L’any 1988, gràcies a la decisiva intervenció de la Fina Masdéu i del Ramon Salvat, vàrem poder publicar, finalment, el llibre Els ocells al Camp de Tarragona. Malgrat que havia estat redactat i treballat des de 1983, no va ser fins aquell any que el Centre de Lectura es va decidir a publicar-lo.

Des d’aleshores, òbviament, el coneixement de les poblacions d’ocells al Camp de Tarragona ha variat molt, fins i tot el mateix poblament d’espècies ornitològiques ha variat i està variant.

Ara, mercès al format digital, podem oferir de forma totalment actualitzable al dia i interactiva, un recull de les dades existents sobre ocells al Camp, Quins hi ha, quan i on són i fins i tot quants n’hi ha alguns cops. Aquesta és la intenció d’aquest blog.

dimarts, 31 de gener del 2012

Àligues calçades.


Avui hem aprofitat unes sessions del programa educatiu del CAR per a alliberar una Àguila calçada, Aquila pennata. És curiós, en tots aquests anys, sols he pogut alliberar dues àligues calçades, i totes dues amb menys d'una setmana de diferència.
Les noien i nois de l'institut de l'Hospitalet han quedat ben impressionats amb el vol del rapinyaire.


divendres, 27 de gener del 2012

Dormidor de pardals comuns.

Aquest any, igual que ja passava l'hivern passat, es manté i fins i tot augmenta el dormidor d'ocells al Passeig Prim de Reus.
S'hi concentren poc a poc, quan es va fent de nit, centenars de Pardals comuns, Passer domesticus, que es passen una bona estona xisclant i deixen el terra -i els cotxes- plens de dejeccions.
Enguany també s'hi sumen estornells, encara que aquests amb menor nombre. Cada espècie té la seva zona, és a dir, el seu grup d'arbres, encara que tembé es barregen.
El més curiós és que malgrat que els arbres ja s'han quedat sense fulles, els ocells segueixen concentrant-se a dormir, quedant totalment a la vista, si més no fins que es fa fosc del tot.

dimecres, 25 de gener del 2012

El niu de la Griva americana.

M’han enviat un vídeo molt interessant, paga molt la pena perdre una estona
 veient-lo. 

dilluns, 23 de gener del 2012

Estupidesa Vs Tords.

Sovint algú ens regala tords, bé, ens intenta regalar, nosaltres no els acceptem mai. El motiu és que n'han caçat massa i no saben què fer-ne.
L'espècie humana va començar com a recolectora-caçadora, però amb els anys va anar evolucionant i ara ja som agricultors i ramaders. Per a aconseguir menjar no cal que cadascú se'n vagi a matar les seves pròpies proteïnes.
Els caçadors, doncs, no tenen l'excusa de la necessitat, avui.
Per què maten animals, doncs?
Si us penseu que jo us contestaré, aneu molt equivocats, jo no en tinc explicació.
I amb coses com aquestes encara em costa més de trobar-la. Si no te'ls has de menjar, per què els has mort?
Tots aquests tords comuns, Turdus philomelos, passen a fer més gran la xifra de milers o potser milions d'ocells morts de forma totalment absurda i innecesària.
Perdó, és pel bé de l'esport, és clar, me n'oblidava.

dissabte, 21 de gener del 2012

Aerogeneradors Vs Àligues.


L’any 2006 vaig fer un powerpoint amb el títol:
Àligues i aerogeneradors, compatibles o no.
En ell exposava la hipòtesi que, si s’implantaven totes les centrals eòliques projectades al nostre país, en pocs anys, les àligues i els altres grans rapinyaires seran exactament igual que els óssos, els linxs i els llops, és a dir, extints o gairebé extints. Un simple record.
Aquesta hipòtesi se sustentava en la comparança de la dimensió de la població d’aquestes aus amb la mortalitat calculada en diferents centrals eòliques d’arreu del Món. A dalt hi ha els càlculs que vaig recopilar aleshores.
Doncs aquests dies, arran del primer congrés d’Energia Eòlica i Conservació de la Vida Silvestre de Jerez de la Frontera, el 12 de gener passat, es conclou que la totalitat dels aerogeneradors presents a la Península Ibèrica poden matar cada any de 6 a 18 milions d’ocells i rat-penats cada any.
Ho podeu veure ací:


De sis a divuit milions cada any!
Crec que puc dir que no anava tan errat, no?
És molt trist, de vegades, tenir raó.

dissabte, 14 de gener del 2012

Segon SOCC d'hivern a La Selva.

Avui dia ideal per al segon SOCC d'hivern a La Selva. Realment és hivern, marca 1 grau a Reus i quan arribo al lloc, és tot gebrat, quasi sembla que hagi nevat.
Un parell d'aligots i xoriguers, molts, molts estornells. tudons, pinsans i estornells. Un apuput i moltes altres espècies que no se surten del que és habitual al lloc.
Finalment, un recorregut de SOCC realment hivernal, amb guants i gorra de llana, ja ho trobava a faltar.

dimecres, 11 de gener del 2012

Ànec cullerot.

Primer pla del bec de l'ànec cullerot, per a observar les barbes d'aquesta eina tan especial que li serveix per a filtrar l'aigua d'una forma similar a com ho fan les balenes al mar.

dissabte, 7 de gener del 2012

Segon SOCC d'hivern a Pratdip.

Malgrat el vent, i el fred relatiu (9 graus) el segon recorregut del SOCC d'hivern a Pratdip ha estat força reeixit. Exactament com fa un mes, la quantitat d'ocells no ha estat molt alta, però sí la qualitat, per exemple, les dues espècies de rapinyaires més emblemàtiques, Àliga daurada i Falcó pelegrí. Amb observacions properes i llargues. També Gralla de bec vermell, com sempre, i la típica varietat de mallerengues, fringíl·lids i túrdids.

dimarts, 3 de gener del 2012

Gavines i fredelugues.


L'any ornitològic comença bé al Camp. El primer dia, treballant, prop de l'aeroport de Reus, un grup de Fredelugues, unes 15 o 20, no ho puc veure bé. Després, ja plegant, les Gavines capnegres, no sé quantes, però probablement uns quants milers, em sobrevolen damunt de la riera de Maspujols, és la concentració habitual de cada hivern.
Xoriguers i Aligots hivernals també són freqüents, els observo caçant arreu, fins i tot vora mateix dels pobles i ciutats.
Aquesta setmana toca SOCC a Pratdip, a veure com va.

dilluns, 2 de gener del 2012

Hivern als Aiguamolls.


Hivern als Aiguamolls del Pla.
L'aguait, després dels treballs, torna a ser útil, vet ací els primers resultats, una Xivita, Tringa ochropus, observa atentament com una Cuereta blanca, Motacilla alba, cerca menjar sense parar. I  una femella de Xarxet, Anas crecca, que neda ràpidament a amagar-se a la vegetació.

Potser també voleu veure

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...