L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

diumenge, 14 d’abril del 2013

Corb del desert.

Fotografia: Fran Trabalon.
Continuant amb les aparicions de rareses al Camp, com la molt aprofitada i celebrada de la Cotxa diademada a Constantí, el dijous al matí es va presentar a Vila-seca, ni més ni menys que un Corb del desert, Corvus ruficollis.
Però aquest cop no en va poder gaudir tanta gent. A la tarda, ja no hi era. Jo hi vaig estar una estona divendres al matí i tampoc no el vaig veure. Sembla ser que no s'ha tornat a detectar.
Una visita fugissera, però que augmenta la llista del nombre d'espècies que s'han observat al Camp de Tarragona.
La fotografia l'he baixada d'IBC i és del company Fran Trabalon, i ha estat feta a l'Orient proper.

dissabte, 6 d’abril del 2013

Corbs marins a l'interior.

Darrerament, apareixen al capdamunt de les torres elèctriques Corbs marins a poblacions de l'interior del Camp de Tarragona. Lluny de qualsevol massa d'aigua. 
Aquest, per exemple, és a Alcover, molt a prop del poble, a la carretera de Valls. També n'he vist a Riudoms.
Evidentment, segur del tot no hi puc estar, però si més no jo no ho havia vist mai abans. Fins ara només esperava veure rapinyaires -ocasionalment cigonyes- a les torres de l'interior.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Voltor accidentat.

Com que ja tenim voltors nidificant -al Priorat- també tenim accidents. Alertats per l'amic Pep Aguadé, trobem aquest exemplar molt probablement electrocutat prop d'Ulldemolins, a la mateixa torre on va morir fa pocs anys una Àguila daurada.

dijous, 28 de març del 2013

L'aligot de la Roureda.

Malgrat que la migració ja és plenament vigent -avui el primer Cucut a Reus- l'aligot rar de la Roureda encara és al mateix lloc, avui hi ha estat tot el dia.
Ara ja no em sembla rar, és el de casa.

dilluns, 25 de març del 2013

Migració.


Ja ha començat la migració en la seva màxima expressió, marxen les gavines capnegres, arriben les àligues marcenques, les orenetes de totes les espècies i fins i tot els primers ballesters, aviat els falciots.
En aquesta època de l'any, no donem l'abast, els ornitòlegs, a copsar tot el que hi passa allà fora.
La meva col·laboració a DelCamp d'aquesta quinzena, és clar, avisa d'això.
No us quedeu a casa!

dimarts, 19 de març del 2013

Cotxa diademada.

Des d'ahir que hi ha una afluència massiva d'ornitòlegs a la bonica població de Constantí, famosa, a més a més, per tenir molta m i poc vi -Pets dixit- i tot és per obra i gràcia del bon amic José Antonio Latorre i el seu avistament d'un moixonet preciós, una Cotxa diademada, Phoenicurus moussieri, una veritable raresa.
No em considero de cap manera un bimbero, llistero, twitxero o com se'n digui, però si una raresa apareix pel Camp de Tarragona, sí que paga la pena un petit desplaçament per a veure-la, no? 
A més a més, en aquest cas es tracta d'un moixonet veritablement agraciat. Si finalment no consegueixo fotografiar-lo jo mateix, demanaré al Camilo Albert una de les fotos que ell ha fet.
Nota del dia 20: Ara sí, amb una foto molt dolenta, però és que no el volíem molestar per tal que la gent que vagi venint la pugui trobar millor.
A l'altre bloc he anotat les coordenades del lloc on se sol moure. Segur que hi serà ja que presenta conducta territorial, avui l'hem vist foragitar bitxacs comuns.

diumenge, 10 de març del 2013

Gavians argentats de potes roses.

Fotografia: Cèlia Domingo
Avui, amb un dia completament primaveral, hem acompanyat a l'Albert Cama en el seu recorregut habitual per l'interior del port de Tarragona a veure gavines.
La intenció era veure bé -i amb seguretat- algun dels gavians argentats de potes roses -Larus argentatus- que hi ha aquests dies hivernant a la zona. El cas és que, donada la complexitat de la identificació, agreujada perquè gairebé sempre estem parlant de joves, paga la pena que algú tan expert com l'Albert t'ensenyi a identificar-les per si algun cop se'n presenta alguna als grups de gavians que habitualment observem al Baix Camp.
Doncs l'èxit ha estat total, n'hem vist dos, d'argentatus, però, a més a més, capnegres, vulgars, corses, gavians foscos i argentats, xatracs bec-llargs, l'aligot, un xoriguer i, una de les més celebrades, una Àguila pescadora, Pandion haliaetus, amb un peix enorme encara viu a les grapes.
He de donar moltes gràcies a l'Albert per la classe pràctica i el guiatge, ha estat un tomb molt instructiu.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...