Xot ; Otus scops; E, P; NR;
Identificació: 20 cm.
Identificació: 20 cm.
Petit mussolet, molt petit, i realment difícil de veure. Si ho aconseguim, el reconeixerem per la seva figura, molt més esvelta que la del mussol comú, i per tenir “orelletes” a l’estil del duc, però més petites. El que sí que podem conèixer ben fàcilment és el seu cant, un monòton i aflautat “tuit” emès de forma totalment periòdica –cada 5 o 6 segons- i que sols es pot confondre, quan encara no el coneixem bé, amb el cant del cadell, Grillotalpa grillotalpa molt més agut i de cadència més ràpida i variable.
Situació: Encara relativament freqüent, amb la particularitat que és l’únic mussol estival, la qual cosa el deu afavorir, sens dubte.
Itineraris recomanats: Horts i conreus són llocs molt adients per a veure’l. Com l’òliba, el xot tendeix a viure prop de l’home, però la seva dieta bàsicament insectívora el deslliura de l’efecte mortal que hem explicat en aquella.
Duc ; Bubo bubo; S, P; NR;
Identificació: 60-72 cm.
Situació: Encara relativament freqüent, amb la particularitat que és l’únic mussol estival, la qual cosa el deu afavorir, sens dubte.
Itineraris recomanats: Horts i conreus són llocs molt adients per a veure’l. Com l’òliba, el xot tendeix a viure prop de l’home, però la seva dieta bàsicament insectívora el deslliura de l’efecte mortal que hem explicat en aquella.
Duc ; Bubo bubo; S, P; NR;
Identificació: 60-72 cm.
Impressionant i inconfusible rapinyaire. Com una gran femella d’àliga perdiuera de vol totalment silenciós. Coloració molt críptica, de tons bruns, grogosos i negres, amb una silueta que el fa desaparèixer totalment de la vista quan és al seu ambient, les roques i els cingles. Els ulls, de vista frontal, com els humans, grans i grocs, li donen una mirada potent i penetrant.
Serà difícil que el veiem, però si tenim la sort de fer-ho, no calen gaire explicacions, no es pot confondre amb cap altre ocell, és un superpredador –mata fins i tot àligues- i això es nota en el seu aspecte, res a veure amb el mussol banyut o el gamarús.
Situació: Sorprenentment, i malgrat el que s’ha pensat molts anys, no és tan escàs com es creia. La seva població gaudeix d’una salut relativament envejable, similar, per exemple, a la de l’àliga marcenca. I això és degut a què es tracta d’una espècie molt adaptable. Per exemple, en una temporada de fort auge dels abocadors de brossa dels pobles, hi havia pràcticament una parella que vivia de cadascun, alimentant-se amb quasi exclusivitat de les colònies de rates que, al seu torn, vivien de l’abocador. La desaparició d’aquell costum poc higiènic quan es va substituir per una gestió global comarcal dels residus, va fer pensar que això seria un cop insuperable per a les parelles de duc. Res més lluny de la realitat, cada parella s’ha adaptat a
Itineraris recomanats:
Mussol comú ; Athene noctua; S; NR;
Identificació: 25 cm.
Serà difícil que el veiem, però si tenim la sort de fer-ho, no calen gaire explicacions, no es pot confondre amb cap altre ocell, és un superpredador –mata fins i tot àligues- i això es nota en el seu aspecte, res a veure amb el mussol banyut o el gamarús.
Situació: Sorprenentment, i malgrat el que s’ha pensat molts anys, no és tan escàs com es creia. La seva població gaudeix d’una salut relativament envejable, similar, per exemple, a la de l’àliga marcenca. I això és degut a què es tracta d’una espècie molt adaptable. Per exemple, en una temporada de fort auge dels abocadors de brossa dels pobles, hi havia pràcticament una parella que vivia de cadascun, alimentant-se amb quasi exclusivitat de les colònies de rates que, al seu torn, vivien de l’abocador. La desaparició d’aquell costum poc higiènic quan es va substituir per una gestió global comarcal dels residus, va fer pensar que això seria un cop insuperable per a les parelles de duc. Res més lluny de la realitat, cada parella s’ha adaptat a
Itineraris recomanats:
Mussol comú ; Athene noctua; S; NR;
Identificació: 25 cm.
El més corrent de tots els rapinyaires nocturns, encara que no ho és estrictament, de nocturn. És fàcil de veure’l a ple dia caçant a l’aguait, des del capdamunt d’una barraca de pedra seca o d’un pal de fusta d’una línia elèctrica. En qualsevol cas, és inconfusible; Molt petit, amb uns grans ulls grocs i el cap “aixafat”, celles que li proporcionen una mirada penetrant i un cert aire d’enfadat. La coloració, clapejada marró i blanquinosa, és força semblant a molt altres ocells. Però el xot, per exemple, és molt més esvelt i té “orelles”.
Situació:
Encara força corrent, no sembla afectar-se de la disminució de poblacions que afecten a altres rapinyaires. Potser la seva alimentació molt més insectívora i el fet que no li fa res viure a prop de l’home, però sabent-se’n protegir, el salven de molts problemes
Itineraris recomanats:
Voltants de pobles, masos i zones rurals en general. Això no vol dir que no el puguem trobar en zones més feréstegues, com el Bosc de Poblet, però és molt més fàcil de veure a prop de nuclis habitats.
Mussol emigrant; Asio flammeus; P; R;
Identificació: 36 cm.
Potser el tret més característic, encara que pot semblar circumstancial, és la facilitat de veure’l de dia. Efectivament, el Mussol emigrant és el mussol “gran” més fàcil de veure de dia. Cal matisar això, quan diem fàcil de veure, volem dir fàcil de veure. No com els altres, que també els podem veure si els aixequem d’on són dormint o si tenim la sort de localitzar-los de dia quan dormen. El Mussol emigrant, en canvi, el podem veure de dia actiu com qualsevol rapinyaire diürn, de forma totalment normal i sense que l’esperin pollets petits afamats al niu, com passa amb el Mussol comú. Dit això, el distingirem dels rapinyaires diürns per la silueta característica dels mussols, amb les dimensions d’un aligot una mica petit.
Dels altres mussols es distingeix pels ulls grocs dins una màscara fosca, amb “orelletes” diminutes i per dues taques grogues molt grans a la part superior de les ales, a les primàries i secundàries.
Situació:
Força rar en migració, per la qual cosa ens estalviem de determinar indrets, ja que se’l pot veure a qualsevol lloc.
Gamarús; Strix aluco; S; NR;
Identificació: 40 cm.
La Cabrota o Gall carboner és sens dubte el mussol “gran” més abundant, i el conèixer el seu cant ens serà útil per a detectar-lo a gairebé tots els hàbitats.
Difícil, en canvi, de veure, ja que és estrictament nocturn, Si tenim la sort de veure’l, és inconfusible, rabassut, de coloració molt críptica tacada de negre, marró i blanc –n’hi ha una variant de plomatge vermellós i una altre de gris-, i amb un cap enorme dominat per uns ulls negres grans i de mirada penetrant.
Situació:
Com s’ha dit, després del Mussol comú, és el més corrent de tots. Sens dubte el ser estrictament nocturns i alimentar-se d’espècies feréstegues de rosegadors el deslliura dels problemes que s’han comentat per al cas de l’Òliba. Bona densitat especialment a les zones forestals.
Itineraris recomanats:
Preferentment forestal, no té predilecció per cap mena de bosc, però a l'hora de situar el niu sol escollir entorns de boscos vells, encara que criï sovint a cingles.
Mussol banyut; Asio otus; S; NR;
Identificació: 34 cm.
També força difícil de veure, ens serà molt més útil de conèixer-ne el cant. Estrictament nocturn, és una mena de miniatura del Duc, fins i tot més petit que el Gamarús. Cas que el veiem, a qui s’assembla més és al Mussol emigrant, però el diferenciarem pels ulls, vermells i sense màscara negre, i per les “orelles” molt més grans. També té groc a l part superior de les primàries, però és una taca molt més petita, i que no s’estén a les altres remeres. A més, les ales no tenen la vora posterior blanca del M. Emigrant.
Situació:
Força menys abundant que el Gamarús, però sense arribar a ser escàs. Molt més selectiu pel que fa a l’hàbitat, cercant boscos de caducifolis, de ribera o rouredes, per exemple. No es descarta la seva presència en conreus d’arbres, sobretot si alternen amb bosquets d’alzina o “reboll” com passa a moltes zones de la Conca.
Itineraris recomanats:
Muntanyes de Prades, Bloc del Gaià i zones descrites, d’ametllers amb bosquets, per exemple.
Situació:
Encara força corrent, no sembla afectar-se de la disminució de poblacions que afecten a altres rapinyaires. Potser la seva alimentació molt més insectívora i el fet que no li fa res viure a prop de l’home, però sabent-se’n protegir, el salven de molts problemes
Itineraris recomanats:
Voltants de pobles, masos i zones rurals en general. Això no vol dir que no el puguem trobar en zones més feréstegues, com el Bosc de Poblet, però és molt més fàcil de veure a prop de nuclis habitats.
Mussol emigrant; Asio flammeus; P; R;
Identificació: 36 cm.
Potser el tret més característic, encara que pot semblar circumstancial, és la facilitat de veure’l de dia. Efectivament, el Mussol emigrant és el mussol “gran” més fàcil de veure de dia. Cal matisar això, quan diem fàcil de veure, volem dir fàcil de veure. No com els altres, que també els podem veure si els aixequem d’on són dormint o si tenim la sort de localitzar-los de dia quan dormen. El Mussol emigrant, en canvi, el podem veure de dia actiu com qualsevol rapinyaire diürn, de forma totalment normal i sense que l’esperin pollets petits afamats al niu, com passa amb el Mussol comú. Dit això, el distingirem dels rapinyaires diürns per la silueta característica dels mussols, amb les dimensions d’un aligot una mica petit.
Dels altres mussols es distingeix pels ulls grocs dins una màscara fosca, amb “orelletes” diminutes i per dues taques grogues molt grans a la part superior de les ales, a les primàries i secundàries.
Situació:
Força rar en migració, per la qual cosa ens estalviem de determinar indrets, ja que se’l pot veure a qualsevol lloc.
Gamarús; Strix aluco; S; NR;
Identificació: 40 cm.
La Cabrota o Gall carboner és sens dubte el mussol “gran” més abundant, i el conèixer el seu cant ens serà útil per a detectar-lo a gairebé tots els hàbitats.
Difícil, en canvi, de veure, ja que és estrictament nocturn, Si tenim la sort de veure’l, és inconfusible, rabassut, de coloració molt críptica tacada de negre, marró i blanc –n’hi ha una variant de plomatge vermellós i una altre de gris-, i amb un cap enorme dominat per uns ulls negres grans i de mirada penetrant.
Situació:
Com s’ha dit, després del Mussol comú, és el més corrent de tots. Sens dubte el ser estrictament nocturns i alimentar-se d’espècies feréstegues de rosegadors el deslliura dels problemes que s’han comentat per al cas de l’Òliba. Bona densitat especialment a les zones forestals.
Itineraris recomanats:
Preferentment forestal, no té predilecció per cap mena de bosc, però a l'hora de situar el niu sol escollir entorns de boscos vells, encara que criï sovint a cingles.
Mussol banyut; Asio otus; S; NR;
Identificació: 34 cm.
També força difícil de veure, ens serà molt més útil de conèixer-ne el cant. Estrictament nocturn, és una mena de miniatura del Duc, fins i tot més petit que el Gamarús. Cas que el veiem, a qui s’assembla més és al Mussol emigrant, però el diferenciarem pels ulls, vermells i sense màscara negre, i per les “orelles” molt més grans. També té groc a l part superior de les primàries, però és una taca molt més petita, i que no s’estén a les altres remeres. A més, les ales no tenen la vora posterior blanca del M. Emigrant.
Situació:
Força menys abundant que el Gamarús, però sense arribar a ser escàs. Molt més selectiu pel que fa a l’hàbitat, cercant boscos de caducifolis, de ribera o rouredes, per exemple. No es descarta la seva presència en conreus d’arbres, sobretot si alternen amb bosquets d’alzina o “reboll” com passa a moltes zones de la Conca.
Itineraris recomanats:
Muntanyes de Prades, Bloc del Gaià i zones descrites, d’ametllers amb bosquets, per exemple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada