclouré la traducció al català del text per qui no domini l'anglès. La guatlla comuna (Coturnix coturnix) és una au de caça molt estesa de les zones agrícoles i d'alta preocupació per a la conservació. Tanmateix, la seva detectabilitat baixa i altament variable, juntament amb la seva ecologia i comportament específics, fa que l'estimació de les tendències poblacionals sigui difícil. En un estudi recent publicat al Journal for Nature Conservation, els autors van avaluar com el biaix de detectabilitat afecta les estimacions d'abundància i els indicadors de població a llarg termini derivats del seguiment general a Catalunya i d'un estudi específic per espècie dissenyat per maximitzar la detectabilitat de la guatlla comuna. Tot i que les tendències generals a llarg termini eren força similars entre els enfocaments de seguiment, van sorgir diferències substancials en els hàbitats d'alta qualitat, on el biaix de detectabilitat era més fort. L'estudi també va desenvolupar un marc per derivar índexs d'abundància a partir de recomptes obtinguts mitjançant esquemes de seguiment genèrics, tenint en compte les condicions de detecció específiques de l'hàbitat, per produir tendències poblacionals més precises.

Protegint el corriol camanegre.

El nostre pa de cada dia.

Gralla de bec roig.

He hagut de recórrer a una diapositiva vella escanejada per a tenir una imatge de prop de gralla de bec roig, Phyrrhocorax pyrrhocorax, i això que en tenim força al Baix Camp.

Pablo Neruda.

És una altra lliga, em trec el barret. Del llibre "Arte de pájaros", de Pablo Neruda.

Els ocells del Manel.

És el que tenen els dies que plou, que vas cap a la biblioteca i mires llibres. I mirant llibres i més llibres m'adono d'una gran injustícia: no havia parlat mai del llibre de l'amic Manel Concernau. Sí, fa exactament vint anys -ja en teníem més de vint, tots dos- el Manel, suposo que per encàrrec de Cossetània, va escriure i editar aquest preciós llibre. "100. ocells fàcilment identificables". És exactament això, un llibre preciós, deliciós, textos i il·lustracions del mateix Manel, amic des de la infantesa. Crec que no cal que el recomani, ja que sembla que, vint anys després, encara es ven, i jo el vaig veient a totes les biblioteques públiques de Cataluya. Si us cau a les mans, no el deixeu de seguida, gaudiu-lo, no us en penedireu.

InfoK

Ostres, ni m'enrecordava, d'això. Ho he trobat de casualitat navegant per internet. https://www.3cat.cat/3cat/guia-docells-per-a-nois-i-noies/video/5469311/ Passen els anys!

Corriol camanegre?

Un dels molts gossos que es poden veure cada dia corrent per la platja de la Pineda, aquí passant a la vora del cartell que indica que no hi pot ser. Ah, ara va lligat, però a la platja corria solt.

Oreneta cuarogenca.

Una assignatura pendent més resolta.

Segon SOCC de primavera a Arbolí.

Encara som primavera, però de cop sembla estiu. Bé, es pot fer el SOCC començant a menys de 20 graus. El darrer recorregut d'aquesta temporada, segon de primavera a Arbolí. Res de destacable, el de sempre, més o menys, però això és bo, no? Un corb ens saluda, però també hi ha papallones, com aquesta saltabardisses cintada, Pyronia bathseba.

Presentació a Riudoms.

Sí, ja fa temps que corre, el llibre d'iniciació a l'ornitologia, però tots els sants tenen vuitada, no? Doncs dins "Un cap de setmana per redescobrir la riera de Maspujols" a Riudoms, el CERAP i l'Ajuntament ens conviden a tornar a presentar-lo. Encantats de ser de nou al poble on hem viscut dos anys. Per cert, un èxit de públic!

Més òlibes.

Amb el Juan Muñoz, entusiasta i treballador, ja vam fer l'any passat una reintroducció assistida d'òlibes a Vallmoll. Bé, de fet la feina la va fer ell, bàsicament, nosaltres hi vam col·laborar. Va anar tot bé, tant, que enguany hi tornem, cinc olibetes més a punt d'augmentar el cens de l'Alt Camp.

L'oriol.

De totes les espècies que estem intentant d'aconseguir fotos acceptables, l'oriol és el que més ens està costant; no baixa a l'aigua dels aguaits i menys encara a les menjadores, i té el bonic costum de posar-se als arbres enmig de les branques. Bé, continuarem intentant-ho.

El colltort.

Continuem resolent tems pendents, espècies de les quals no en teníem fotografíes, diguemne...decents. Aquest cop al mas de Forès, a Alcover, i sobretot gràcies al Juan Muñoz i a la seva perseverancia mantenint actiu l'aguait.

Segon SOCC de primavera a Pratdip.

Un dia excel·lent per a fer el SOCC, solament 9 graus en començar, temperatura quasi d'hivern. Destaca el cens més pel que no hem vist que pel que hem vist; ni un falciot, ni un ballester, és clar, amb aquesta temperatura no hi ha ni un insecte volador, bé, alguna papallona i prou.

Civisme?

Aquest cartell hi és a diverses platges del nostre país. Els corriols camanegres tenen el vici de voler criar a la platja, a la sorra, on els humans s'estiren gairebé -o del tot- despullats per a agafar càncer de pell. Bé, això no és gaire nociu per als corriols, el que sí que ho és és passejar els gossos deslligats per la platja, cosa que és totalment prohibida, i hi ha cartells que ho indiquen. Doncs res, la gent ni cas. És un miracle que cada any aconsegueixin créixer alguns pollets d'aquesta espècie catalogada en perill. Un moixonet preciós, per cert.