Així no.

És molt decebedor obrir un llibre sobre rapinyaires publicat fa molt poc (2017), i trobar-te una fotografia com aquesta.

L'àliga perdiuera és catalogada com a espècie molt sensible per la legislació catalana, és prohibit d'observar-la o fotografiar-la sense permís, sobretot en la seva àrea de nidificació. Precisament aquesta parella ha fracassat diversos anys en els seus intents de criar per molèsties humanes.

El primer punt del codi ètic dels fotògrafs associats a la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura diu que la conservació de la tranquil·litat dels éssers vius serà més important que l'obtenció d'imatges. No sembla que fotografiar una parella d'àligues quan estan arranjant el niu sigui la millor forma de preservar la seva tranquil·litat.

En general, els fotògrafs de natura hauríem de deixar d'un cop de fer, i encara més de publicar, fotografies de nius. Especialment d'espècies sensibles o molt sensibles, com és aquest cas. Sense parlar que si la fotografia ha estat obtinguda sense permís estaríem parlant d'un delicte contemplat en el Codi Penal. Imaginem que per aquesta s'hauran obtingut els permisos necessaris, si més no.

Notícies noves.

Novetats pel que fa a dos apunts de fa pocs dies: l'ou del corriol que covava la femella fa dies que ha eclosionat, i d'ell ha sortit aquest preciós pollet. Sens dubte una segona posta. Confirmat; un bon any pels corriols camanegres catalans.

I desfet el dubte del papamosques "rar", ja no hi ha cap dubte, és un papamosques gris, l'hem pogut fotografiar millor, ara es veu ben bé.

Dubte.

Aquestes fotos d'un, d'entrada, papamosques gris, Muscicapa striata, han despertat una certa polèmica.

Quan el vam veure ja ens va semblar estrany, més gros que un papamosques "normal", i amb un bec i un cap més prominent.

Difícil i molt rar, però a alguns els ha semblat una mena de flycatcher americà, un Tyranus.

Bé, jutgeu vosaltres mateixos.

Aquestes altres, baixades del web, són de Tyranus melancholicus...

I aquestes altres del papamosques gris, baixades també d'internet.

No sé, jo no ho tinc clar, perquè quan l'he vist al camp ja no m'ha semblat un papamosques "normal".

El corriol.

No tot havien de ser efectes negatius, els del Covid19, per als corriols camanegres, Charadrius alexandrinus catalans, ha estat un bon any, un dels millors. Han pogut criar a moltes platges, la majoria de les quals els havien estat vetades des d'en feia molts i molts.

Aquest preciós moixonet, que passa desapercebut per la mida i pel camuflatge, enguany ha tirat endavant molts més pollets que mai.

Tant de bo es pugui repetir els anys que venen. Ep! el virus no, l'èxit reproductor dels corriols!

Estiu als aiguamolls del Pla.

Sort de la nova llacuna! Ara mateix, als aiguamolls del Pla, la "llacuna de tota la vida", la primera que vam fer, és gairebé seca i totalment coberta de llenties d'aigua.

Fa temps que passa això, i no trobem la manera de solucionar-ho.

Però per sort fa poc vam fer la llacuna nova, més gran, i de moment sense llenties d'aigua, creuem els dits!

Fins i tot totes les tortugues s'hi han traslladat, i , és clar, s'hi veuen molts més ocells.

Dues parelles de cames-llargues i una de cabussets hi crien. I des de l'aguait nou podrem veure tòrtora europea, xixella, trist, tota mena de fringíl·lids, cueretes, etc. etc.

Segons SOCC de primavera a Arbolí i a Pratdip.

Pels pèls, però hem fet dins del període correcte els dos SOCC de Pratdip i Arbolí. 

Dissabte, Pratdip, el de sempre, si fa no fa, però amb una gran sorpresa, una espècie que mai no hi havíem vist: Pica-soques blau!

Diumenge, sortint de casa directament, sense vehicle, Arbolí, un dia magnífic i també les espècies de sempre, fins i tot alguna que s'ha deixat fotografiar a plaer, com aquest Sit negre.

Un bon cap de setmana de moixonejar.

Veïns.

Sorpresa! després d'uns anys en què els moixons que criaven al niu artificial de casa eren mallerengues carboneres, enguany són mallerengues blaves. 

Tan se val, el que importa és ajudar a aquests incansables insectívors, que aquests dies es fan un fart de viatges a portar menjar als pollets.