Pèrdua de biodiversitat a Torredembarra.

Una llàstima i/o una vergonya: mentre a d'altres llocs no llunyans s'està renaturalitzant i fent un esforç per a augmentar la biodiversitat, a Torredembarra la pèrdua és evident. Aquestes ortofotos demostren com en pocs anys, del 2008 a avui, els quatre estanys més importants dels Muntanyans pràcticament han desaparegut per manca total de gestió. El que podria ser (i ha estat) un espai importantíssim de biodiversitat i un refugi per a ocells migradors és ara un canyissar pràcticament impenetrable amb una minúscula superficie d'aigua, on hi viuen unes poques espècies. A dalt, el Saler, a sota, Sol, Clarà i el Gaianet. Però bona notícia: té solució fàcil, sols cal una mica de voluntat.

Àguiles cuabarrades.

Ja som al gener, comença la temporada de nidificació de les àguiles cuabarrades: ja s'aparellen i podem gaudir d'escenes de marcatge de territoris, aportació de branques al niu, còpules, etc. Ep! sempre amb permís, és clar, les àligues cuabarrades són catalogades com a molt sensibles al decret que regula les activitats fotogràfiques, científiques i esportives.

I un altre!

Encara no hem acabat de llegir totalment el llibre del Pedro que truca a casa un missatger i ens porta aquest. Un altre llibre d'amics i en el que hi hem col·laborat; un petit granet de sorra, però existeix. Aquest molt diferent, original, amb molta càrrega emocional, per a passar estones aprenent coses noves o recordant coses que ja sabíem.

Un regal de Nadal.

No hi ha satisfacció més semblant a treure a les llibreries un llibre propi com que el tregui un amic. Aquests dies hem anat al parc del Foix i ens hem trobat l'amic Pedro Torres, que ens regala el seu llibre. Un llibre que resum vint-i-cinc anys de feina d'agent mediambiental, vaja, com si fos un Agent Rural, però de la Diputació. Ens agrada, un llibre molt complert que demostra un gran amor innat i un gran coneixement adquirit sobre la Natura de casa nostra. Ens sentim molt identificats amb en Pedro, per feina, per edat i per vocació. Una gran aportació a la nostra biblioteca, moltes gràcies!

Primer SOCC d'hivern a Pratdip.

Dia gris, tapat, no gaire fred, però. Ha tocat fer SOCC, i ha estat realment pobre. No sabem si és la continuacio d'una tendència o, simplement, que el dia gris no porta a veure massa ocells. Ni gralles hem vist. En fi, el mes vinent comprovarem si la tendència continua.

Primer SOCC d'hivern a Arbolí.

Som a començament de desembre, encara tardor, 9 graus, no fa fred. El primer recorregut del SOCC de 2026 confirma el que estem sospitant d'aquest hivern; és molt pobre. Pocs moixonets, passa arreu, i Arbolí no se n'escapa. A veure què passa el cap de setmana proper al Prat.

Grans ocells.

Ja és a les llibreries el darrer llibre de tres autors que tenim el goig de conèixer personalment: Martí Boada, Jaume Marlès i Jordi Sargatal. Encara no l'hem vist i, per tant, no el podem criticar. De ben segur que un cop llegit li farem una crítica destructiva total ;-)