Merla de pit blanc ; Turdus torquatus; P, H; NR;
Identificació: 25 cm.
Molt semblant a la merla comuna, però amb una taca blanca molt pròpia com un pitet. Si l’aconseguim veure de prop ens n’adonarem de més diferències, com ara serrells clars a les plomes i un bec diferent, també. Les femelles són molt més clares, sense la franja pectoral tan marcada.
Situació:
Hivernal rar, però migrant no tan excepcional, sobretot al pas tardoral.
Itineraris recomanats:
Boscos de pi roig i caducifolis, també ambients de ribera. De fet, en ser un migrant rar, el podrem trobar a gairebé qualsevol indret.
Merla comuna ; Turdus merula; S, P, H; NR;
Identificació: 26 cm.
No sembla massa necessari de descriure al merla, ja que és un dels ocells més coneguts al nostre país. Ocell petit, però prou gran per ser un moixó. Mascle totalment negre amb bec taronja u anell ocular del mateix color. Femelles molt més clares, però sempre més fosques que els altres tords. A molts llocs, les femelles i els mascles reben noms populars diferents.
Situació:
Potser actualment és el tord més corrent, si més no com a niador. El fet de ser l’únic que no es pot caçar pot ajudar, però també ajuda el que, darrerament, s’ha acostumat a viure prop de l’home, als seus parcs, jardins i horts.
Itineraris recomanats:
Conreus de regadiu, però també de secà, parcs, jardins i arbredes urbanes. Molt més freqüent prop de l’aigua, però no és ni molt menys imprescindible.
Griva cerdana ; Turdus pilaris; P, H; R;
Identificació: 26 cm.
El més rar dels nostres tords. i el segon més gran, a poca distància de la griva. inconfusible, clatell i capell grisos, cua fosca, ales vermelloses i ventre típic de tord, amb taquetes marró fosc sobre fons clar. Va quasi sempre en grups petits, de cinc o sis exemplars.
Situació:
El més rar dels tords hivernals, però podríem haver-lo catalogat de no rar, ja que cada any se’n veuen pocs o molts exemplars.
Itineraris recomanats:
Camps oberts a les parts més altes de la comarca. Cerquem als hiverns més crus als camps de cereal del Tallat o de l’Alt Gaià. La seva veu, molt característica, ens podrà ajudar a trobar-lo.
Tord comú; Turdus philomelos; H, P, S; NR;
Identificació: 21 cm.
Una mica més petit que la merla, marró clar per damunt i amb les parts inferiors molt clares, quasi blanques, pigallades de fosc. Sota les ales, les plomes infracobertores fan una taca d’ant rovellós que ens el farà distingir de l’ala-roig i de la griva. Encara que d’aquesta darrera el diferencia més la mida, és clar.
Situació:
El més abundant de tots els tords hivernals, però realment escàs com a niador.
Itineraris recomanats:
A l’hivern, qualsevol mena d’arbreda, però en temps de cria és molt més selectiu, i tria rouredes i alzinars, zones obagues i altes.
Tord ala-roig ; Turdus iliacus; P, H; NR;
Identificació: 19 cm.
Prou semblant al tord comú, el tret més diagnòstic és la coloració sota les ales, que és molt més vermella, color rovell. A més, la mida és una mica més petita, i la cara és també diferent, ja que té cella clara, bigotis clars i una altra ratlla clara que emmarca les galtes per sota.
Situació:
Ni molt menys tan corrent com el tord comú, però no és rar. Com tots el tords, però, és cada cop més escàs, ja que se’n cacen milers cada any, amb mètodes legals i de dubtosa legalitat, com ara les barraques, tot i que aquest no és el cas de la Conca.
Itineraris recomanats:
Com el tord comú, boscos de tota mena, conreus de secà i camps oberts.
Griva ; Turdus viscivorus; P, H, S; NR;
Identificació: 28 cm.
El més gran de tots els tords, a més, és molt més solitari i es posa sovint a llocs alts, com ara fils elèctrics. El pigallat del pit li forma una espècie de collaret, i el color per damunt és una mica més clar. Si en coneixem el reclam, el veurem sovint, amb el seu vol ondulant característic.
Situació:
Corrent, el més corrent com a niador i el segon més abundant com a hivernal. De tota manera, probablement serà el més fàcil de veure després de la merla.
Itineraris recomanats:
Conreus i camps oberts amb bosquets entremig a l’hivern. Boscos obacs en temps de cria.
