Tites, tites, a la menjadora!

Una mica per casualitat, com la majoria de les coses,  ja tenim una menjadora amb aguait incorporat per a fotografiar petits moixons.

Fa un parell d'hiverns que posem menjar a l'aubercoquer, amb una simple planxa de fusta -de fet, un rellotge de paret trencat- i una menjadora comprada. Després hi hem afegit un abeurador amb aigua sempre disponible.

Els moixons han començat a venir cada cop més sovint, ja hi hem observat, i fotografiat en alguns casos, pinsans comuns, cotxes fumades, tords comuns, gafarrons, estornells, grives, garses, pit-roigs, tallarols de casquet i de capnegre i pardals, de moment.

No es pot dir que l'aguait no sigui confortable, és una caravana antiga restaurada i, com que és antiga, les finestres són de vidre.

És tot just ara quan comencem a treure'n suc, a veure que ens ofereix aquest hivern, que sembla que ve fred fort a Europa.

Bona cacera!

Ens atancem a poc a poc a les basses de la Torre d'en Dolça, a Vila-seca, com molts cops fem.

Aleshores, s'enlaira de terra ni més ni menys que una Arpella vulgar, Circus aeruginosus.

Vaja, només per això ja ha pagat la pena venir. Això ja no passa tan sovint.

Però aquí no s'acaba tot, al mateix lloc on s'ha enlairat trobem el que podeu veure a la fotografia de dalt.

Tot un Bernat pescaire, Ardea cinerea, decapitat.

Serà el mateix que fa pocs dies es camuflava a la vora de la tanca de matolls, prou lluny de l'aigua?

http://mariusdomingo.blogspot.com/2014/12/bernat-pescaire.html

Ara entenem el per què.

Una bona cacera, la de l'arpella, una presa més gran que ella mateixa. Hem estat cercar a la bibliografía i per internet i enlloc hem trobat una dada de captura com aquesta.

Voltor negre al Baix Camp.

És ben bé mala sort, que per un cop que ens visita un Voltor negre, Aegypius monachus, al Camp de Tarragona, hagi de caure mort.

Concretament ha estat aquesta mateixa setmana a Mont-roig. 
Essent a la platja, i venint molt probablement de França, fa pensar que realment ha caigut mort al mar i els corrents ens l'han portat.

Una llàstima!

Gavià fosc noruec.

Aquest exemplar de primer hivern de Gavià fosc, Larus fuscus, el vam fotografiar a Cambrils aquesta setmana.

Mercès a l'anella de colors, i al Dr. Albert Cama, podem saber que ve de Noruega, probablement fuig del fred per a gaudir de la millor meteorologia de la Mediterrània. Vaja, com molts humans, no?

Guia d'ocells per a noies i nois.

Ja ha sortit al carrer el nostre darrer llibre. Aquest cop amb la Coia com a coautora, i és que el caràcter eminentment educatiu d'aquest treball -adreçat principalment a adolescents- exigia la participació d'una persona amb molta més experiència com a educadora que jo mateix.

Crec sincerament que ha quedat força bé, bàsicament per l'aportació importantíssima de moltes fotografies fantàstiques d'amics que les han cedit de forma totalment desinteressada. Realment aquest llibre reflecteix la gran evolució que està havent aquesta anys en el camp de la fotografia naturalística.

També per la maquetació professional de Barreras & Creixell, per la seriositat i rigor del director de la col·lecció, en Ramon Pascual i, és clar, per la bona feina de Cossetània.

De tota manera, no és just que nosaltres mateixos avaluem el llibre, potser haurem d'esperar les reaccions de la gent quan el tinguin a les mans.

Passatdemà mateix es presenta per primer cop a Valls. A l'IEV.

Els ocells a la mà.

Fins ara, l'única eina bibliogràfica realment útil de la que disposàvem els anelladors era la petita guia d'Svensson, aquella blava de tota la vida.

Doncs ja no, ara tenim aquest nou manual per als ocells a la mà, especialment adreçat a anelladors. Per variar, està en francès, la qual cosa també és un goig, sembla que tots els llibres bons d'ocells hagin d'estar en anglès.

Encara no l'hem pogut avaluar sobre el terreny, però creiem que serà molt útil, si més no, a primera vista sembla complerta i rigorosa.

Una més de les aportacions del DeltaBirding, la vam comprar allí.

Delta Birding Festival.

Com és prou evident, no podíem faltar al Delta Birding Festival.

És la primera edició, i ha patit els problemes típics dels principiants. Però la valoració final, si més no des del nostre punt de vista, ha estat positiva.

Personalment, vam tancar una assignatura pendent des de feia temps. Tenir la guia de Mullarney i Sevensson en DIN-A-4, així es gaudeixen més les magnífiques il·lustracions d'en Killian.

I no sols això, per a acabar de reblar el clau, la tenim ni més ni menys que signada per mateix K. Mullarney en persona. És aquest de la fotografia en plena acció.

Un tresor a la nostra biblioteca.