Cucut reial ; Clamator glandarius; P, E; NR;
Identificació: 37 cm.
Ocell molt peculiar i realment inconfusible. De primer, molt probablement, en sentirem el reclam, un renill fort i estrident, després, veurem una espècie de garsa de color gris i groguenc, amb un capell semblant al de les cogullades. També és fàcil que el coneguem perquè gairebé sempre és atacat per garses, a les quals parasita els nius.
Situació:
Molt més escàs que fa anys, sembla que el costum de matar garses al juny, tirant als nius, n’ha fet un ocell molt rar.
Itineraris recomanats:
Conreus d’arbres de secà, sobretot zones d’ametllers que alternen amb bosquets.
Cucut ; Cuculus canorus; P, E; NR;
Identificació: 34 cm.
El cant del cucut és dels més coneguts de tots els ocells, però el seu aspecte no ho és tant, de conegut. De fet, és una espècie molt discreta i difícil de veure, potser els hàbits nidificadors, parasitant moltes espècies d’insectívors, n’és una de les causes. Si el veiem, és fàcil que el confonguem amb un esparver, ja que, excepte pel bec, s’hi assembla força. Quan és posat, un tret molt característic és deixar les ales mig caigudes.
Situació:
Força abundant, només cal passejar a la primavera i al principi de l’estiu per qualsevol zona boscosa de la comarca per a comprovar-ho.
Itineraris recomanats:
Li agraden especialment les zones de contacte entre masses boscoses i conreus.
Identificació: 37 cm.
Ocell molt peculiar i realment inconfusible. De primer, molt probablement, en sentirem el reclam, un renill fort i estrident, després, veurem una espècie de garsa de color gris i groguenc, amb un capell semblant al de les cogullades. També és fàcil que el coneguem perquè gairebé sempre és atacat per garses, a les quals parasita els nius.
Situació:
Molt més escàs que fa anys, sembla que el costum de matar garses al juny, tirant als nius, n’ha fet un ocell molt rar.
Itineraris recomanats:
Conreus d’arbres de secà, sobretot zones d’ametllers que alternen amb bosquets.
Cucut ; Cuculus canorus; P, E; NR;
Identificació: 34 cm.
El cant del cucut és dels més coneguts de tots els ocells, però el seu aspecte no ho és tant, de conegut. De fet, és una espècie molt discreta i difícil de veure, potser els hàbits nidificadors, parasitant moltes espècies d’insectívors, n’és una de les causes. Si el veiem, és fàcil que el confonguem amb un esparver, ja que, excepte pel bec, s’hi assembla força. Quan és posat, un tret molt característic és deixar les ales mig caigudes.
Situació:
Força abundant, només cal passejar a la primavera i al principi de l’estiu per qualsevol zona boscosa de la comarca per a comprovar-ho.
Itineraris recomanats:
Li agraden especialment les zones de contacte entre masses boscoses i conreus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada