EL PANTÀ DEL GAIÀ (VILABELLA)
Recorregut.
És ben evident que els embassaments amb què comptem no es poden escapar a una visita, aquest l’hem inclòs a l’època que hem cregut més adient, ja que potser a ple hivern seria més productiva quant a quantitat d’espècies d’ocells, sobretot anàtides, corbs marins i ardèids, però al temps de pas, més encara a finals de tardor, hi trobarem més varietat de migrants, amb possibilitat de veure alguna raresa interessant, com ara algun limícol o l’àliga pescadora.
De tota manera, cal considerar sempre com un recurs interessant la visita a l’embassament del Gaià, ja que pot ser productiva a qualsevol època de l’any, a més, és fàcilment accessible amb vehicle, sobretot si disposem d’un tot terreny, si no, sempre ens resta el recurs d’anar a la mateixa presa i, des d’allí, mirar amb els binocles i amb el telescopi cap a les lleres de l’embassament, en els arbres semisubmergits. Si no hi ha massa gent pescant, de segur que en traurem rendiment, del telescopi.
Proposem un parell d’itineraris diferents, depenent del nivell de l’embassament, s’hi accedeix pel mateix camí, per la qual cosa podrem adaptar-nos fàcilment a aquest fet. Tots dos són curts però amb desnivells prou considerables.
Accés.
Des de Valls, anirem per la TV-2034 a Vilabella, passarem per Puigpelat, d’anada, i per Nulles i Bellavista, de tornada, per les TP-2031 i TV-2035. Des de Tarragona, hi anirem per la carretera del pont d’Armentera, la TP-2031, a la cruïlla de Renau ens adreçarem a Vilabella. De Reus, hi podem anar pel Morell, La Secuita i Renau, com si vinguéssim de Tarragona, o bé per Valls.
Un cop a Vilabella, cercarem el camí del Mas de l’Altrera, s’agafa més fàcilment pel carrer que baixa directe des de la plaça del davant de l’església, sempre recte, per davant de l’escola, anirem baixant per una carretereta asfaltada fins a passar sota la via del tren, per un petit pont. Allí esdevé pista forestal, un cop passat aquest pont, anem cap a l’esquerra, seguim el camí, polsegós –si no ha plogut, és clar- que ben aviat passa a fregar per la mateixa timba del congost del riu, davant La Costa, que és aquest paratge on hi ha una presa petita. Aquí és on podem comprovar el nivell del riu, ho veurem perfectament allà, a baix, a la represa. Si baixa molta aigua, probablement, l’embassament estarà a un bon nivell, prop del Mas de la Pau arribarà la cua. Si baixa molt poca, la cua estarà just a sota del Mas de la Altrera.
En el primer cas, deixarem el cotxe prop del Mas de Ramonet, que és un de molt gran on la pista està franquejada a l’esquerra per un marge de pedres molt llarg i fet de poc temps. Hi ha ramat tancat.
En el segon cas, si hi ha poca aigua, anirem fins a la cruïlla del camí que baixa al pantà, passant pel pi de tres branques que assenyala el límit dels tres termes –Vilabella, Renau i Vespella- i pel Pou Renau, d’on es treu aigua per a Tarragona.
Descripció.
En el primer cas, el més probable ja que ens trobem a la tardor, agafarem el camí que va per la dreta d’aquest marge tan ben fet –sembla mentida que encara hi hagi algú que faci marges, però és lloable, sens dubte- És el Mas Ramonet, però no hi hem d’anar, a part que hi ha abelles, de seguida ens desviarem cap a la dreta, per un caminet menys evident, però accessible amb vehicle, encara. Aquest és el que hem de seguir sense deixar-lo, sols trobarem una cruïlla, a la dreta, però nosaltres seguirem avall. Ens endinsem en una zona força feréstega, amb conreus semiabandonats i boscosa, encara que de mala qualitat, molt esclarissats i maltractats per la processionària. Malgrat això, la fauna hi és abundant, per la tranquil·litat de la zona, molts tords, de totes les espècies possibles de veure a la comarca excepte la griva cerdana, que no la trobarem quasi mai tan avall. També molts fringíl·lids i sits, com ara la titella i la cuereta blanca.
