Anellaments als Aiguamolls del Pla.

El passat cap de setmana, hi ha hagut curset d'anellament als Aiguamolls, el Raül Aymí és tan amable d'enviarme'n els resultats:

Només parar i obrir una estona les xarxes abans de fer-se foscvan fer 10 captures: 1 L svecica, 2 P collybita, 1 E calandra, 1 P domesticus, 1 S melanocephala, 3 C cettia i 1 C juncidis.

El dissabte es preveia un dia molt bo i va ser just el contrari. A la primera batuda, amb els 13 cursillistes, només vam capturar un C cetti i ja pensaven que no faríen gairebé res. Al final, 14 captures, pràcticament tot ocells residents ja anellats: 4 C cetti, 3 T merula, 1 C juncidis, 1 S atricapilla, 2 P domesticus, 1 R pendulinus i 2 S melanocephala.

Observacions d'interès: darrers hivernants (1 A pratensis, 1 E schoeniclus), alguns rapinyaires (1 F tinnunculus, 3 B buteo, 1 A fasciata), van escoltar C canorus i també van veure reineta i tortuga d'aigua.

A la bassa del costat de l'observatori hi ha una parella dànec mandarí.

Altres ocells escoltats: fotja, polla d'aigua i rascló.

En definitiva, una jornada prou positiva, encara que lluny dels resultats d'altres dies.

SOCC

Ja som a l'abril, a partir del dia 15 ja es pot començar a fer el SOCC de primavera. Com cada any, en farem dos al Baix Camp, el de La Selva i el de Pratdip.

Fa pocs dies el SOCC va ser notícia al Punt diari, això només fa que confirmar que aquest projecte de monitoratge periòdic a tot el País cada cop és més important, i, com més temps passi i més itineraris es cobreixin, més útil serà, ja que les dades a comparar seran moltes més.

Cal destacar de forma clara que aquest treball, com molts altres que es fan sobre ocells a Catalunya, és realitzat de forma voluntària per més de dues-centes persones, que dediquen, si més no, quatre dies de feina l'any per al millor coneixement de les nostres poblacions d'ocells.

La guia nova.

Fa poc vam aprofitar el viatge de la presentació del llibre de rapinyaires a la botiga Oryx per a comprar-ne un parell, entre ells la nova edició de la guia que tenia com a assignatura pendent des de feia temps, l'edició nova i en català -finalment- de l'Svensson, Mullarney i Zetterström.

Finalment, dic, tenim en català la que a dia d’avui es considera la "Biblia” dels ornitòlegs europeus. Una guia que no és bona, és molt bona, boníssima.

Han passat molts anys, des d’aquell llunyà 1977, en que vam comprar la nostra primera guia, la famosa Peterson, en la seva quarta edició en castellà. Aleshores, era considerada la millor, encara que no l’única, ja que hi havia també les de Brunn i Singer i la de Heinzel, Fitter i Parslow.

Posteriorment, va anar millorant, va sortir en català. Més tard, la de Larsson, també en català, la va deixar una mica de costat. I, finalment, aquesta d’Svensson, Mullarney i Zetterström va fer un pas decisiu endavant, millorant moltíssim tant quant a il·lustracions com en el text.

Només tenia un problema, per als ornitòlegs catalans que no dominessin l’anglès; no estava traduïda al català.

Ara ja ho tenim tot; una guia complerta, molt bona i en català.

Si hi hem de trobar algun però –sempre és bo de trobar-ne, cal ser crític- és que la traducció no m’acaba de convèncer. M’explicaré:

Per exemple, quan fa molts i molts anys que tothom ens hem posat d’acord que els Xoriguers –entre d’altres- quan cacen fan l’aleta, expressió que recorda als castells. Ara resulta que a aquest llibre fa l’àngel.

Per què, aquest canvi?

Que no estava bé, això de l’aleta?

Però això és un concepte subjectiu, que pot agradar o no. El més greu és que hi ha errors gramaticals.

Em refereixo, per exemple, a l’ús dels imperatius.

Es tradueix sempre l’imperatiu vegi’s. Quan en català l’imperatiu més correcte en aquest cas seria vegeu o també veieu.

En fi, ningú no és perfecte. Encara que en aquest cas, gairebé.

En definitiva, molt i molt recomanable, com a regal o autoregal.

El primer falciot.

Ahir, quan estava fent estiraments de tornada de córrer, em va sobrevolar a la plaça de la Pastoreta, al centre de Reus, el primer Falciot, Apus apus, que he vist enguany. A més a més, l'ICO em diu que ja puc fer el SOCC. Ara sí que ja som a la temporada de cria.

L'Alt Gaià.

El riu Gaià és sens dubte el més important des del punt de vista natural del Camp de Tarragona, com el Francolí, neix a la Conca de Barberà, però la major part del recorregut és al Camp.

A la seva part més alta, la Vall del Gaià ofereix immillorables oportunitats per a observar ocells, especialment d'aquelles espècies que poden ser més escasses a altres indrets.

Un exemple ben clar són els rapinyaires; a l'Alt Gaià podrem trobar totes les espècies d'àligues, com la Daurada i la Perdiuera, i moltíssimes altres espècies de rapinyaires, segons l'estació, és clar. Des de l'esparver cendrós fins a l'aligot calçat i passant per tota mena de falcons.

També hi podrem cercar Merla roquera, Merla blava, Còlit negre i, al mateix riu, Blauet i Merla d'aigua.

A la zona hi vam dissenyar i vam seguir un SOCC durant uns quants anys, es pot trobar l'itinerari d'aquest SOCC al web de l'ICO, ja que encara es fa. Ens va saber greu haver-lo de deixar, ja que els resultats hi eren molt bons, però el vam canviar pel de la Dòvia, a Pratdip, més a prop de casa.

http://www.sioc.cat/estacions.php

Recórrer aquest itinerari és una de les recomanacions més clares, allargant-lo potser pujant al cim de Formigosa, ens donarà moltes satisfaccions per les vistes de paisatges i pels ocells que hi veurem.

Un altre itinerari molt recomanable és pujar als castells de Salmella i Saburella, indrets molt especials i poc transitats.

Veure les àligues daurades volant per damunt nostre en aquests paratges desconeguts i despoblats és un dels espectacles més autèntics que encara es poden gaudir a la segona zona més poblada de Catalunya.

Han arribat les marcenques.

La migració ja és força interessant, ahir una femella d'Esparver cendrós a Mont-roig, avui un mascle a Reus. I a Arbolí, ja han arribat les marcenques, les de casa, ja cacen als llocs de sempre.

Presentació a Barcelona.

Avui he rebut les invitacions de la presentació a Barcelona. També avui, quan tornava de Tarragona amb la moto, m'han passat per damunt vuit cigonyes, són les primeres que veig.