Gavina corsa.

Anys enrere una espècia rara, en perill d'extinció, pràcticament.

Avui la podem veure a aquelsevol lloc de la costa, o fins i tot cap a l'interior. La gavina corsa, Larus audouinii, una gavina preciosa i elegant.

Primer SOCC de primavera a Arbolí.

Espectacular, no sabem si és pel confinament o no, però el cas és que el recorregut d'avui a Arbolí ens ha semblat el més reexit des que ho fem.

Dos cabirols, una guineu, i gairebé totes les espècies que hem vist en tots els recorreguts de primavera, a més a més en bon nombre.

Per cert, no ens hem trobat ni creuat absolutament ningú, tranquil·litat total. Aquests dies la Natura ens ofereix el millor.

Al matí, relativament fred (9º) i tapat, emboirat, però s'ha anat obrint i al final un dia preciós.

A més a més, per acabar millor encara, paradeta per a comprovar si hi havia orquídies, i sí, en cinc minutets tres espècies. 

Primer SOCC de Primavera a Pratdip.

Pels pèls. Sí, pels pèls hem pogut fer el recorregut del SOCC a Pratdip, al barranc de la Dòvia.

S'han ajuntat un parell de condicionants que han fet que això sigui possible; el fet que el Prat sigui a la nostra àrea sanitària, el Camp de Tarragona, i que haguem entrat a la fase1 del desconfinament.

Doncs bé, amb dos certificats al cotxe, anem cap a Pratdip i de bon matí comencem a cercar, identificar i comptar ocells comuns.

Poca variació, el de sempre. Només que hi havia una boira a la part alta que ha impedit de veure cap rapinyaire ni tampoc gralles de bec vermell. La resta igual, el torrent de la Dòvia és solitari amb confinament i sense confinament, sempre.

Per cert, el barranc aquests dies és un veritable riu, amb resclosa plena i salts d'aigua i tot, totalment excepcional, això.

Gangues.

No em pregunteu per què, deu ser efecte del confinament, que et fa remenar arxius.

He trobat aquesta foto de dues gangues, Pterocles alchata, que vaig fer el 1988 a Alfés, utilitzant el Dyane6 com a aguait, i ves, m'ha fet gràcia de publicar-la.

Trencalòs.

Una més de les conseqüències del confinament; quan tornarem a veure el trencalòs?
El votor-àguila amb barba, segons el seu nom científic.

Perquè per aquí baix costa una mica, tot i que al Port del País Valencià l'han reintroduït, allí en diuen el crebalòs. I de tant en tant ens visita a Catalunya.

Però a la Ribera encara no l'hem vist mai.

Bé, paciència, com en moltes altres coses.

Confinament.

El Guacamai jacint, Anodorhynchus hyacinthinus, un dels més grans del Món, una espècie en perill d'extinció, i que probablement compta amb més exemplars en captivitat que ocells en llibertat.

Llàstima que aquest ocell tan preciós, impressionant (fa més d'un metre de llarg) i intel·ligent hagi d'estar tancat en una petita gàbia.

El que ens està passant aquests dies ens hauria de fer reflexionar sobre el que suposa la captivitat en animals intel·ligents.

Bimbo sorpresa.

Sí, l'estiu de 2015 vam fotografiar a Forès, a la Conca de Barberà, aquests ànecs. No hi vam parar massa atenció, els vam catalogar de collverds domèstics, de fet, el primer n'és un mascle.

Però els supervisors d'Ornitho.cat s'han adonat que els altres dos ànecs del darrere són ànecs de bec pintat de l'Índia, és a dir, Anas poecilorhyncha.

Això fa que no sols sigui espècie nova per a la nostra modesta llista (vulgarment Bimbo), sinó que fins i tot és la primera dada d'aquesta espècie a Catalunya.