Hi ha les restes d’una cadena que barrava el pas, aquí podem anar cap a la dreta i baixar al Mas de la Pau, que té unes vistes immillorables sobre la cua del pantà. Si ens espavilem una mica, entremig del bosc, hi ha senderonets que ens van baixant cap a la vora de l’aigua. Són les millors ocasions per a veure ardèids, polles, ànecs, fins i tot fotges.
Podem triar, ens hi estem bona estona, observant els moixons i altres ocells més grans, i després tornem pel mateix lloc. O bé tornem a pujar fins la cadena, si tenim més temps i ganes de caminar, aleshores seguirem l’altre camí, el de l’esquerra. Ens baixarà, vertiginosament, fins al Pujol i baixarem fins a la zona recreativa de Salomó, un indret molt interessant de bosc de ribera.
En aquesta zona és on és més fàcil de veure l’apuput a l’hivern, ja que l’especial climatologia de la zona fa que els hiverns siguin particularment suaus i facilitin la presència abundant de preses per a aquest animal, cosa que en possibilita la presència tot l’any. A més, cal considerar que el pitjor enemic de l’apuput, per la seva forma de menjar, són les glaçades, i aquí són molt rares.
Des d’aquí podem anar cap amunt, cap al nord-oest, hi ha alguns camins, cal cercar una mica, en resum, es tracta de pujar als Vergerars i baixar per un camí molt evident que va tot dret cap a la Cova del Gatell, travessant les Solanes, allí passarem el riu i pujarem cap al Pont de la Foradada, ja a la pista on hem deixat el cotxe, que és una mica més avall.
En tot cas, ja avisem ara que és una zona resseca i perdedora, ja que els camins i caminets són abundants i confusos, si no ens volem complicar la vida, el millor és tornar pel mateix lloc i després, desfent una mica la pista per la que hem vingut en cotxe, tornar a agafar l’altra camí que surt a la dreta per a baixar al riu, més enllà del del mas de la cua, és un que sembla seguir la direcció que portem, surt cap a la dreta i baixa molt dret, fent siga-sagues cap al riu, podem arribar-hi i remuntar-lo menys d’un Km, aleshores, trobarem un altre camí cap a l’esquerra, a la vora de l’assut, tornarem a pujar cap a la pista principal.
Les vores del riu són ideals per a trobar petjades i marques a terra de diverses espècies de mamífers, com sempre, els més corrents són el senglar i el toixó.
Si no hi ha aigua, com hem dit, el millor és anar sempre per la pista més bona, sempre recte, fins al Mas de l’Altrera, amb les millors vistes sobre l’embassament, de segur que veurem corbs marins, ànecs –no sols el coll-verd, sinó moltes altres, com ara el xarrasclet o el xarxet-, polles, fotges, etc.
Si volem anar a la vora de l’aigua, per a observar la fauna aquàtica i la flora maltractada pels canvis de nivell, cal agafar la darrera cruïlla a l’esquerra que hem passat abans d’arribar al Mas, aquest ens menarà directament a l’embassament.
Les grans carpes destaquen especialment, i fan que hi pugui viure gran quantitat d’animals que s’alimenten de peixos, com els que hem esmenat abans i l’Àliga pescadora, el morell i altres ocells. També són abundants els barbs i els cracs americans, aquests darrers donen supervivència a moltes espècies, com ara el martinet de nit, el blanc, etc. Així com diversos mustèl·lids.
Sempre val més haver anat primer al Mas de l’Altrera, ja que si baixem directament a la vora de l’aigua, probablement espantarem tota la fauna que hi hagi i no la veurem.
