Estany Gelat de Mont-roig.

En temps de migració, com ho és avui mateix, quan escric aquesta entrada, és agraït de visitar petits indrets, racons particulars de la costa. En un moment que quasi no hi ha gent, ja, perquè els estiuejants humans majoritàriament han marxat, a més, hi ha una tranquil·litat a les platges que es troba a faltar durant l'estiu.

Indrets com l'Estany Gelat, inclosos a la xarxa Natura 2000 i declarat Espai d'Interès Natural, són, doncs, visites sempre profitoses, a la tardor i a la primavera, especialment.

El lloc és realment reduït, es tracta de l'embocadura del barranc de l'Estany Gelat, nom que prové de la forma de pronunciar a Mont-roig Salat. En realitat, doncs, no cal pensar en una llacuna d'aigües fredes, sinó uns aiguamolls salabrosos, amb aigua mig dolça i mig salada.

En aquestes condicions, és evident que ens trobarem amb la millor població de Fartet del Baix Camp, i una de les reserves d'aquest peix a nivell nacional.

Però els fartets difícilment els veurem, en canvi, ens serà molt fàcil d'observar-hi moltes espècies d'aus limícoles, com el Cames-llargues o el Corriol gros, Charadrius hiaticula, de la foto.

També tota mena de gavines i xatracs -més al mar, però també a l'estany- i una gran varietat de moixons petits, com ara fringíl·lids, cueretes, sits, etc.

Quant a vegetació, hi trobarem el típic canyís i salicorniar, envoltat de bosc de pins i matolls diversos. Una veritable illa enmig de l'asfalt i el ciment.

Per a accedir-hi, el més fàcil és anar per la N-240, la de Tarragona a Castelló, de nord a sud, just a l'entrada de Miami platja, podem agafar el desviament a la dreta que ens permet de creuar-la, la carretera i la via, i anar cap a l'aparcament que hi ha a la mateixa vora de l'espai, on hi ha també els plafons explicatius. podrem recórrer-lo a peu, no pas amb vehicle, però és molt petit.

Una visita fàcil, propera, però de la qual no ens en penedirem.