Sovint expliquem quan parlem en públic d'ocells que les becades, Scolopax rusticola, tenen tanta o més visió estereoscòpica per darrere que per davant.
Això s'ho poden permetre perquè el seu bec disposa d'una sensibilitat tàctil que els permet de cercar menjar sense haver-lo de mirar gaire.
En canvi, aquesta visió més perfecta cap enrere els permet d'estar sempre a l'aguait de predadors mentre mengen.
Doncs bé, a quests dies hem tingut ocasió de fer un parell de fotografies que il·lustren perfectament això.
El cap de la becada vist des de la seva esquena ens mostra perfectament com es veuen els seus dos ulls. Sembla talment que estigui de cara, si no fos perquè veiem el bec a l'altre costat.
Mentre que en el Gratapalles o el pinsà, per exemple, no en veiem cap, d'ull, des del mateix angle.
Haurem d'utilitzar aquestes fotografies en els propers power-points.
