Bec planer.

Curiós, bell i alhora rar a casa nostra: el bec planer, Platalea leucorodia, ocell amb un bec una mica surrealista. Molt maco.

Remena-rocs.

Un dels limícols més rars a casa nostra, amb un plomatge preciós i sempre a la vora mateixa del mar. El remena-rocs, Arenaria interpres.

Corb marí emplomallat.

Una espècie més de la qual encara no en teníem cap foto decent. El corb marí emplomallat. Phalacrocorax aristotelis. Sembla que podem donar per resolta la mancança.

Guia d'ocells per a nois i noies, 2a ed.

No ho hauríem dit mai, però vet ací la segona edició de la guia d'ocells per a nois i noies de Cossetània. Pocs canvis, alguna foto, corregir alguna errada i, sens dubte el més espectacular, la portada, amb la puput que vam fotografiar a Castellfollit quan encara hi féiem un SOCC. l'editorial ha volgut fer aquest canvi per tal que es noti més que és una segona edició. Només podem donar moltíssimes gràcies a tota la gent que ha comprat el llibre, cosa que ha fet que calgui reeditar-lo. Molt contents que us hagi agradat, bé, si més no prou per a comprar-lo.

Segon SOCC de primavera a Arbolí.

Darrer recorregut dels SOCC de la temporada; el segon a Arbolí. Una mica més pobre que altres anys, 36 espècies, però menys exemplars de cadascuna. Com a curiositat, una bosqueta cantant exactament al mateix lloc on la vam fotografiar cantant el 2019, també al segon recorregut del SOCC d'aquell any.

Abellerols.

Perdoneu. no me n'he pogut estar. Són tan macos!

Papamosques

Papamosques gris ; Muscicapa striata; P, E; NR; Identificació: 14 cm. Insectívor de la mida d’un pardal. Color gris, molt més clar per sota que per damunt. Finament llistat al ventre, al front i a la gola. Comportament i postura característica, quan l’haguem vist un cop, el coneixerem per sempre. Situació: No rar, però tampoc abundant, encara menys com a estival i niador. Itineraris recomanats: Sol criar en construccions humanes, ponts, edificis i fins i tot cases habitades. Papamosques de collar ; Ficedula albicollis; P; AC; Identificació: 13 cm.

Pràcticament igual que el mastegatatxes, però amb el collaret complet i la taca blanca del front més gran. De tota manera, cal estar molt atent, ja que els mastegatatxes meridionals –F. hypoleuca iberiae, els nostres- tenen el collaret quasi complet, a més, tenen la taca del front gran i, per acabar de complicar-ho, hi ha híbrids. Situació: Excepcional, sols ha estat vist un cop a Rojals. Però és interessant, ja que fa pensar un cop més que una millor i més acurada prospecció pot donar resultats. En aquest cas, fixem-nos que les diferències amb l’espècie més corrent són molt subtils, ¿Cal mirar amb els binocles tots els mastegatatxes per a estar segur que no és aquest? ¿Es podria citar el de mig collar? Mastegatatxes ; Ficedula hypoleuca; P, E; NR; Identificació: 13 cm. Com un papamosques gris una mica més petit i de coloració fortament contrastada, pel que fa als mascles, negre al damunt, amb taques blanques a les ales i una de petita al front. Blanc per sota. Situació: Prou abundant en migració, aleshores serà fàcil de veure. Però força més escàs com a niador, gairebé rar en aquesta fenologia. Itineraris recomanats: Boscos de ribera, rouredes humides, castanyers, etc