El cucut.

Avui hem resolt una assignatura pendent, gràcies al Rafa de Corbnatur, hem pogut fotografiar com cal el Cucut, Cuculus canorus, un moixó fàcil de sentir però per a nosaltres difícil de fotografiar. Ha estat un goig, i el resultat, prou reeixit.

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Fer un SOCC de vegades no és fàcil; no tots els moixons -i encara menys els mamífers- s'hi posen bé i es deixen veure de prop. S'han d'identificar moltes veus d'animals que no els veuràs, i també alguns es deixen veure, però de molt lluny. Aquí un cabirol i una marcenca.

Primer SOCC de primavera a Pratdip.

Si ens llevem ben d'hora ben d'hora, concretament a 2/4 de 6, podem fer un magnífic SOCC a Pratdip, per exemple. I gaudir de l'excel·lent torrent de la Dòvia amb tota la seva fauna, flora i paisatge.

Protecció del corriol camanegre.

Zona humida de les Madrigueres, on intenta de criar el corriol camanegre, espècie catalogada en perill.

Corriol petit.

El corriol petit, o corriol anellat petit, Charadrius dubius, és un moixonet que sovint passa desapercebut; potser precisament perquè és petit, o potser pel la seva gran capacitat críptica. En l'ambient en que se sol moure, rodejat de còdols, costa de veure'l. O tambe perquè, com ens diu el seu nom, corre molt. Ara, si aconseguim de veure'l bé i d'aprop, ens n'adonarem que és ben bonic, amb una elegant distribució de colors i una elegància de moviments ben destacable. Hem aconseguit de fotografiar-lo prou bé, aquí el teniu.

Més espais del Penedès.

Petits aiguamolls a la vora del Port esportiu de Segur de Calafell.

Les basses del Pedret.

No tot han de ser males notícies. A Reus, acaben d'inaugurar aquest dissabte les basses del Pedret. Això s'enmarca en la iniciativa RENATUReus, i es tracta de crear un espai humit, uns aiguamolls, aprofitant les aigües que surten de la depuradora municipal. Això ens sona molt...i és una acció molt interessant, que augmenta molt la biodiversitat de l'entorn i que molts ajuntaments podrien imitar amb poc cost i resultats sorprenentment bons. Reus ho ha fet, i nosaltres els felicitem, aquest Ajuntament sembla que està a anys llum en aquest aspecte d'altres no massa llunyans. A Reus, per exemple, han partit pràcticament de zero per a crear aquest espai, igual que ha passat al Pla de Santa Maria fa anys. En canvi, a Torredembarra i el Creixell, per citar els exemples que ens semblen més colpidors, tenen un espai natural que sols caldria gestionar una mica, ja que en aquest cas no es parteix de zero, i el seu estat d'abandonament és deplorable. És cert que falta alguna cosa a millorar, com ara que el camí cap a les pantalles d'observació fos separat de la vista de les llacunes d'alguna manera, preferentment natural, amb vegetació, però sens dubte que aquest indret esdevé, a partir d'ara, una visita obligada per als naturalistes i afecccionats de la zona, que fins i tot poden venir a peu des de la ciutat. Moltes gràcies i moltes felicitats per aquesta iniciativa.

Espais del Penedès.

Darrerament visitem força els espais naturals del Penedès -el gran Penedès: Alt, Baix i Garraf- i algun altre més al nord. Aquí la bassa dels Alous, a Rupit, les Madrigueres, al Vendrell, la desembocadura del Foix, a Cubelles, i l'embassament del Foix, a Castellet i la Gornal. La biodiversitat hi és molt diferent a cada espai, però tots són prou interessants.

Binocles.

Per què cal comprar uns bons binocles? Com, sinó, veuríem aquesta griva com canta des de tant lluny? Per cert, també; per què comprar la Nikon Coolpix P1000? Bé, les dues fotos fetes des del mateix lloc i sense trespeus. No cal dir res més.

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Amb un gener excepcionalment plujós, i nevat, fem el segon recorregut al barranc de la Dòvia; néu al capdamunt de la serra de Llaberia i aigua a la resclosa del torrent. Els ocells, com sempre, més aviat pobre, solament dues gralles i molt pocs pinsans. La sorpresa ha estat trobar una altra persona humana observant ocells. Sí, un ornitòleg afeccionat el matí de diumenge observant ocells al torrent de la Dòvia, a Pratdip. Això sí que no ho havíem vist mai.

Pèrdua de biodiversitat a Torredembarra.

Una llàstima i/o una vergonya: mentre a d'altres llocs no llunyans s'està renaturalitzant i fent un esforç per a augmentar la biodiversitat, a Torredembarra la pèrdua és evident. Aquestes ortofotos demostren com en pocs anys, del 2008 a avui, els quatre estanys més importants dels Muntanyans pràcticament han desaparegut per manca total de gestió. El que podria ser (i ha estat) un espai importantíssim de biodiversitat i un refugi per a ocells migradors és ara un canyissar pràcticament impenetrable amb una minúscula superficie d'aigua, on hi viuen unes poques espècies. A dalt, el Saler, a sota, Sol, Clarà i el Gaianet. Però bona notícia: té solució fàcil, sols cal una mica de voluntat.

Àguiles cuabarrades.

Ja som al gener, comença la temporada de nidificació de les àguiles cuabarrades: ja s'aparellen i podem gaudir d'escenes de marcatge de territoris, aportació de branques al niu, còpules, etc. Ep! sempre amb permís, és clar, les àligues cuabarrades són catalogades com a molt sensibles al decret que regula les activitats fotogràfiques, científiques i esportives.

I un altre!

Encara no hem acabat de llegir totalment el llibre del Pedro que truca a casa un missatger i ens porta aquest. Un altre llibre d'amics i en el que hi hem col·laborat; un petit granet de sorra, però existeix. Aquest molt diferent, original, amb molta càrrega emocional, per a passar estones aprenent coses noves o recordant coses que ja sabíem.

Un regal de Nadal.

No hi ha satisfacció més semblant a treure a les llibreries un llibre propi com que el tregui un amic. Aquests dies hem anat al parc del Foix i ens hem trobat l'amic Pedro Torres, que ens regala el seu llibre. Un llibre que resum vint-i-cinc anys de feina d'agent mediambiental, vaja, com si fos un Agent Rural, però de la Diputació. Ens agrada, un llibre molt complert que demostra un gran amor innat i un gran coneixement adquirit sobre la Natura de casa nostra. Ens sentim molt identificats amb en Pedro, per feina, per edat i per vocació. Una gran aportació a la nostra biblioteca, moltes gràcies!

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Dia gris, tapat, no gaire fred, però. Ha tocat fer SOCC, i ha estat realment pobre. No sabem si és la continuacio d'una tendència o, simplement, que el dia gris no porta a veure massa ocells. Ni gralles hem vist. En fi, el mes vinent comprovarem si la tendència continua.

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Som a començament de desembre, encara tardor, 9 graus, no fa fred. El primer recorregut del SOCC de 2026 confirma el que estem sospitant d'aquest hivern; és molt pobre. Pocs moixonets, passa arreu, i Arbolí no se n'escapa. A veure què passa el cap de setmana proper al Prat.

Grans ocells.

Ja és a les llibreries el darrer llibre de tres autors que tenim el goig de conèixer personalment: Martí Boada, Jaume Marlès i Jordi Sargatal. Encara no l'hem vist i, per tant, no el podem criticar. De ben segur que un cop llegit li farem una crítica destructiva total ;-)

Aniversari de l'ICO.

Aquests dies l'ICO està celebrant el 50è aniversari. No hi som des del primer dia, però sí des de fa molts anys, quan encara no era ICO, era Grup Català d'Anellament. Aleshores (anys 80) ens vam fer anelladors. Han passat els anys, i hi ha hagut bones notícies, bons moments, però també alguna cosa trista: aquestes dues fotografies il·lustren dues males notícies. En el nostre inici com a anelladors vàrem poder anellar mallerengues de bigotis a l'Encanyissada, al delta de l'Ebre, (qui hi hagi estat podrà deduir que el fons verd de la foto és la casa de fusta) i també merles d'aigua al riu Montsant, de la subespècie meridional (Cinclus cinclus gularis), es pot apreciar perfectament a la foto. Totes dues coses són avui impossibles; la merla d'aigua ha desaparegut fa anys dels rius del Camp de Tarragona i el Priorat, i la presència de mallerenga de bigotis al Delta és a dia d'avui més que excepcional. I les bones notícies? Bé, les campanyes i les accions de l'ICO demostren que cda dia hi ha més interès i més sensibilitat per als nostres ocells, la gavina corsa, el capó reial, el trencalòs, el falcó pelegrí i l'agró blanc, per exemple, són avui molt més abundants que quan vam començar a mirar moixons. Encara hi ha molta feina per a fer, però. Per molts anys ICO!

Daurades grosses.

No teníem fotos acceptables de daurada grossa, Pluvialis apricaria. Doncs vet ací que dos exemplars ben macos s'han deixat fotografiar tant com hem volgut a la platja de la Pineda, a Vila-seca. Moltes gràcies, Jesús, que ens ha indicat que hi eren.

Noves aportacions a la biblioteca.

Un llibre, dues miniguies i el calendari per a 2026 amb les magnifiques il·lustracions del Toni Llobet. Més paper, malgrat els temps van en direcció contrària.