L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dilluns, 26 de maig del 2014

Vindran més òlibes.

Finalment, i malgrat millorar el sistema de vigilància amb una quarta càmera externa, hem comprovat que des del dia 6 de maig la femella no ha tornat al niu, i molt probablement ni a la golfa.
Així doncs, parlant amb els tècnics de Torreferrussa, hem decidit de tornar a iniciar una nova reintroducció assistida, àlies hàcking.
Ara sols cal esperar a tenir les òlibes a punt i tornar a començar, com fa dos anys.
Seguirem informant!

dissabte, 10 de maig del 2014

Abellerol persa.

Fotografia: Lluc Semis
Constantí em fa patir?
No, als ornitòlegs, si més no, ens dona força alegries. L'any passat, la cotxa diademada la va poder veure tothom. Eguany, apareix aquest preciós moixó,  un Abellerol persa, Merops persicus, encara que aquest cop només l'ha vist el que l'ha trobat, en Lluc Semis,  que no tinc el goig de conèixer encara, i que comença en el món de l'ornitologia amb una gran sort.
Felicitats, Lluc!

dimecres, 7 de maig del 2014

Torna la femella.

Des del dia vint-i-cinc que la femella no dormia al niu, hem estat revisant l'aparell i no hi havia tornat a entrar.
Però avui, en la buidada del disc dur, trobem que aquesta nit, a les 2 de la matinada, hi ha tornat.
Ha entrat, ha estat una estona dins gratant i cercant alguna cosa, i ha tornat a marxar.
Tot plegat una mica desconcertant, no sabem si és positiu o negatiu.
Per cert, avui al diari hi ha la notícia que el GEPEC ha portat tres òlibes a Reus procedents de Vallcalent, amb la intenció de fer hàcking. Que tingueu sort!
Aquí ho teniu:

http://gepec.cat/show_new.php?id=112

dissabte, 3 de maig del 2014

Gamba roja dropa o coixa?

Entre els limícols fotografiats l'altre dia a la Torre d'en Dolça hi havia aquesta Gamba roja vulgar. Tringa totanus, que sempre anava sobre una sola pota, caminant a saltironets.
Comenta l'amic -i doctor- Albert Cama que no necessàriament és que li falti una pota. De vegades alguns limícols en porten una tota l'estona ben replegada, fins i tot caminant, per pura dropada.
No farem res de bo, amb aquestes generacions!

dijous, 1 de maig del 2014

Festival de limícols.

Aquests dies els aiguamolls del Camp de Tarragona són un festival de limícols migradors, avui, a la Torre d'en Dolça, hi havia un territ menut, tres territs de Temminck -gràcies, Camilo!- una gamba verda, una gamba roja pintada, unes quantes gambes roges vulgars -una d'elles amb una sola pota- dues valones, un parell o tres de xivitones, un becadell, alguna xivita i uns quants cames llargues.

diumenge, 27 d’abril del 2014

Primers SOCC de primavera a Arbolí i Pratdip

Avui, a set graus de temperatura començàvem a les set el recorregut. Força reeixit, bona visibilitat, molts ocells, els de sempre, una preciosa parella de merles blaves cantant, tallarols, mallerengues, el xoriguer  de sempre…i la marcenca, encara que ja de tornada, no compta.
El de Pratdip el vam fer el dia 18 i hi havia tretze graus, també amb les espècies habituals, un falcó pelegrí, un parell de gralles de bec vermell entrant a un niu i molta tranquil·litat, com sempre. Vaig trobar a faltar l'Àguila daurada…un altre dia serà.

dimecres, 16 d’abril del 2014

Problemes a ca les òlibes.

Sembla ser que des del dia que la femella va pondre el primer ou, ara en fa més de deu, no ha aparegut més el mascle pel niu, ni portant preses, ni entrant a dormir, ni res.
Molt probablement, deu haver tingut un accident, de cacera o atropellat per un cotxe, com molts altres moren cada dia.
La femella, és clar, ha estat intentant de covar i alimentar-se tota sola, però no ha pogut.
Comprovant les gravacions, hem pogut veure que el dia 10 encara s'hi va posar, a covar, però després ja va a dormir al niu però sense covar.
Consultant als experts, hem decidit que calia treure els ous i intentar de covar-los artificialment, potser amb una mica de sort en podem treure alguna cosa. Si més no, d'aquesta manera podem incitar la femella a trobar un altre mascle i tornar a intentar la cria enguany, encara s'hi és a temps.
Aquesta nit hem anat a recollir-los, i la femella ja els ha mogut, un era trencat i l'altre a l'extrem oposat del niu, ara són a la incubadora.
Definitivament, la vida de les òlibes és molt difícil.
A veure si en podem treure algun pollet.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...