Els ocells a la mà.

Fins ara, l'única eina bibliogràfica realment útil de la que disposàvem els anelladors era la petita guia d'Svensson, aquella blava de tota la vida.

Doncs ja no, ara tenim aquest nou manual per als ocells a la mà, especialment adreçat a anelladors. Per variar, està en francès, la qual cosa també és un goig, sembla que tots els llibres bons d'ocells hagin d'estar en anglès.

Encara no l'hem pogut avaluar sobre el terreny, però creiem que serà molt útil, si més no, a primera vista sembla complerta i rigorosa.

Una més de les aportacions del DeltaBirding, la vam comprar allí.

Delta Birding Festival.

Com és prou evident, no podíem faltar al Delta Birding Festival.

És la primera edició, i ha patit els problemes típics dels principiants. Però la valoració final, si més no des del nostre punt de vista, ha estat positiva.

Personalment, vam tancar una assignatura pendent des de feia temps. Tenir la guia de Mullarney i Sevensson en DIN-A-4, així es gaudeixen més les magnífiques il·lustracions d'en Killian.

I no sols això, per a acabar de reblar el clau, la tenim ni més ni menys que signada per mateix K. Mullarney en persona. És aquest de la fotografia en plena acció.

Un tresor a la nostra biblioteca.

Segueixen venint.

Dos dies després d'obrir la finestra, instal·lem la càmera trampa per a comprovar si les òlibes del Pla tornen al campanar.

Aquí podeu veure el resultat, una d'elles menjant-se els pollets que encara hi posem.

Sembla que tot va bé.

Les Òlibes del Pla.

Avui hem hagut de fer una feina de rescat. 

No sabem ben bé com, però una d'elles ha aconseguit escapolir-se de les eines de tancament que hi hem posat per a evitar que volti per totes les càmeres del damunt de les cúpules de l'església, i ha aconseguit posar-se a la del rellotge.

l'Oriol, que és qui hi posa menjar quasi cada dia, de seguida se n'ha adonat. Hi hem anat i l'hem poguda capturar i tornar-la a aquesta estança, és on hi posem els pollets i on hi ha el niu artificial que van construir els del Cau de Reus.

Així doncs, per a aquesta reintroducció assistida també comptem amb molta col·laboració, començant pels de l'Agrupació Misericòrdia de Reus, passant pel Mateu Montserrat, l'Alcalde, per l'Anton Montserrat i l'Oriol Valls. Òbviament també, és clar, el Juan Mayné, de Torreferrussa.

Entre tots aconseguirem que l'Òliba torni a ajudar als planencs a deslliurar-se de rates i ratolins.

Òlibes al campanar del Pla.

Ara també al Pla de Santa Maria.

Sí, hi hem portat quatre òlibes procedents de Torreferrussa i així, amb una nova reintroducció assistida -àlies hàcking- esperem anar augmentant la població d'òlibes al Camp de Tarragona, en aquest cas a l'Alt Camp.

Ara, aquí no hi tenim cap mena d'infraestrutura de càmeres de vigilància, haurem de confiar molt més de la sort i de la habilitat dels ocells.

Una òliba ja entra al niu.

A pocs dies d'obrir la finestra per tal que puguin sortir, i mentre encara l'Hilari va portant pollets cada dia, ja entren al niu alguns exemplars, com es pot veure perfectament en aquesta imatge.

La de sota il·lustra com està a dia d'avui configurada la orientació de cada càmera.

Els noms populars.

Aquest tema, el dels noms populars, sempre m'ha interessat molt, però crec que cal molta paciència i dedicació per a fer-ne un bon recull. I temps, cosa que tenim escassa.

Doncs bé, algú ja ho ha fet, aquest parell de noies han fet una feinada de por que, òbviament, no pot ser exhaustiva, però és una gran base, sens dubte el més gran treball que s'ha fet mai en aquest camp i una joia que consultarem sovint.

Moltes gràcies!

http://ocells.illuisvives.cat/?page_id=608