Sibocs

Enganyapastors ; Caprimulgus europaeus; E, P; NR;
Identificació: 26 cm.
A la pràctica, distingir el Siboc de l’enganyapastors és força difícil pel que fa al seu aspecte, però és molt més fàcil pel cant. Ens serà també molt útil per a establir un diagnòstic de fixar-nos en el tipus d’hàbitat. Especialment en l’alçada. Efectivament, si veiem un Caprimulgus a més de 600 m s.n.m. gairebé segur que sigui un enganyapastors, i si és a menys de 500 m, serà molt més probable que sigui un siboc...I si és a 550 m.? Aleshores, ens fixarem en les tonalitats més grises de l’enganyapastors i en la mida, ja que és una mica més petit que el siboc.
Situació:
Molt més escàs que el siboc, però no és pas rar, el podrem veure amb relativa facilitat a l’estiu, posat a carreteres o pistes forestals, si viatgem de nit, és clar.
Itineraris recomanats:
li agraden les zones de bosc amb moltes clarianes, i si combinem això amb el què hem dit de l’alçada, fàcilment podrem deduir que es troba a les zones de muntanya.

Siboc ; Caprimulgus ruficollis; E, P; NR;
Identificació: 32 cm.

A la pràctica, indistingible de l’enganyapastors si no som ornitòlegs, només el reconeixerem pel cant, ben diferent, ja que aquest fa com si piquéssim dues fustes de forma contínua i compulsiva, mentre que l’altre fa una espècie de ronc agut, que s’assembla molt al crit dels cadells, Grillotalpa grillotalpa. La resta de les diferències ja les hem explicat en el text de l’enganyapastors.
Situació:
Molt més corrent a la Conca, el podrem veure de nits a la carretera, viu o mort, ja que, desgraciadament, és freqüent que els cotxes els aixafin. De tota manera, no es tracta d’un ocell abundant.
Itineraris recomanats:
Zones de conreus alternats amb boscos de qualsevol mena.