La migració ja assoleix el seu moment més àlgid.
Els aligots vespers passen el massa, com sempre, se'n veuen grups de centenars. I a les zones humides, cada dia una sorpresa o altra.
Avui, a la Torre d'en Dolça, encara hi havia el Tètol cuanegre que va venir a veure en Ponç Feliu, el de la foto del darrer apunt. Però també hi havia un ànec blanc, diversos corriols, gambes, ànecs, cames-llargues, xivites, xivitones i un territ becllarg.
Una visita a la Sèquia Major o a la Torre d'en Dolça aquests dies és força rendible, segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada