Segueixen venint.

Dos dies després d'obrir la finestra, instal·lem la càmera trampa per a comprovar si les òlibes del Pla tornen al campanar.

Aquí podeu veure el resultat, una d'elles menjant-se els pollets que encara hi posem.

Sembla que tot va bé.

Les Òlibes del Pla.

Avui hem hagut de fer una feina de rescat. 

No sabem ben bé com, però una d'elles ha aconseguit escapolir-se de les eines de tancament que hi hem posat per a evitar que volti per totes les càmeres del damunt de les cúpules de l'església, i ha aconseguit posar-se a la del rellotge.

l'Oriol, que és qui hi posa menjar quasi cada dia, de seguida se n'ha adonat. Hi hem anat i l'hem poguda capturar i tornar-la a aquesta estança, és on hi posem els pollets i on hi ha el niu artificial que van construir els del Cau de Reus.

Així doncs, per a aquesta reintroducció assistida també comptem amb molta col·laboració, començant pels de l'Agrupació Misericòrdia de Reus, passant pel Mateu Montserrat, l'Alcalde, per l'Anton Montserrat i l'Oriol Valls. Òbviament també, és clar, el Juan Mayné, de Torreferrussa.

Entre tots aconseguirem que l'Òliba torni a ajudar als planencs a deslliurar-se de rates i ratolins.

Òlibes al campanar del Pla.

Ara també al Pla de Santa Maria.

Sí, hi hem portat quatre òlibes procedents de Torreferrussa i així, amb una nova reintroducció assistida -àlies hàcking- esperem anar augmentant la població d'òlibes al Camp de Tarragona, en aquest cas a l'Alt Camp.

Ara, aquí no hi tenim cap mena d'infraestrutura de càmeres de vigilància, haurem de confiar molt més de la sort i de la habilitat dels ocells.

Una òliba ja entra al niu.

A pocs dies d'obrir la finestra per tal que puguin sortir, i mentre encara l'Hilari va portant pollets cada dia, ja entren al niu alguns exemplars, com es pot veure perfectament en aquesta imatge.

La de sota il·lustra com està a dia d'avui configurada la orientació de cada càmera.

Els noms populars.

Aquest tema, el dels noms populars, sempre m'ha interessat molt, però crec que cal molta paciència i dedicació per a fer-ne un bon recull. I temps, cosa que tenim escassa.

Doncs bé, algú ja ho ha fet, aquest parell de noies han fet una feinada de por que, òbviament, no pot ser exhaustiva, però és una gran base, sens dubte el més gran treball que s'ha fet mai en aquest camp i una joia que consultarem sovint.

Moltes gràcies!

http://ocells.illuisvives.cat/?page_id=608

Gavià Vs. Bernat.

Enmig del mar apareix un Bernat pescaire, Ardea cinerea, volant baix a molta velocitat. Vet ací! Un Gavià argentat, Larus michaellis, l'està empaitant i no el deixa en pau -interpreto- fins que s'allunya prou de la seva àrea de campeig.

És obvi que el bernat no és al seu ambient, el gavià, sí.

Ja han arribat les òlibes.

Quatre en total, dues de Torreferrussa i dues de Santa Maria de Merlés, ara son d'Alforja, i cal esperar que la propera temporada formin una parella i ponguin ous al nostre niu.

De moment, l'Hilari hi té un paper fonamental amb l'aportació diària del menjar.