Picots

Colltort; Jynx torquilla; E, P; NR; Identificació: 17 cm. Molt desonegut, dsicret i totalment críptic en el seu hàbitat. Tot això el fa ser un dels moixons més desconeguts de la nostra avifauna, encara que no sigui precisament rar. De fet, si no en coneixem el cant, probablement mai ens n’adonarem que està criant just a la vora de casa. L’aspecte és totalment semblant a qualsevol altre picot, més petit que tots excepte el garser petit, però la coloració, amb tons grisos i marrons finament barrats i tacats de negre i castany, el fan desaparèixer totalment al bosc, ben al contrari de, per exemple, el picot garser gros, que es veu des de molt lluny. Situació: Corrent, ens arriba a la primavera i no marxa fins al setembre. Itineraris recomanats: Li agraden especialment els boscos vells, també els castanyers, però també el trobarem a boscos de ribera i, en general, a qualsevol lloc amb arbres grans on fer el niu, com ara parcs urbans i jardins grans. Picot verd; Picus viridis. Identificació: 34 cm.

El més conegut dels nostres picots. Tant, que no cal descriure’l gaire, tothom n’ha vist algun. Com que el més fàcil és veure’l volant, direm que un tret característic seu és el seu vol ondulant, com si anés a caure i es remuntés de cop, tancant les ales i tornant a bategar alternativament. Això i la seva mida –com un colom- i coloració quasi totalment verda –té vermell i negre al cap, però això no s’aprecia massa en vol- el fa totalment inconfusible. Bé, hi ha una possibilitat de confusió amb una femella especialment verda d’oriol, però si ens hi podem fixar prou, el reconeixerem bé. Situació: Molt corrent, el més abundant dels picot, tot i que, a dia d’avui, és més present a conreus de secà que al bosc. Itineraris recomanats: Conreus d’arbres de secà –ametllers, oliveres- molt semblant al que s’ha comentat del colltort. I també al seu hàbitat original, suposem, que són els boscos de caducifolis i de ribera. Picot garser gros; Dendrocopos major; S; NR; Identificació: 25 cm. Més petit que el verd, de la mida d’una griva. Amb coloració espectacular i totalment característica, de tons negres, blancs i vermells. Molt vistósd i fàcilment detectable. A més, el reu repicar a la fusta dels arbres morts en temps de zel és constant, molt més audible que el del picot verd, que acostuma a “renillar” molt més que repicar. No es pot confondre amb ningú, ja que el picot garser petit és molt més petit –com un pardal- i el seu repicar també és molt diferent. Situació: Gens rar, però molt localitzat a hàbitats molt concrets. Present tot l’any, i, de fet, molt sedentari i fidel al lloc de cria. Itineraris recomanats: Boscos de ribera; alberedes, gatelledes, etc. També rouredes humides, catanyedes i alzinars amb exemplars grans i varietat de planifolis. Picot garser petit ; Dendrocopos minor; P; R; Identificació: 16 cm.

Un veritable bonsai del picot garser gros. Les diferències, a part de la mida, són subtils. Bàsicament, cal dir que l’esquena és finament barrada de blanc i negre, enlloc de tenir dues grans taques blanques sobre fons negre. També destaca la manca de color vermell sota la cua. Situació: Recentment aparegut, el vàrem citar per primer cop en un recorregut del SACRE (11), en sentir-lo repicar. Encara és força rar, però pot arribar a ser més corrent. Itineraris recomanats: Boscos de ribera, gatelledes, vernedes, etc. Coincidint amb l’exposat per Romero i Gàlvez (15), tant pel que fa a l’hàbitat com pel fet d’haver-lo detectat recentment, malgrat una prospecció constant i des de fa temps.