Recorregut.
És ben evident que els embassaments amb què comptem no es poden escapar a una visita, aquest l’hem inclòs a l’època que hem cregut més adient, ja que potser a ple hivern seria més productiva quant a quantitat d’espècies d’ocells, sobretot anàtides, corbs marins i ardèids, però al temps de pas, més encara a finals de tardor, hi trobarem més varietat de migrants, amb possibilitat de veure alguna raresa interessant, com ara algun limícol o l’àliga pescadora.
De tota manera, cal considerar sempre com un recurs interessant la visita a l’embassament del Gaià, ja que pot ser productiva a qualsevol època de l’any, a més, és fàcilment accessible amb vehicle, sobretot si disposem d’un tot terreny, si no, sempre ens resta el recurs d’anar a la mateixa presa i, des d’allí, mirar amb els binocles i amb el telescopi cap a les lleres de l’embassament, en els arbres semisubmergits. Si no hi ha massa gent pescant, de segur que en traurem rendiment, del telescopi.
Proposem un parell d’itineraris diferents, depenent del nivell de l’embassament, s’hi accedeix pel mateix camí, per la qual cosa podrem adaptar-nos fàcilment a aquest fet. Tots dos són curts però amb desnivells prou considerables.
Accés.
Des de Valls, anirem per la TV-2034 a Vilabella, passarem per Puigpelat, d’anada, i per Nulles i Bellavista, de tornada, per les TP-2031 i TV-2035. Des de Tarragona, hi anirem per la carretera del pont d’Armentera, la TP-2031, a la cruïlla de Renau ens adreçarem a Vilabella. De Reus, hi podem anar pel Morell, La Secuita i Renau, com si vinguéssim de Tarragona, o bé per Valls.
Un cop a Vilabella, cercarem el camí del Mas de l’Altrera, s’agafa més fàcilment pel carrer que baixa directe des de la plaça del davant de l’església, sempre recte, per davant de l’escola, anirem baixant per una carretereta asfaltada fins a passar sota la via del tren, per un petit pont. Allí esdevé pista forestal, un cop passat aquest pont, anem cap a l’esquerra, seguim el camí, polsegós –si no ha plogut, és clar- que ben aviat passa a fregar per la mateixa timba del congost del riu, davant La Costa, que és aquest paratge on hi ha una presa petita. Aquí és on podem comprovar el nivell del riu, ho veurem perfectament allà, a baix, a la represa. Si baixa molta aigua, probablement, l’embassament estarà a un bon nivell, prop del Mas de la Pau arribarà la cua. Si baixa molt poca, la cua estarà just a sota del Mas de la Altrera.
En el primer cas, deixarem el cotxe prop del Mas de Ramonet, que és un de molt gran on la pista està franquejada a l’esquerra per un marge de pedres molt llarg i fet de poc temps. Hi ha ramat tancat.
En el segon cas, si hi ha poca aigua, anirem fins a la cruïlla del camí que baixa al pantà, passant pel pi de tres branques que assenyala el límit dels tres termes –Vilabella, Renau i Vespella- i pel Pou Renau, d’on es treu aigua per a Tarragona.
Descripció.
En el primer cas, el més probable ja que ens trobem a la tardor, agafarem el camí que va per la dreta d’aquest marge tan ben fet –sembla mentida que encara hi hagi algú que faci marges, però és lloable, sens dubte- És el Mas Ramonet, però no hi hem d’anar, a part que hi ha abelles, de seguida ens desviarem cap a la dreta, per un caminet menys evident, però accessible amb vehicle, encara. Aquest és el que hem de seguir sense deixar-lo, sols trobarem una cruïlla, a la dreta, però nosaltres seguirem avall. Ens endinsem en una zona força feréstega, amb conreus semiabandonats i boscosa, encara que de mala qualitat, molt esclarissats i maltractats per la processionària. Malgrat això, la fauna hi és abundant, per la tranquil·litat de la zona, molts tords, de totes les espècies possibles de veure a la comarca excepte la griva cerdana, que no la trobarem quasi mai tan avall. També molts fringíl·lids i sits, com ara la titella i la cuereta blanca.
Hi ha les restes d’una cadena que barrava el pas, aquí podem anar cap a la dreta i baixar al Mas de la Pau, que té unes vistes immillorables sobre la cua del pantà. Si ens espavilem una mica, entremig del bosc, hi ha senderonets que ens van baixant cap a la vora de l’aigua. Són les millors ocasions per a veure ardèids, polles, ànecs, fins i tot fotges.
Podem triar, ens hi estem bona estona, observant els moixons i altres ocells més grans, i després tornem pel mateix lloc. O bé tornem a pujar fins la cadena, si tenim més temps i ganes de caminar, aleshores seguirem l’altre camí, el de l’esquerra. Ens baixarà, vertiginosament, fins al Pujol i baixarem fins a la zona recreativa de Salomó, un indret molt interessant de bosc de ribera.
En aquesta zona és on és més fàcil de veure l’apuput a l’hivern, ja que l’especial climatologia de la zona fa que els hiverns siguin particularment suaus i facilitin la presència abundant de preses per a aquest animal, cosa que en possibilita la presència tot l’any. A més, cal considerar que el pitjor enemic de l’apuput, per la seva forma de menjar, són les glaçades, i aquí són molt rares.
Des d’aquí podem anar cap amunt, cap al nord-oest, hi ha alguns camins, cal cercar una mica, en resum, es tracta de pujar als Vergerars i baixar per un camí molt evident que va tot dret cap a la Cova del Gatell, travessant les Solanes, allí passarem el riu i pujarem cap al Pont de la Foradada, ja a la pista on hem deixat el cotxe, que és una mica més avall.
En tot cas, ja avisem ara que és una zona resseca i perdedora, ja que els camins i caminets són abundants i confusos, si no ens volem complicar la vida, el millor és tornar pel mateix lloc i després, desfent una mica la pista per la que hem vingut en cotxe, tornar a agafar l’altra camí que surt a la dreta per a baixar al riu, més enllà del del mas de la cua, és un que sembla seguir la direcció que portem, surt cap a la dreta i baixa molt dret, fent siga-sagues cap al riu, podem arribar-hi i remuntar-lo menys d’un Km, aleshores, trobarem un altre camí cap a l’esquerra, a la vora de l’assut, tornarem a pujar cap a la pista principal.
Les vores del riu són ideals per a trobar petjades i marques a terra de diverses espècies de mamífers, com sempre, els més corrents són el senglar i el toixó.
Si no hi ha aigua, com hem dit, el millor és anar sempre per la pista més bona, sempre recte, fins al Mas de l’Altrera, amb les millors vistes sobre l’embassament, de segur que veurem corbs marins, ànecs –no sols el coll-verd, sinó moltes altres, com ara el xarrasclet o el xarxet-, polles, fotges, etc.
Si volem anar a la vora de l’aigua, per a observar la fauna aquàtica i la flora maltractada pels canvis de nivell, cal agafar la darrera cruïlla a l’esquerra que hem passat abans d’arribar al Mas, aquest ens menarà directament a l’embassament.
Les grans carpes destaquen especialment, i fan que hi pugui viure gran quantitat d’animals que s’alimenten de peixos, com els que hem esmenat abans i l’Àliga pescadora, el morell i altres ocells. També són abundants els barbs i els cracs americans, aquests darrers donen supervivència a moltes espècies, com ara el martinet de nit, el blanc, etc. Així com diversos mustèl·lids.
Sempre val més haver anat primer al Mas de l’Altrera, ja que si baixem directament a la vora de l’aigua, probablement espantarem tota la fauna que hi hagi i no la veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada