Alectoris rufa.

La nostra Perdiu roja, Alectoris rufa, tan important com desconeguda.

Singing in the rain?

Avui he sentit per primer cop cantar el Xot, Otus scops, mentre corria per la Boca de la Mina, a Reus mateix.

No sé si és que acaben d'arribar -ho dubto, per la data- o és que no cantaven perquè plovia. En qualsevol cas, jo no els havia sentit encara.

Aythya ferina nidificant al Camp.

Ja fa temps que ho sabia, que el Morell, Aythya ferina, criava a algunes basses i aiguamolls litorals del Camp de Tarragona, però enguany m'he decidit a fer-ne fotos que siguin ben clares.

Aquests dies n'he fet alguna, encara no hi ha pollets, però quan n'hi hagi, també espero que hi hagi fotos.

Clamator glandarius al Parc Samà.

Avui el primer Cucut reial, Clamator glandarius, al Parc Samà. També dues perdiueres, diversos xoriguers, una Tallareta vulgar, Sylvia communis, banyant-se i dos Mastegatatxes, Ficedula hypoleuca.

Orenetes i altres ocells del mas.

Ja tenim al Mas les orenetes, Hrundo rustica, a veure si enguany crien i fan companyia als todons i gafarrons.

Abellerols.

Ja han arribat els abellerols, Merops apiaster, al Camp. Potser fa dies que hi són, però avui n'he vist la primera volada gran, localitzada ràpidament gràcies al seu cant aflautat.

Aix galericulata al Pla.

Avui, atenent als resultats de la darrera sessió d'anellament als Aiguamolls del Pla, hi he anat a comprovar amb els meus propis ulls -i aparells- la presència de la parella d'Ànec mandarí, Aix galericulata, que explicava el Raül, ja que això representaria una nova espècie, fins i tot possiblement reproductora, al Camp de Tarragona.

Doncs, efectivament, i malgrat que jo esperava trobar un moixonet refiat -segurament deu ser escapat de captivitat- i fàcil de fotografiar, per la qual cosa sols portava el 400 i la càmera, he pogut veure solament la femella. A més, era força fugissera i estava amagada, la qual cosa fa pensar encara més amb la intenció de criar.

I no ha esta això sol, també un Martinet blanc, Egretta garzetta, preciós se m'ha aixecat i m'ha sobrevolat una estona. I una Xivita, Tringa ochropus se m'ha exhibit xisclant. En un moment donat, he viscut un veritable concert de granotes verdes i alguna reineta.

Llàstima que tot està molt abandonat, l'aguait segueix essent totalment inútil, rodejat de vegetació. I la llacuna ja és a menys de la meitat de la seva superfície d'aigües lliures. és evident que cal urgentment una mica de gestió d'aquest espai, que ofereix unes potencialitats increïbles.